«Hem de cedir tots perquè hi hagi consens sobre el transport de mercaderies»

— Fa molts anys que reclamen que les mercaderies no passin pels nuclis poblats. S'ha fet alguna passa endavant?

— Sí, però poques.

— Quines?

— El corredor del Mediterrani és una intervenció que ajuda a fer que certs materials ja no entrin a les nostres poblacions. Obres sí que se n'han fet, però no n'hi ha cap que sigui prou definitiva per a no continuar reivindicant infraestructures que són de grans dimensions, però que també estarien protegint la població.

— Milloren la situació, però no solucionen el problema.

— És clar. La situació idònia seria aconseguir que el risc de matèries perilloses sigui mínim a totes les poblacions, i això s'ha de reconèixer que és difícil, però ens hi hem de posar, perquè, si no, no hi arribarem mai.

— En el cas de Reus, les mercaderies passen per les vies del tren i arriben a l'estació.

— Cal buscar una solució per desplaçar els seus trajectes cap a fora, que no tinguin una relació íntima amb la població. Les normatives diuen que ha d'haver-hi fins a 500 metres de separació respecte dels nuclis de població.

— Aquests 500 metres no s'estan respectant.

— No. A vegades, hi ha 30 metres. Les vies del tren s'han anat desplaçant cap a la perifèria, però Reus també ha anat creixent i ho ha fet en la mateixa direcció. Quan es va fer el desplaçament inicial, aquestes normatives no eren vigents. Hem de buscar solucions ara.

— Què s'hauria de fer?

— El primer que hem d'aconseguir és que el territori vagi a una. Després, si ja tenim infraestructures que més o menys estan respectant la distància, valdria la pena establir corredors de circulació. Per exemple, si tenim una població com Reus que ja té un corredor de vehicles motoritzats desplaçat de la població –l'autovia C-14–, que gairebé compleix aquests requisits, aprofitem-lo. Sí que potser posarem una barrera al territori, però estarem establint franges d'infraestructures que seran respectuoses amb les mesures que es necessiten. És així de senzill.

— La Cambra de Reus ha donat suport a la Plataforma Mercaderies per l'Interior; també la de Tarragona, l'AEQT, el Port...

— Així és. Les plataformes analitzen el problema des del territori i posen una mica de coneixement al tema. Si observes el territori, penses a veure com es pot passar que molesti el mínim de gent possible.

— El Govern estava estudiant la viabilitat de remodelar la xarxa ferroviària i sembla que contemplava opcions que passarien per nuclis poblats...

— Sí, però tampoc és que presentin alternatives impensables de fer. El més important és posar-hi criteri. Potser allunyat del territori és més difícil entendre-ho, però hi ha propostes del Ministeri que es poden aprofitar.

— El que no es podria aprofitar és que passin les mercaderies per les poblacions?

— És clar. Si el mateix Ministeri fa normatives, el primer que les ha de complir entenc que és la mateixa institució.

— S'hauria d'escoltar més la veu dels agents del territori.

— Evidentment. L'única manera de buscar una alternativa lògica i d'acord amb el territori és anar tots junts. Necessitem consens sobre el transport de mercaderies perilloses. És un exercici que encara ens falta fer.

— Sembla que la plataforma ha aconseguit el consens.

— Sí. S'ha de reconèixer que s'han pres la molèstia d'anar un per un a tots els estaments per a consensuar una proposta. Són provocadors de consens.

— Qui haurà de cedir, el territori o el Ministeri?

— Hem de cedir tots. És necessari que hi hagi consens dins del territori i consens amb l'Estat.

— Falta traslladar el consens.

— I que te l'entenguin com a provocador de millores per a la població, que és molt difícil. Estem parlant d'unes infraestructures que valen una fortuna.

— Per què no s'ha arribat abans a un consens?

— Històricament, això ha estat una guerra de campanars. Com que estem en un país petit i des d'un poble sents el campanar del costat, sembla que qui més crida tingui més raó, i això no és veritat. Té raó el que s'adapta més al territori i el que té més consens. Falta molt a parlar, encara.