«La ciutat de Reus pot dir que sap en quina direcció va fins al 2032»

«La ciutat de Reus sap en quina direcció va fins al 2032». Noemí Llauradó, vicealcaldessa, va explicar ahir en què consisteix el Pla Estratègic Reus Horitzó 32 al Centre d'Amics de Reus, en la que va ser la primera de les conferències que farà a les entitats de la ciutat i que ja ha fet en algun centre cívic per a detallar els objectius que té la capital del Baix Camp en els pròxims 10 anys. La vicealcaldessa també va destacar la importància de la participació durant la creació del pla, ja que «ens ha permès recollir l'heterogeneïtat de la ciutadania» i, a més, considera que «les ciutats del futur s'han de construir des del diàleg, el consens i la participació».

Després de 18 mesos de treball per elaborar el full de ruta i presentar-lo, Llauradó va afirmar que ara començarà l'etapa d'implementar-lo i «arribar al 2032 més ben preparats». Per rendir comptes dels objectius assolits, la vicealcaldessa va informar els assistents que els tècnics de l'Ajuntament compten amb un document per verificar com avança la seva execució. A més, Llauradó va detallar que «ha estat elaborat de manera que ningú se'l faci seu, però que tothom s'hi senti còmode».

Durant la conferència, Llauradó va explicar cadascun dels eixos del pla estratègic. En relació amb l'eix per a fer de Reus una ciutat d'oportunitats, la vicealcaldessa va remarcar que l'administració i tota l'activitat de la població, com les entitats i el teixit empresarial, han de permetre que «tothom tingui les mateixes condicions i nivell de vida i que cadascú tingui una xarxa de cures i ocupació de qualitat». Per això, Llauradó va destacar que «s'ha d'afavorir el desenvolupament de noves infraestructures que permetin la retenció del talent, com ara de telecomunicacions, i, a la vegada, atregui talent de fora».

Pel que fa a l'eix de Reus, ciutat amb qualitat de vida, Llauradó va explicar que s'ha de treballar per «garantir el benestar emocional, físic i mental de les persones». Per aquesta raó, «s'han de donar oportunitats a la població perquè sigui autosuficient i trencar el cicle de pobresa al qual moltes famílies ja han entrat», explicava la vicealcaldessa, que va utilitzar l'exemple de la gent més jove: «Cada cop el jovent s'emancipa més tard. Doncs els hem de donar oportunitats».

Segons la vicealcaldessa, «hem de ser capaços de fer emergir el talent i que aquest reverteixi en la societat». Aquest objectiu s'emmarca en el tercer eix del Reus Horitzó 32, que parla de Reus, una ciutat amb talent. Per a Llauradó, aquest eix inclou la transparència de l'administració i la garantia de fer participar a la ciutadania en gran part de les actuacions municipals. «Com el mateix pla estratègic, que ha estat participat».

Finalment, «la ciutat ha d'oferir programació cultural diversa i ser un lloc mediterrani on volem ser», va afirmar la vicealcaldessa, fent referència a l'últim eix: Reus, una ciutat per gaudir.

Llauradó va posar en valor que el procés de creació d'aquest pla va començar després de la pandèmia, «un fet que va fer que la ciutadania veies el que realment necessitem i el que va trobar a faltar en el seu moment. Això és el que es plasma en aquest full de ruta i el que volem fer valdre en els pròxims 10 anys».