Metges i infermers del CAP Llibertat de Reus diuen «prou» a la sobrecàrrega laboral

Els metges i infermers del CAP Llibertat han dit prou a la sobrecàrrega laboral que estan patint. «Estem al límit! No podem més!» o «Sense sanitaris no hi ha assistència» són alguns dels missatges que es poden llegir a les pancartes penjades a la façana del centre d'atenció primària. I és que, tal com va informar ahir el metge Josep Maria Roca, dues companyes ja han hagut de demanar una baixa laboral perquè «la situació els ha superat». Segons va detallar Roca durant la concentració que els sanitaris van convocar ahir a les portes del CAP, haurien d'haver-hi tretze metges de família treballant al centre, però, en l'actualitat, només en són vuit: hi ha tres baixes, dues de les quals relacionades amb l'estrès, i, a més, dues places provinents de l'última convocatòria de l'Institut Català de la Salut (ICS) han quedat desertes, si bé van ser designades a dos professionals que no han pogut ocupar el lloc per motius personals. «Cada metge té una quota d'uns 1.500 pacients. Si en falten cinc, hi ha 7.500 persones que ens hem de repartir entre els que quedem», va declarar Roca, tot afegint que els sanitaris veuen com dia rere dia incrementa l'«angoixa» que senten.

La sobrecàrrega dels metges acaba derivant en més feina per als administratius i els infermers. Tal com explicà la infermera Judit Borrull, aquest últim grup ha d'atendre cada dia entre cinc i deu ciutadans més dels que tenien previst. «Molts dels pacients els veu infermeria perquè no els pot visitar cap facultatiu», reblà. «Mantenim la qualitat assistencial, però en detriment del professional», afegí.

Segons el secretari general del sindicat USITAC, Josep Tutusaus, la resposta a les demandes dels treballadors és que «no hi ha metges» per a contractar. Tutusaus apuntà que, de facultatius, n'hi ha, ja que cada any se'n graduen a les universitats, però assenyalà que el problema és que se'ls ofereixen unes condicions contractuals «que no es poden assumir». «Molts dels que estudien Medicina acaben marxant. Catalunya és la comunitat on pitjor paguen els metges de família», contestà Roca.

En aquest context, el facultatiu va mencionar que la resposta que va rebre per part del Departament de Salut i de l'ICS a les reclamacions és que no se saben «organitzar prou bé», un argument que va refutar emprant un símil futbolístic, arran del seu passat com a membre de l'staff del CF Reus. «No cal ser tecnòcrata per veure que, en un equip d'onze, si et falten cinc jugadors, per molt organitzat que estiguis, al final acabes perdent els partits per golejada», va asseverar.

Així mateix, Roca va matisar que els sanitaris no tenen por a treballar i que abans sabien que, un cop acaben les onades víriques, la marea de visites torna a baixar, un escenari que ha canviat. «Fa anys que la situació no és així. No veiem la llum al final del túnel», va lamentar.

És per aquest motiu que, si bé s'esforcen per mantenir els estendards de qualitat assistencials, els treballadors han arribat a un punt crític que pot acabar afectant no només els professionals, sinó també els usuaris. Com a exemple, va apuntar el factor que hi hagi llistes d'espera quan, abans, en 24 hores es podia accedir a la consulta. «Dia rere dia, això esgota i desespera», va concloure.