El Club Petanca Reus reclama que es construeixi la seva seu social

«Tot continua igual, les obres estan sense començar i nosaltres cada vegada passem més fred». Amb aquestes paraules, el president del Club Petanca Reus, Josep Caballé, defineix la situació que estan travessant els membres de l'entitat. Des que es van traslladar a la seva nova casa, al Mas Carandell, una zona porxada de formigó, amb cadires i taules de plàstic, serveix de lloc de reunió per als jugadors, a l'espera que es construeixi el local social.

Els tornejos es duen a terme en pistes de sorra i, amb el moviment, els participants entren en calor. El problema recau quan toca esperar el torn del contrincant. «Quan feia bon temps, s'agraïa estar a l'aire lliure. Ara, entre el fred i la humitat, no es pot aguantar», afirma Caballé.

El president del Club Petanca Reus també assenyala la manca d'il·luminació com un dels maldecaps que denuncien els socis. Considera que els focus que hi ha en l'actualitat són insuficients i, a més, provoquen que els jugadors es facin ombra. «Quan es fa fosc, molta gent es queixa que s'hi veu molt malament. Si no veus les irregularitats del terreny per culpa de les ombres, estàs jugant resant perquè la bola et boti bé i vagi en la bona direcció. Això no és jugar a petanca», rebla.

El problema s'agreuja els dissabtes a la tarda, quan les melés s'allarguen fins a les 21 hores. No són només entrenaments ni partides amistoses, sinó que és el dia de la setmana en què s'organitzen tornejos amb premis com pernils o lots de Nadal. «Ja no estàs jugant per passar l'estona. Estàs jugant per competir i guanyar», assenyala Caballé, qui afegeix que l'Ajuntament els va prometre que les obres conclourien abans d'acabar l'any. Amb tot, assegura que no ha vist moviment d'operaris des del maig, malgrat que es va reduir el pressupost de licitació del projecte aprovat el desembre del 2021. «Crec que ara no és un tema econòmic, sinó d'actitud», assevera.

Segons comenta el president del Club Petanca Reus, els sentiments que regnen entre els jugadors són la decepció i la ràbia per les promeses incomplertes. «La gent està molt cremada. Potser tocarà anar un dia 40 o 50 persones davant l'Ajuntament, quan hi hagi ple, i fer sarau. Intento no haver d'arribar a aquests límits i calmar els ànims, però els companys em pregunten i jo no sé què respondre. Tenen raó. Ho estem passant malament», explica Caballé. Personalment, comenta que se sent tant «desanimat» que no sap si continuar lluitant «o esperar que se solucioni tot sol».