Cultura
Reus dona el tret de sortida a l'Any Domènech i Montaner per difondre el llegat de l'arquitecte
Al llarg d'aquest 2023 s'organitzaran exposicions, fires o visites teatralitzades
L'Any Lluís Domènech i Montaner reivindicarà al llarg d'aquest 2023 la figura i l'obra de l'arquitecte modernista català coincidint amb el centenari de la seva mort. Per difondre el seu llegat, s'organitzaran diverses activitats com exposicions, fires modernistes, visites teatralitzades o la publicació de novetats editorials al voltant de la figura.
El tret de sortida a la commemoració s'ha fet des del Pavelló dels Distingits del Pere Mata de Reus, projectat precisament pel mateix Domènech i Montaner. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, l'ha definit com un «geni» que defensava els efectes «sanadors» de la cultura. Les comissàries de l'any, Gemma Martí i Clàudia Sanmartí, han defensat la voluntat de «descentralitzar» els actes.
A Reus, l'arquitecte modernista va fer un dels seus edificis més emblemàtics, la Casa Navàs, a més de projectar l'Institut Pere Mata, un centre psiquiàtric. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha manifestat que Domènech i Montaner va ser un «pioner» a l'hora d'entendre el «diàleg entre disciplines culturals». També ha destacat que és un «exponent universal» de la cultura catalana que «transcendeix les nostres fronteres i el nostre temps».
En la mateixa línia, l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha presentat a Domènech i Montaner com un «home de país» i ha destacat la seva «transversalitat» a l'hora «d'assentar les bases» dels segles XIX i XX que van ser «decisius per Catalunya». Pellicer també ha apuntat el vessant europeu de l'arquitecte «polifacètic».
Domènech i Montaner, un arquitecte multidisciplinari
Lluís Domènech i Montaner va néixer el 1849 a Barcelona i es va graduar a la Universitat de Barcelona aconseguint el títol de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Després, a Madrid estudiaria arquitectura. Després de treballar en l'editorial familiar, el 1878 va publicar l'article 'En busca d'una arquitectura nacional' on definia el que després s'ha anomenat Modernisme.
Pel que fa a la seva faceta política, va formar part el 1882 del Centre Català i va impulsar el Memorial de Greuges. Més tard, va ser president de la Lliga de Catalunya i d'Unió Catalanista. Va dedicar els últims anys de la seva vida a escriure llibres sobre diverses qüestions històriques.