Identifiquen les restes de Cipriano Martos al cementiri de Reus a l'espera de la confirmació de l'ADN

L'equip encarregat de l'exhumació de Cipriano Martos ha localitzat les restes òssies de l'antifranquista i ha comprovat que són compatibles amb les descripcions i característiques físiques. La troballa es va fer aquest dimarts després d'un mes des de l'inici dels treballs. Ara es procedirà a fer les comprovacions creuant les mostres d'ADN amb altres familiars per acabar de certificar la seva identitat.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet l'anunci aquest dimecres des del mateix cementiri de Reus. El cap de l'executiu ha assegurat que amb aquesta acció es «referma el compromís» del Govern amb les víctimes del franquisme. Martos va ser assassinat el 1973 per la Guàrdia Civil i va ser enterrat en una fossa comuna de la ciutat.

Els antropòlegs i arqueòlegs encarregats de les tasques d'exhumació han exhumat 41 cossos de la fossa comuna número 11 del cementiri de Reus. Entres ells han localitzat les restes òssies que serien compatibles amb les del militant antifranquista Cipriano Martos. Segons han explicat els responsables de l'actuació, el cos coincideix amb el perfil biològic de la víctima: un jove menor de 30 anys (Martos en tenia 28 quan el van enverinar).

A més, les despulles corresponen amb les d'un cos al qual se li ha fet una autòpsia com la que se li va practicar a Martos. Així mateix, el cos trobat té una lesió a l'espatlla com la que va patir l'antifeixista. Per trobar-lo, s'han excavat cinc nivells de la fossa, a cinc metres de profunditat. Davants d'aquests fets, la consellera ha enviat un missatge de «prudència» i a la vegada «d'esperança», a l'espera de les proves d'ADN que validin aquestes verificacions.

Restituir la «dignitat» de Martos

El president de la Generalitat ha qualificat l'acció de «restitució de la dignitat» de Martos i la seva família, i ha assegurat que és un pas més cap a la «reparació històrica» de la seva memòria. Aragonès ha recordat que l'activista va ser tractat «de manera totalment inhumana» i enterrat «de forma indigna». De fet, el seu germà, Antonio Martos, també present a l'acte, ha lamentat que els seus pares no van viure «mai tranquils» després de l'assassinat.

Els treballs s'han fet amb els principis de «veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició», ha subratllat el cap de l'executiu. Alhora, Aragonès ha afirmat que encara queda feina per fer en matèria de recuperació de la memòria històrica i que és un «deure que tenim com a país». En aquesta línia, Ubasart ha indicat que a «Catalunya hi ha molts Cipriano Martos» i s'ha compromès a «rescatar de l'oblit» tots aquells que «van contribuir a fer d'aquest país un país més lliure i més digne”.

La família vol enterrar Cipriano Martos a Granada

La família de Cipriano Martos ha manifestat la voluntat de retornar les despulles de l'antifranquista a Loja, a Granada, on hi ha enterrats els seus pares. El seu germà va demanar ara fa un mes que l'Estat es fes càrrec del trasllat. Preguntat per aquesta qüestió, la conselleria no ha donat cap resposta sobre el posicionament de l'executiu.