Reus defineix un pla amb projectes centrats en el benestar, la ciutat de 15 minuts o la digitalització

Una xarxa de cures, el foment de la creació cultural i artística, la ciutat de 15 minuts o la transformació digital de la ciutat són alguns dels deu projectes que recull Reus Horitzó 32. El nou pla estratègic de l'Ajuntament de Reus és a deu anys vista i s'ha fet a través d'un procés participatiu.

Un full de ruta «flexible per adaptar-se a les necessitats cada moment», en paraules de la vicealcaldessa Noemí Llauradó, des de l'àrea on s'ha liderat tot el procés. L'estratègia Reus Horitzó 32 s'organitza en quatre eixos que es concreten en catorze escenaris o propòsits a assolir, per després desplegar 38 línies estratègiques.

Els quatre grans eixos que defineix Reus Horitzó 32 són ciutat d'oportunitats, amb qualitat de vida, amb talent i per gaudir. A partir d'aquí, el pla presenta catorze escenaris desitjats a través dels quals s'hi arribarà gràcies a deu projectes motors «transversals», segons ha definit l'alcalde de Reus, Carles Pellicer. Aquestes iniciatives s'acompanyen de diverses propostes, la majoria d'elles encara poc concretes, ja que «és la ciutadania qui se l'ha de fer seu. Són els pròxims governs els que el desplegaran», ha assegurat Pellicer.

El primer projecte fa referència a una xarxa de cures, des d'on es proposa, per exemple, «reforçar els recursos d'atenció al domicili adreçat a persones grans, persones amb diversitat funcional i amb altres necessitats». Pel que fa al benestar físic i emocional, entre d'altres, s'aposta per «avançar cap a una oferta pública d'equipaments esportius», o sobre el foment de la creació i artística, es recull la voluntat de «fer més partícips els barris dels actes culturals» o «realitzar-hi més accions».

La ciutat de 15 minuts és una altra de les idees que hi ha a Reus Horitzó 32. Consisteix en facilitar la majoria de les necessitats diàries dels ciutadans es puguin realitzar en un radi que no superi els quinze minuts caminant. En aquest punt hi té un paper destacat també el desplegament de més carrils bici a la ciutat.

Reus Urban Lab i transformació digital

Entre els deu projectes, destaquen també el que l'Ajuntament de Reus ha anomenat 'Reus Urban Lab', «un sistema d'innovació que doni resposta a les persones, a la ciutat i al territori», ha explicat l'alcalde. Aquesta proposta fa referència sobretot a l'àmbit tecnològic, igual que el següent: transformació digital. En aquesta línia, el pla es fixa en facilitar la digitalització a empreses o en «fomentar la implantació d'un núvol local i un node neutre d'internet de proximitat del Camp de Tarragona a Reus amb coordinació clúster TIC».

Els darrers projectes s'encaminen a reforçar la xarxa ciutadana per tal de «generar cohesió» entre la ciutadania, atraure talent «per tal de dinamitzar econòmicament i socialment la ciutat» i finalment, fomentar una «administració amigable» per millorar la qualitat dels serveis.

Un full de ruta «flexible»

El Pla Estratègic Reus Horitzó 32 es presentarà a la ciutadania el pròxim 29 de novembre al saló de plens del mateix ajuntament. Els reusencs podran formular dubtes i aportacions per escrit, igual que els altres grups polítics municipals que també podran dir la seva. La vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, ha dit que és un full de ruta «flexible perquè se'l pot fer seu qualsevol govern». També ha afegit que «és un marc prou ampli perquè es pugui anar concretant segons també les necessitats de cada moment».