«La moneda local permet retenir el 90% dels diners públics a la ciutat»

«La moneda local ha permès retenir a la ciutat el 90% dels diners que surten de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet». Aquesta és la meta a la qual ha arribat el consistori del municipi barceloní, quatre anys després que s'instaurés la Gramamoneda com a sistema de pagament local, una proposta que la regidoria d'Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Reus està estudiant per implantar a la ciutat.

Ara per ara, la idea s'està valorant, després que l'Observatori de la Moneda Complementària n'hagi fet un avantprojecte. De moment, només s'ha establert la definició de la possible moneda reusenca i les entitats comercials de la ciutat, com el Tomb de Reus i la Cambra de Comerç, estan a l'expectativa, ja que tenen alguns dubtes sobre com s'implantarà a Reus. A Santa Coloma de Gramenet ho tenen clar, i defineixen la resposta dels gramenencs «d'èxit rotund». L'Ajuntament gramenenc va estar tres anys estudiant internament la implantació de la Gramamoneda, després de néixer a partir d'un programa europeu. Aquest seria el punt on es troba la moneda de la capital del Baix Camp, despertant certs dubtes entre la societat i el comerç de la ciutat.

El Tomb de Reus, per exemple, creu que «és complicat, però som gent oberta a les innovacions. Quan va haver el primer pagament amb targeta també va costar, però ens vam anar acostumant», explica Jacint Pallejà, president de l'entitat. La seva preocupació es basa en el fet que la moneda «no deixi d'atraure a la població veïna».

Per part de la Cambra, Pau Salvadó, Coordinador de la Comissió de Comerç, també creu que «hi ha algunes incògnites, perquè cal veure quina acollida té la moneda i com s'implanta», però celebren la iniciativa per a impulsar el comerç local. Amb tot, Salvadó assegura que «hem d'apostar per la seva creació atenent l'objectiu que persegueix de revertir directament sobre el comerç de proximitat».

Si l'Ajuntament de Reus segueix l'exemple de Santa Coloma de Gramenet, es podrien assolir alguns dels objectius que s'han establert, com la fidelització de la clientela a les empreses de la ciutat. És el que ha passat al municipi barceloní, on «s'ha fet un exercici més social que econòmic: va ser a partir de la difusió i la pedagogia que la població va entendre que si utilitzava les gramamonedes, els diners es quedarien a la ciutat i tornarien a les seves mans», explica Lluís Muns, coordinador de l'oficina tècnica de la Gramamoneda a Santa Coloma.

El primer pagament amb la moneda local a Santa Coloma va ser el 28 de desembre del 2016. En aquell moment, els estudis mostraven que només es quedaven a la ciutat 2,9 euros de cada 10 que sortien de l'Ajuntament. A partir d'aquell moment, una part de les subvencions a les associacions, entitats, empreses i beneficiaris particulars es transmet amb la moneda local.

Fins al moment, més de 460 empreses gramenenques de tots els sectors accepten el pagament amb grames. Així, la implantació de la moneda va comportar que, només en un any, de cada 10 euros, se'n quedaven 9,5 a la ciutat. També és cert que, com explica Muns, «aquesta xifra ha baixat en els últims mesos, donat el context de crisi, però es manté en un 90%».

Muns entén els dubtes que tenen les entitats comercials reusenques, perquè «al principi xoca una mica, però després veuran que si fan circular la moneda, aconsegueixen que acabi tornant a la botiga. A més, els que acumulen una certa quantitat, dediquen una part a fer compres particulars». El sistema gramenenc també permet que, qui ho desitgi, pugui convertir les grames en euros, però «generalment la gent no té necessitat de bescanviar», assegura Muns.

Jaume Nadal, gerent de la botiga de Santa Coloma, Mac Mobles Núria, on es permet pagar fins a 1.000 euros amb grames, és un usuari satisfet amb la implantació de la moneda: «Crec que tinc clients que venen a comprar perquè tenen gramamonedes i prefereixen venir a la meva botiga i gastar-les, que a altres llocs».

Per la seva part, Nadal diu que acumula moltes monedes locals, però no resideix a la ciutat i li és complicat gastar-les. Els seus proveïdors són de fora, així que «m'obligo a fer les compres de casa, com anar a la xarcuteria o al mercat de Santa Coloma, per a poder gastar les monedes. Només he descanviat una vegada grames per euros», detalla Nadal.

El punt negatiu que troba Nadal en el sistema és que «la gent de peu de carrer no acostuma a tenir les monedes i considero que això s'hauria de mirar. Potser si obtinguessin algun benefici, més veïns del municipi convertirien els seus diners en grames i encara s'incentivaria més el comerç de proximitat, perquè actualment és més utilitzat entre funcionaris i empresaris».