Diari Més

Memòria

Les proves confirmen que les restes de la fossa comuna a Reus són de Cipriano Martos

Les despulles van ser trobades al gener i eren compatibles amb el perfil del militant antifranquista

Aragonès, Pellicer, Ubasart i el germà de Martos, davant la fossa.

Les proves confirmen que les restes de la fossa comuna a Reus són de Cipriano MartosOlívia Molet

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya confirma que les despulles recuperades el gener de la fossa de beneficència del cementiri de Reus pertanyen al militant antifranquista Cipriano Martos. En aquell moment, l'equip d'arqueòlegs i antropòlegs va avisar que les restes òssies eren compatibles amb les característiques físiques de Martos, però faltava validar la teoria amb anàlisis de l'ADN. El municipi de Huétor Tájar, a Granada, n'acollirà l'enterrament. Les tasques d'intervenció per recuperar les restes del sindicalista van començar el passat desembre. El 10 de gener, l'equip arqueològic va apuntar que les restes òssies d'un dels 41 individus exhumats era compatible amb les descripcions físiques de Martos, pel que fa al sexe, l'edat, les dimensions i les ferides.

Segons els responsables de l'actuació, el cos coincidia amb el perfil biològic de la víctima: un jove d'uns 30 anys. A més, les despulles corresponien amb les d'una persona a la qual se li ha fet una autòpsia, com la que se li va practicar a Martos. Així mateix, el cos trobat tenia una lesió a l'espatlla, com la que va patir l'antifeixista.

Les despulles es van traslladar a un laboratori per iniciar els estudis antropològics i genètics i creuar les dades amb les dels seus familiars, inscrits al Programa d'Identificació Genètica. Els resultats conclouen que les restes es corresponen amb les de Cipriano Martos, que esdevé la vintena persona exhumada i identificada a Catalunya des de la creació del programa, el 2016.

Inhumació en secret

Nascut a la província de Granada a la dècada de 1940, Cipriano Martos Jiménez va ser obrer i sindicalista. La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d'agost del 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada, i el va portar a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP.

Els agents el van interrogar i torturar, obligant-lo a ingerir líquid de la veritat, una combinació d'àcid sulfúric i gasolina, motiu pel qual va haver de ser traslladat a l'Hospital Sant Joan. El 17 de setembre del 1973, va morir a conseqüència d'una hemorràgia interna. Les seves despulles van ser inhumades en secret, sense permetre que la família assistís a la cerimònia ni que s'emportés el cos a la seva terra d'origen.

tracking