La comunitat aragonesa torna a la Prioral per venerar la Verge del Pilar

«Què és això?», es preguntava una reusenca passejant ahir al migdia pel nucli de la ciutat. No s'esperava veure una munió de gent fent cua a la porta del Centre de Lectura. Aquelles persones no portaven samarretes de màniga curta, tampoc dessuadores, i les excepcions es podien comptar amb els dits d'una mà. Anaven vestides d'etiqueta, però eren dos els elements que destacaven: el cachirulo al coll i les cintes de la Verge del Pilar que penjaven del canell.

Tres anys havia hagut d'esperar la comunitat aragonesa per retrobar-se amb la seva patrona. Si els carrers mostraven una estampa típica d'un dia festiu, la Prioral de Sant Pere estava engalanada de cap a peus. Ni una ànima cabia als bancs de la parròquia quan les campanes van tocar les 11 hores, però les portes van continuar obertes. Tothom era convidat a unir-se a la missa.

El 3 d'agost de 1936, la basílica del Pilar de Saragossa va ser bombardejada. Dos projectils van arribar a penetrar en l'espai sagrat, però cap de les dues va esclatar. La població va atribuir el miracle a la Verge i, avui dia, els artefactes pengen en un pilar pròxim a la capella. Els anys 2020 i 2021 van posar a prova la resistència dels feligresos, però, un cop més, van superar la prova de foc. Ja no hi havia mascaretes, ni distància. Es va poder tornar a fer l'ofrena floral, van tornar a repartir-se petons i abraçades, es van tornar a encaixar les mans amb desconeguts com a símbol de pau. «Pilar beneït, tron de glòria, tu a la victòria ens portaràs; tu a la victòria ens portaràs». L'Himne a la Verge del Pilar va cloure la cerimònia.

«Es nota que els aragonesos són la comunitat més unida de tot Reus», deia en Javier, que esperava la seva dona a l'exterior de la Prioral. La seva apreciació va ser resposta amb una nova encaixada de mans. Era hora d'anar a gaudir de les jotas.