Reus cavalca al passat amb una Festa dels Tres Tombs que va «a més»

Era hora d'espolsar els barrets de copa, les barretines, les boines, les camises, les corbates i les armilles. S'havia de vestir de gala per fer un viatge al passat, per recuperar les tradicions que han precedit el món urbà. Fa segles que cavalls i humans col·laboren per traginar, per llaurar el camp, per, simplement, desplaçar-se. Ahir, no tocava cavalcar per terrenys àrids, sinó que era el moment de lluir-se per la catifa negra de l'asfalt reusenc. Un sol radiant donava la benvinguda a la trenta-sisena edició dels Tres Tombs de Reus.

El Parc de la Festa era el primer punt de reunió dels prohoms, atrets per la flaire que emanava de les brases –que no tardaria a barrejar-se amb una aroma igual de vigorosa un cop els èquids van acabar de pair el seu esmorzar–. L'àpat popular servia per començar el dia amb energia mentre genets, animals i carruatges anaven empolainant-se i escalfant per al gran dia. Joan Pujol, de l'empresa manresana Pujol Cavalls, era un dels encarregats d'haver apropat mules i cavalls a la cita dominical. Fa més d'una dècada que efectua el recorregut des del Bages fins al Baix Camp i assegura que la celebració ha anat «a més» en tots els sentits: en actes programats, en participants, en públic assistent. També creu que ha anat «a millor». «La gent que ara té cavalls és perquè se'ls estima. Amb la bombolla immobiliària, hi havia gent que tenia els animals només per tenir-los, per ostentar que es guanyaven bé la vida, perquè els donaven un estatus», detalla Pujol.

Èquids i humans no eren els únics protagonistes del dia: les diligències eren la nineta dels ulls de Joan Maria Vilà. Quan va deixar el seu ofici de paleta, va començar a elaborar versions en miniatura dels carruatges que més el fascinaven, com l'ambulància dissenyada pel cirurgià Dominique-Jean Larrey, metge de les tropes napoleòniques. Amb els seus propis ulls, ahir va veure vehicles que van cridar-li l'atenció i no va dubtar a immortalitzar-los amb una fotografia. «Ja en tinc dos o tres apuntats. Aquesta setmana els començaré a fer», celebrava. Ja té una vuitantena de maquetes elaborades.

Tot i l'ambient jocós, no tot eren flors i violes. A les portes del Parc de la Festa, una quinzena de manifestants esperaven els genets amb missatges com «Per què no tires tu del carro?». «No és cultura; és tortura», van començar a clamar quan es van sentir els renills. «Els primers interessats a què estiguin bé els cavalls som nosaltres», responia Pujol. La situació, assegura, ha canviat amb el pas dels anys. «La gent estima molt els cavalls, els respecta, els fa gaudir», considera. També assenyala que, en l'antiguitat, un cavall «treballava per mantenir una família». Ara, «una família treballa per mantenir un cavall», conclou.

Malgrat tot, res no va frenar l'avenç dels animals i els carros, sense necessitat d'anar ni al trot ni al galop. Van desfilar per l'avinguda dels Països Catalans i es van dirigir cap als ravals. En arribar a la plaça del Prim, una gentada els esperava. La fal·lera per veure de prop els cavalls no deixava lliure cap centímetre. Fins i tot, dues colles geganteres van estar presents per saludar els atrevits genets. La plaça de la Puríssima Sang era el seu destí final. Era l'hora de la benedicció.