La sisena edició dels Bons Reus repartirà 71.200 vals de descompte entre la població

Ha tornat la «millor i més compartida experiència econòmica i comercial» de Reus, en paraules de la regidora de Promoció de Ciutat, Montserrat Caelles. Quan el campanar de la Prioral de Sant Pere va tocar ahir les 12 hores, va començar a circular el talonari de la sisena edició dels Bons Reus, que repartiran fins al 18 d'abril –o fins que s'esgotin existències– un total de 71.200 vals de descompte que podran obtenir tant les persones empadronades a la capital del Baix Camp com les que provinguin de fora del municipi.

L'Ajuntament invertirà 400.000 euros en la iniciativa. Els ciutadans poden aconseguir els bons a través de la pàgina web bons.reus.cat o apropant-se al Gaudí Centre, al punt d'informació de la plaça de Prim o a l'oficina de turisme del carrer Sant Joan.

Cada persona es podrà descarregar un màxim de quatre vals de cinc euros cadascun, que podrà bescanviar en qualsevol dels més de 470 establiments adherits a la campanya si efectuen una compra superior a 15 euros. Això no obstant, cal recordar que els descomptes tenen 15 dies de caducitat des del dia de la seva emissió. La plaça del Mercadal i la plaça del Prim es van omplir ahir al migdia de cues de gent. No buscaven un lloc per fer el vermut, sinó ser els primers a rebre els preuats bons. «Em va dir una amiga que començava la campanya i he aprofitat per venir. Veig que hi ha una cua enorme, però esperaré», comentava Fina Gabarrón. Volia aprofitar la rebaixa per comprar «coses més cares».

En concret, havia pensat en una colònia per al seu marit i un regal per a l'aniversari de la seva filla. Trini tampoc tenia dubtes: ara que s'apropa la primavera, compraria roba per a la seva neta. Lamentava tenir la sensació que l'estaven «obligant a gastar», però Joana responia que, en dues setmanes, hi ha moltes maneres d'invertir els bons. M.R.R. i el seu marit van optar per una estratègia dual.

Espantats per la cua, intentaven descarregar-se els vals per Internet, sense fortuna. «A vegades, costa. Potser aquí faran més via», valorava. Mai se li diu que no a un descompte. «Ara no necessitem comprar res, però potser, demà, sí que farà falta», va concloure J.C.