«Són necessàries les accions de tothom per a assolir l'Hortizó 32»

«Tota la societat reusenca hem de treballar perquè la ciutat del 2032 sigui per a les persones». Aquesta és, per a Noemí Llauradò, la vicealcaldessa, la manera amb la qual es complirà el Pla Estratègic Reus Horitzó 32. Per tant, Llauradó assegura que «amb les accions dels teixits social i productiu, les de l'Ajuntament, la universitat i les de cadascuna de les persones que viuen a la ciutat, ens acostarem, a poc a poc, als quatre eixos del pla», que són els que concreten, per temàtica, els 14 propòsits a assolir a deu anys vista.

Des del consistori, «s'entén que en el pròxim Pla d'Acció Municipal (PAM) s'hauran d'alinear els objectius dels quatre anys de mandat amb un paraigües més ampli, que és el Reus Horitzó 32», explica Llauradó, qui recorda que el Govern actual, per exemple, «vam alinear el nostre PAM als objectius de desenvolupament sostenible de l'agenda 2030». Per exemplificar la tasca de la societat, Llauradó detalla que per aconseguir un barri acollidor i habitable, que és un dels propòsits de l'Horitzó 32, «es pot fer a través de l'Ajuntament, però també amb les accions de la Federació d'Associacions de Veïns que, en el seu dia a dia, poden enfocar-se en aquest objectiu». Així, Llauradó destaca que, per a poder fer «un seguiment del compliment dels propòsits s'haurà de crear una eina informàtica, similar a la del PAM, ja que és important tenir un retiment de comptes».

La vicealcaldessa remarca que és «un pla de ciutat», però no només perquè es complirà amb les accions de tothom, sinó per la participació que ha obtingut durant la seva creació. Llauradó es mostra satisfeta davant la xifra de persones i institucions que han ajudat a la creació del pla: «Hem superat el referent en participació que teníem, que era del 2%, mentre que a l'Hortizó 32 hi ha hagut quasi un 3%. Són xifres que semblen minses, però, segons els experts, són habituals en processos participatius com aquest».

Amb l'objectiu que arribi a més reusencs, ahir es va inaugurar l'exposició itinerant del Pla Estratègic al vestíbul de l'antic hospital Sant Joan de Reus. «La finalitat és retornar el resultat del pla de ciutat i, per això, s'instal·larà a set espais més fins al 3 d'abril». La mostra consta d'un total de 12 plafons que expliquen els projectes motors, que representen el grau més elevat de concreció del Pla Estratègic.

Un d'aquests projectes «palanca» és la Ciutat en 15 minuts que, segons Llauradó, és el que més participació ciutadana va rebre. Es tracta d'un concepte de planificació urbana residencial en el qual la majoria de les necessitats diàries bàsiques es poden assolir caminant o amb bicicleta des de les cases de les persones que hi viuen.

L'Urban Lab és un altre dels projectes motor del pla. Segons la vicealcaldessa, «es tracta que la ciutat pugui esdevenir un banc de proves, tant pel teixit productiu, com per la universitat, per poder executar projectes d'investigació. D'aquesta manera, es podrà aportar a la ciutat a través de la recerca i de la informació, amb projectes que puguin millorar els serveis i les polítiques públiques».

Els eixos del pla

El primer dels eixos de l'Horitzó 32 rep el nom de Ciutat d'oportunitats i un dels objectius és afavorir el desenvolupament del talent local. Per a Llauradó, «des de l'Ajuntament posem molt d'èmfasi en la importància que el talent de casa nostra no marxi. En aquest sentit, hem d'oferir llocs de treball i possibilitat de creació d'empreses per a concentrar el talent a la ciutat».

El segon eix és que Reus esdevingui una Ciutat amb qualitat de vida. La vicealcaldessa confia que es pugui assolir «a través de diferents polítiques de l'Ajuntament, però també des del teixit empresarial, que pot oferir treballs més estables amb millor retribució, o entitats culturals que poden afavorir la menys-vulnerabilitat amb el seu suport. De mica en mica, podem tenir una ciutat més cohesionada».

Ciutat amb talent és el tercer dels eixos i considera que és necessari oferir els equipaments, recursos i suports que faltin per estimular la creació cultural. Per a Llauradó, aquest es pot assolir amb «la creació de residències amb artistes, espais per crear empreses petites de transformació tecnològica o la transició energètica».

El quart eix de l'Horitzó 32 és que segueixi esdevenint una Ciutat per gaudir: «Reus ha de ser una ciutat per viure-hi i, en aquest eix, estem en una bona situació de sortida. Hauria d'haver més espai per a tots, que la canalla la pugui jugar o que hi hagi refugis climàtics», explica la vicealcaldessa, que afegeix que «el pla ha mostrat que hi ha molta gent gran que s'ha quedat sola i és una problemàtica que també es pot introduir en aquest eix. Es pot millorar amb el Cohausing, que va ser una de les aportacions ciutadanes».