La Ganxet Pintxo de Reus «no passa de moda» ni amb la foscor de la tardor

Trobar taula en una terrassa ahir al vespre al centre de Reus era pràcticament missió impossible. Grups d'amics, treballadors que havien acabat el torn, parelles que volien donar un tomb... Dos denominadors comuns es repetien arreu on es mirés: la cervesa i el pintxo. La vintena edició de la Ganxet Pintxo està arribant a la seva recta final i, un cop més, ha provocat que la feina no pari a les cuines i els obradors. «Déu n'hi do, no parem», valorava el propietari de L'Absis, Josep Torres. La seva elecció de pintxo és el filet de porc, cuinat a baixa temperatura, acompanyat d'una salsa amb base d'avellana, ceba i tomàquet i presentat sobre un llit de puré de patata. Entre setmana, el nombre d'unitats sol·licitades supera el centenar, però la xifra es dispara el cap de setmana.

«Dissabte vam acabar fent-ne gairebé 400», explica Torres. «És una iniciativa que no passa de moda», conclou. Lluís Quismondo havia arribat a L'Absis per prendre algun refrigeri, però es va trobar amb la sorpresa del pintxo. La conclusió va ser immillorable: «La salsa és com la feia la meva mare. M'ha recordat els meus temps d'infantesa».

A la plaça del Castell, una minihamburguesa trufada dominava les taules i la barra de Tàstum. «He vingut perquè el meu amic m'ho ha recomanat. I tant que val la pena», reconeixia Ricardo Martínez, qui també reclamà que, a banda de la cervesa, hi hagi la possibilitat de prendre la tapa amb vi. Al mateix local, Romina López s'havia reunit amb el seu grup d'amigues. Elles ja sabien a què anaven: volien el pintxo. «Hem vingut expressament i està molt bo. Això s'ha de fer any rere any i continuar», declara López.

Les bugaderes havien de restar immòbils a la plaça de les Basses malgrat la flaire que desprenia el caneló de porc ibèric amb beixamel trufada i camagrocs, la cirereta del pastís del Racó de JP. «Vam decidir fer una cosa treballada. No vull fer un pintxo fàcil. Vull que se sàpiga que al local tot ho fem manual i casolà», explicava l'encarregada, Sílvia Prats.

A la terrassa, Azahara Sánchez havia vingut des de Móra d'Ebre després d'analitzar la llista de possibles opcions a degustar. «M'ha atret que és un caneló, simplement», reconeix. Sánchez comenta que mai havia anat al Racó de JP, però assegura que, si acaba contenta amb el pintxo, hi tornarà per prendre unes copes.

Aquest és un dels principals valors de la iniciativa. Tal com assegura Daniel Singla, propietari de Singlot, el Ganxet Pintxo és «un triomf per mobilitzar Reus». «Un pintxo normalment et porta més feina que no pas beneficis, però et dona llum per la gent que no et coneix. Nosaltres sabem que, durant els dos mesos posteriors al Ganxet Pintxo, tenim més afluència de gent», detalla.