Els reusencs aposten per fer uns regals de Nadal «sense excessos»

Nadal no és aliè a la inflació. És una època de felicitat, però, aquest any, també requereix estar alerta. Abans de veure un somriure dibuixat al rostre dels éssers estimats a l'hora de fer-los entrega dels regals, els reusencs hauran hagut de fer mans i mànigues per no gastar més del compte. Els carrers del centre es van omplir ahir de gent que, aprofitant que era festiu, volia mirar aparadors, però també avançar compres, ja que algunes botigues van optar per apujar la persiana i obrir portes. Els curiosos es van fusionar amb l'espectacle itinerant Fades de llum.

Alexandra Garcia acostuma a invertir un mínim de 200 euros cada any en els regals de Nadal que fa a tota la família. El que abans era un límit inferior, ara marca el màxim a què no s'hauria d'arribar. «Si podem gastar el mateix, ho farem, però més, no. No volem fer excessos», detalla.

Garcia assegura que ha hagut de buscar «alternatives» per fer front a l'«horrorosa» pujada de preus. En concret, el problema resideix en els productes alimentaris, com els torrons. «Si abans valia la barra dos euros i ara en val 3,5, la busquem a un altre lloc o comprem un equivalent que sigui més econòmic. O directament no comprem torró aquest any, s'ha acabat», assevera.

Fina Agapito disposava d'un pressupost «flexible» de 100 euros per a sorprendre el seu marit i el seu fill amb els presents. «Abans intentava regalar-los del bo, el millor», reflexiona. Videojocs, roba de marca... No obstant això, s'ha hagut de tornar més selectiva. Manté el límit de 100 euros, però intenta no sobrepassar-lo. «Això no vol dir que ja no busqui qualitat», matisa, «però sí que la prioritzo per sobre de la quantitat». Aquest any, té previst regalar un llibre i una samarreta al seu fill, que li van costar 36 euros. Igual que Garcia, ha hagut de retallar per la banda dels torrons, «que estan caríssims».

Agapito també detalla que a casa han intentat cenyir-se el cinturó perquè, en les setmanes prèvies, ja van sorgir altres despeses, entre les quals s'inclou el seu propi aniversari. «El meu fill volia comprar-se un videojoc i li volia pagar jo. Li vaig preguntar si li semblava bé que comptés com a mig regal de Nadal», comenta.

Francisco Martínez també intentarà no fer excessos aquest desembre. Després de passar una llarga malaltia, està satisfet havent-se recuperat. «L'altre dia vaig veure un pegat de la banda anglesa The Cure que em va agradar i me'l vaig comprar. Ja en tinc prou, jo. Ja tinc l'altre regal, que és el de la vida i el de tenir la meva família», reflexiona.

Martínez assenyala que, en canvi, sí que té previst preparar un detall per a la seva dona: la colònia del YouTuber DjMaRiiO. «És una broma entre nosaltres. L'altre dia es va queixar que molta gent la compra a la seva feina, així que ara la vull jo», declara. Amb tot, no només és una entremaliadura. «Després la vull sorprendre amb un perfum dels bons», afegeix.

Tot un any per estimar

Per la seva banda, Marc García assegura que, directament, no té intenció de fer un regal aquest Nadal. «La gent que estimo, me l'estimo avui, me l'estimava ahir i me l'estimaré demà. Hi ha tot l'any per fer regals», comenta. També assenyala que ha demanat als pares que no li regalin res.

Martínez comparteix l'opinió de García. Expressa que no li agraden ni els aniversaris, ni Sant Jordi, ni Sant Valentí, perquè se sent obligat a fer un regal, obviant tot el que hagi passat els dies anteriors. «Quan jo faig anys, ja demano uns calçotets perquè em deixin en pau», assenyala.

A l'altra punta de l'espectre es troba Agapito. «A mi m'agrada molt tot això. És una forma d'estimar i de sentir-se estimat», explica. Passejant entre les llums de Nadal, assegura que, a més, sempre acaba picant i comprant més del compte. «Si no és un abric són polvorons», conclou.