Diari Més

Urbanisme

Els veïns demanen que s'arrangin les voreres de la plaça de Celdoni de Reus

La portaveu del barri Immaculada explica que la distància entre vorera i calçada provoca caigudes

Imatge de la plaça de Celdoni, on hi ha l'antic Mas Anglès.

Els veïns demanen que s'arrangin les voreres de la plaça de Celdoni de ReusGerard Martí

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L'associació de veïns (AV) del barri Immaculada fa temps que té un mateix cavall de batalla i encara no ha aconseguit trobar-li una solució. Les llambordes que envolten els escocells dels arbres que donen ombra al contorn de la plaça de Celdoni Vilà i Torroja, on està l'antic Mas Anglès, que actualment acull la seu de l'AV, estan aixecades i soltes. Això ha provocat que la distància entre vorera i carretera sigui superior a l'habitual i, a més, que sigui una estructura inestable quan es trepitja, per exemple, en sortir del cotxe, ja que hi ha una zona d'estacionament adjacent. «Hi ha gent que ha caigut», detalla la portaveu de la comunitat d'Immaculada, Esperanza Torrijos.

Torrijos assenyala que és probable que el mal estat de les llambordes sigui una conseqüència del creixement dels mateixos arbres, però, per evitar que el problema vagi a més, demana que es posi remei a l'assumpte al més aviat possible. «S'ha demanat vegades vàries que arreglin això, però continuem esperant», lamenta.

Roser és veïna del barri i ha experimentat de primera mà les dificultats que suposa pujar a la vorera en aquesta àrea. «Un dia estava passejant el gos i ell va estirar la corretja per anar pel mig de la carretera. Com que no hi havia cotxes aparcats ni se'n veien a la vora, el vaig seguir i, quan vam intentar pujar a la plaça, no vaig poder aixecar prou la cama, el gos va continuar endavant i jo vaig caure enrere. Per sort, no em vaig trencar res, però ja no trec mai el gos sola».

La resident també comenta que en una altra ocasió va ensopegar amb les llambordes aixecades a l'hora d'intentar pujar a un cotxe que estava aparcat a la calçada de la plaça. «La meva neta em va agafar pel braç, però em va caure la sabata», rememora. Des de llavors, intenta asseure's sempre a la banda del copilot per evitar haver de baixar per aquella vorera.

«Ja he viscut dos accidents i gràcies a Déu no m'ha passat res, però quant tardarà a fer-se algú mal de veritat? Què ha de passar perquè ho arreglin d'una vegada?», es pregunta Roser.

tracking