Les granges de Reus reforcen els protocols per evitar el contagi de la grip aviària

Una dutxa en arribar a la granja, abans d'entrar al galliner i en sortir; canvi de vestuari i de calçat; desinfecció de mans, de sabates, dels camions i, fins i tot, de les ulleres; prohibició d'entrar el rellotge i el telèfon mòbil si no és indispensable... Molts són els controls que ha de superar una persona abans i després d'estar en contacte amb les gallines. De fet, no es permet l'accés a ningú si no és necessari, i un operari extern ha d'acreditar no haver estat a cap altra granja en els dies previs i no tenir a casa un periquito o un canari. A Agropecuaria Felip, empresa reusenca especialitzada en gallines reproductores i ous fèrtils que treballa amb vuit granges al Baix Camp, fa dècades que es van establir uns protocols per evitar que els animals es contagiïn de patògens. Les mesures, però, s'han intensificat després del positiu per grip aviària detectat a Arbeca fa quinze dies.

Era el primer focus detectat a una granja d'aviram catalana aquest any, però el virus ja està afectant altres països des del 2022, fins al punt que s'està parlant d'una panzoòtia global, una pandèmia que afecta els animals.

Francesc Felip, administrador d'Agropecuaria Felip, detalla que va sol·licitar un curs de formació per als seus treballadors perquè es «mentalitzin» sobre la complexitat de l'assumpte. En aquesta xerrada, no només se'ls explicava els protocols que han de seguir, sinó que també se'ls descrivia què és la grip aviària, com es transmet i quins són els símptomes que afecten les aus, com el baix consum d'aigua o de menjar. En el cas de la seva societat anònima, consolidada fa 40 anys seguint un llegat familiar centenari, ja s'ha calculat el pressupost per posar tendals i lones als camions que traslladen les gallines, per evitar que entrin en contacte amb aus salvatges que puguin ser portadores del virus. A Reus, els animals viuen «confinats», ja que, segons assenyala Felip, la forma més habitual de transmissió de la grip és a través dels excrements, motiu pel qual també netegen habitualment les instal·lacions, per evitar la presència de rates i ratolins que hagin pogut trepitjar les femtes.

«Estem preocupats, no pel que nosaltres fem o deixem de fer, perquè ja poc més podem fer, sinó per la persona que pot tenir quatre gallines soltes al camp sense cap mena de control», afegeix Neus Felip, administradora de l'agropecuària. I és que un positiu ja suposaria la intervenció de les granges de l'entorn. En un radi d'un quilòmetre i mig, si se sospita que ha pogut haver-hi qualsevol mínim contacte, se sacrificaran els ous i les aus i, a més, les restes hauran de ser enterrades. Tampoc s'hi podrà treballar fins al cap d'un any. Dintre d'un perímetre de deu quilòmetres, no sortirà a l'exterior cap dels productes fins que les anàlisis verifiquin que no hi ha rastre del virus, però el permís s'obtindrà al cap de tres setmanes.

Missatge de tranquil·litat

A Vencomatic Iberica, companyia que s'encarrega de condicionar les instal·lacions interiors de les granges, han començat a visitar els clients per videotrucada, per evitar moure's i propagar la grip aviària. «Els protocols fa temps que són els mateixos, però la gent ara els comença a complir», reconeix la gerent de la sucursal a Espanya, Marta Cerdà.

Amb tot, Francesc Felip subratlla que el problema recau en el sector agropecuari. «La gent ha d'estar molt tranquil·la. Si detecten un cas, segueixen la traçabilitat i si són ous de consum, els retiren del mercat. Per als humans, no hi ha cap problema», comenta. «La gent no és conscient de tot el que es fa a les granges», conclou Neus Felip.