Huétor Tájar enterrarà l'antifranquista exhumat a Reus, Cipriano Martos

Huétor Tájar, a Granada, acollirà l'enterrament de les restes del militant antifranquista Cipriano Martos exhumats aquest mes de gener al cementiri de Reus i pendents de les proves d'ADN.

Cipriano Martos va morir en ingerir àcid sulfúric després de ser torturat i detingut el 1973 i les seves restes van ser localitzades aquest gener a la fossa 11 del cementiri general de Reus.

L'Ajuntament d'Huétor Tájar (Granada), el seu poble natal, ha ofert la seva col·laboració a la família de Martos perquè les seves restes puguin ser enterrades en aquesta localitat granadina gairebé mig segle després de ser assassinat.

Després d'un mes d'excavació –les tasques es van iniciar el 12 de desembre–, els arqueòlegs que treballen sobre el terreny van trobar les restes d'un home adult jove, a quatre metres de profunditat, amb característiques molt coincidents amb Martos.

Després d'un acte al cementiri de Reus presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonés, i la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, a més de familiars de Cipriano, les restes es traslladaran al cementiri del seu poble quan les proves de ADN certifiquin la seva identitat.

En cas de confirmar-se, la família de Cipriano Martos preveu traslladar les seves restes perquè reposin al cementiri d'Huétor Tájar al costat dels seus pares, «que van morir amb tota la pena a l'ànima per no haver pogut besar-lo, ni tan sols veure'l, quan va morir», ha afirmat Antonio Martos.

L'alcalde d'Huétor Tájar, Fernando Delgado, s'ha posat en contacte amb Antonio Martos per traslladar-li la seva satisfacció perquè, després de mig segle, «la família de Cipriano per fi ha pogut conèixer el parador del seu cos i enterrar-lo com es mereix a la seva terra», i per això l'Ajuntament ha ofert tota la col·laboració.

La data de l'enterrament està condicionada als resultats de l'ADN, segons han explicat fonts municipals.

Cipriano Martos va néixer el 1942 al si d'una família de camperols pobres i va emigrar el 1969 a Sabadell (Barcelona), on es va polititzar i es va associar al PCE i al FRAP.

Ja a la clandestinitat, el partit el va destinar a una cèl·lula a Reus, on l'agost del 1973 va ser detingut per la Guàrdia Civil, que el va interrogar durant més de dos dies, fins que la ingesta d'àcid sulfúric va obligar-lo a ingressar a l'Hospital de Sant Joan, on va agonitzar durant 21 dies, sense que la seva família sabés on era.

El cas va ser inclòs el 2014 a la macroquerella davant la justícia argentina per crims del franquisme.