Tanca per jubilació la perruqueria Francisco de Reus després de 40 anys

Francisco Artacho va inaugurar la seva perruqueria al barri Mare Molas el 2 de febrer del 1982. Tenia 23 anys i es va trobar amb un entorn en plena transformació. Els carrers estrenaven asfalt, el Col·legi Maria Rosa Molas acabava d'obrir portes i s'estaven construint els primers blocs de pisos. «No hi havia res, en aquell moment», recorda el barber.

Quatre dècades més tard, la fesomia del barri havia canviat per complet, però en aquell local a la placeta entre el carrer de l'Alcalde Joan Bertran i el de la Mare Molas, el temps s'havia aturat. Artacho s'aixecava cada matí per anar a tallar el cabell dels seus clients, com sempre.

Alguns, assidus des dels orígens. Deu, onze, dotze hores transcorrien fins que tornava a casa. Havia decidit que el 2023 seria el seu últim any en actiu, però problemes de salut van obligar-lo a penjar les tisores abans d'hora. Quan va abaixar la persiana el 24 de desembre, va posar punt final a 40 anys d'història de la Perruqueria Francisco. Artacho tenia 12 anys quan va aprendre a rasurar i afaitar, de la mà del seu germà gran, Felipe. Provenia d'una família cordovesa en què el món de la barberia era sagrat. El seu avi i el seu pare li havien dedicat tota la vida. No tenia opció, ni ell ni els seus germans Felipe, Juan Antonio i José.

«Un ofici així no el podia fer qualsevol. Els nostres pares eren molt estrictes perquè continuéssim a la professió», recorda el perruquer, ja amb 64 anys. «Venia mon pare a recollir-me de l'escola perquè no anés a jugar a futbol. Havia de berenar i anar a la perruqueria amb 10 o 11 anys», afegeix Juan Antonio. Francisco Artacho només es va separar de les tisores i la navalla per complir el servei militar.

En tornar, va pelar a Tarragona i a Cambrils abans de traslladar-se a la capital del Baix Camp mogut per l'amor. Va voler provar fortuna per ell mateix. Si el rètol «Artacho» penja dels establiments que regenten els seus germans a Bonavista i Torreforta, ell va optar per construir la seva marca. Acabava de néixer la Perruqueria Francisco. No va tardar a guanyar-se l'estima dels veïns i en convertir-se en més que un barber: era el «psicòleg del barri».

Artacho mai no es va separar de les seves tisores de mà ni de la pinta, ni tan sols quan va adquirir màquines d'afaitar. Ni el pas del temps va fer que perdés la identitat. La seva fidel clientela no li hauria permès. Octogenaris i infants –que volien provar la fortalesa de la gomina Moco de Gorila– deixaven en les seves mans el seu look capil·lar.

Fins que el cos va dir prou. «El 24 de desembre del 2022, va anar a la perruqueria trobant-se molt, molt, molt malament, però, tot i això, va treballar. Sabia que els seus clients l'esperaven. Eren la seva prioritat», apunta la seva filla, Yennifer Artacho. «No ha estat fins que l'ha obligat el metge que ha deixat de treballar. Ell insistia a continuar», afegeix el seu cunyat, José Duarte.

En l'actualitat, la perruqueria i tots els records que guarda a l'interior estan en venda. «Encara em truquen clients per preguntar si ha marxat a un altre lloc, per poder anar a tallar-se el cabell amb ell», assenyala Yennifer. «Estic molt content amb la feina que he fet durant tants anys», conclou Francisco Artacho.