«Podem estar a l'Hotel Gaudí de Reus fins al dia 30, però ningú no ens vol llogar un pis»

La vida de Victòria Gigante i la seva parella, Luis, s'ha convertit en una successió de curses contrarellotge. Des que l'incendi que va afectar el número 47 de l'avinguda de Vidal i Barraquer els va obligar a fugir de casa, s'allotgen a l'Hotel Gaudí.

Si bé la majoria dels veïns de bloc van tornar als seus llits la setmana passada, els equips tècnics de serveis socials van determinar que ells dos complien els requisits per optar a la solució residencial i que, per tant, podien dormir quinze dies més al Raval de Robuster. El 30 de març és la nova data límit per deixar l'habitació. I ja no poden tornar a l'antic domicili.

«Estem buscant pis, però no trobem ningú que ens en vulgui llogar un», lamenta Gigante. Detalla que, a totes les portes d'agències immobiliàries on han picat, se'ls ha demanat contractar una assegurança d'impagament, que dona protecció jurídica al propietari en cas de no percebre les mensualitats corresponents.

Per a sol·licitar-la, però, l'arrendatari ha de tenir un treball estable, amb una antiguitat mínima d'un any, però ni Gigante ni Luis tenen un contacte fix. Tampoc disposen d'un cotxe particular, de manera que les seves opcions es limiten a la capital del Baix Camp.

«Ara hem de buscar de particular en particular», assenyala Gigante, que afegeix que han proposat avançar cinc mesos de dipòsit en compensació per no contractar l'assegurança d'impagament. Així mateix, se'ls ha comunicat que «no hi ha» disponibles pisos de protecció oficial, asseguren.

Malgrat estar travessant un moment «crític», l'afectada detalla que no es considera «una situació d'emergència» perquè la parella té ingressos, provinents de subsidis i una feina a mitja jornada, i, en conseqüència, s'han quedat en terra de ningú.

«Si treballes, malament; si no treballes, també», es dol Gigante. «Jo ja no em faig il·lusions. Serveis socials i l'hotel ja no poden fer més, és normal. Estem desesperats», es resigna. Per la seva banda, fonts municipals afirmen que, des de serveis socials, «es fa el seguiment habitual, com a qualsevol altre usuari».

La situació d'en Luis, que va resultar ferit crític pel foc, va fer que rebutgessin traslladar-se en les setmanes prèvies a la Fonda Suïssa o a l'alberg municipal, perquè no s'ajustaven a les seves necessitats. Per exemple, és incapaç de pujar escales.

«Potser ens tocarà tirar cadascun per un costat. Jo puc anar a casa de la meva mare, però hi ha escales, l'ascensor està en obres, i ell no podria venir», expressa Gigante. «Sentim molta tristor, sobretot, perquè no ha sigut una cosa que hàgim provocat. Ningú la volia, però els que sortim perjudicats hem sigut nosaltres», conclou.