«El Fortuny és un dels teatres que ens agraden més»

—Mil i una nits i uns quants dies és el primer disc que publiqueu amb temes nous després de 24 anys. És un capítol important en la història de la banda. Ho viviu així? —Pep Sala: No, no, no. Nosaltres tenim una visió molt menys transcendent de tot plegat. Tot va sorgir perquè el 2017 ens vam ajuntar per commemorar i reproduir el primer disc de la història de Sau. Allà, hi convido el Jonathan, que estava fent de cantant en una banda de tribut de Sau, i resulta que ens ho passem molt bé i que veiem que entre nosaltres encara hi ha aquella màgia. Vam decidir fer un concert al Liceu, que era un lloc on no havíem tocat mai, però no estava disponible fins al cap d'un any. Així que vam pensar a anar fent algun concert, i, sense voler, estàvem fent una gira. Som una banda que ens ho passem molt bé. Això sí, amb molta exigència professional, però sense pretensions. Som el que som, no volem ser ni més ni menys que això.

—Com neix el disc?

—Jonathan Argüelles: Aquest disc no estava previst. La idea era que els concerts de Sau30 acabarien el 2019. Però arriba la pandèmia i estem molts mesos tancats. I una de les pitjors coses que pot passar en aquesta vida és tenir el Pep Sala tancat a casa amb un instrument, perquè va fent cançons. La idea no era fer disc de Sau30, però un dia el Pep em truca i em diu que m'envia una cosa que ha fet: era l'esbós que al disc es diu Trossets de mi. Després van anar venint altres cançons i, al final, vam decidir posar-les en un disc.

—Pep Sala: Normalment, quan fas un disc, et poses en una mena de mode disco i treballes perquè hi hagi una coherència, que hi hagi una cançó més vermella, una de més blava... Busques l'equilibri, una coherència estilística. En aquest cas no va ser així. Hi ha cançons que potser no les hauria posat mai en un disc de Sau, com la que dedico al Jordi, un company meu d'infància que va morir.

—Però el cert és que el disc sona molt Sau.

—Pep Sala: Clar, sona molt Sau perquè els músics que l'han gravat són molt Sau. Hi ha el Quim Benítez, per exemple, que té un so molt particular (el latigasso de la caixa d'Envia'm un àngel té el seu toc), o el Ramon Altimir, el Pep Sánchez... Sona Sau perquè som nosaltres. Per fer un disc que no sonés així ens ho hauríem de plantejar. I com que el Jonathan té una veu amb una tessitura molt semblant a la del Carles, fa que quan cantem tots junts encara agafi més el timbre de Sau.

—Jonathan, fins ara havia cantat els temes de Sau. Com ha anat això de tenir cançons noves?

—Jonathan Argüelles: Molt bé. Això d'agafar les cançons des de zero ha sigut un exercici diferent. Les hem anat construint amb el Pep, i ha sigut molt bonic.

—Com serà el concert de Reus?

—Pep Sala: Ara estem començant la gira de teatres. Fem unes quantes cançons del disc nou, però sabem que el públic també vol sentir Boig per tu, El tren de mitjanit o Envia'm un àngel. Intentem que la gent surti contenta. Tenim molt bon record de Reus, vam tocar el 2019 i va ser molt maco, el recordo molt, aquell concert. I després el Fortuny m'agrada molt, tots els artistes tenim espais que ens agraden més que altres, hi ha teatres on et trobes molt bé, i el Fortuny és un d'aquests.