«En Pere està més receptiu amb les matemàtiques, té ganes de treballar-les»

Les proves de competències bàsiques van constatar, el 2022, que un de cada tres alumnes catalans acaba l'Educació Primària amb un nivell baix o mitjà-baix de matemàtiques, un percentatge que anava creixent avaluació rere avaluació.

L'estigma que era un coneixement reservat a unes elits creava una percepció negativa al voltant del seu estudi, convertint les matemàtiques en un dels factors més associats a l'abandonament escolar. Per a revertir la situació, la Fundació Bofill ha impulsat el programa de reforç Math Tutoring. A Reus, les escoles Prat de la Riba i Sant Bernat Calvó i el col·legi Sant Pau l'han instaurat des del gener.

«En Pere està més receptiu amb les matemàtiques, ara té més ganes de treballar-les». Annaïs Calabuig és mare d'en Pere, un dels sis estudiants de sisè de Primària de l'Escola Prat de la Riba que formen part de l'edició inaugural del Math Tutoring, dividits en dos grups de tres. «Ha millorat el seu rendiment i s'ha obert més a l'aula», afegeix Calabuig.

No és un cas aïllat. «Als sis nens se'ls ha vist un augment de la participació i de la seguretat en l'àrea de les matemàtiques», detalla Blanca Baró, docent del centre. Adherir-se al programa no va ser una decisió fàcil.

El director de l'escola, David Roco, detalla que tenien «por» que la metodologia d'ensenyament fos «diferent» i que, «en lloc de reforçar, emboliquéssim els alumnes». Va comprovar que remaven en la mateixa direcció: presentar el seu aprenentatge com una «aventura» fora de l'horari lectiu.

D'una hora i mitja de durada, les setze classes extraescolars permeten una atenció individualitzada a un grup reduït d'alumnes. La primera part de la sessió es basa en «anar descobrint, experimentant, manipulant, per a resoldre uns reptes», en paraules de la cap del programa, Agnès Pàmies. Es tracta de raonar i treure conclusions, no de memoritzar fórmules, una metodologia que satisfà Baró.

A l'aula, ja no es plantegen problemes descontextualitzats, sinó que es presenta una història fictícia amb uns personatges animats «que necessiten resoldre aquell repte per continuar l'aventura». La segona meitat de la jornada consisteix en treball autònom a través de tauletes o ordinadors que proposen una sèrie d'activitats adaptades als resultats obtinguts en exercicis previs.

En Pere no va estar precisament content de saber que havia de fer aquestes classes extraescolars. «Pensava que eren més deures», relata la seva mare. La situació ha canviat. «Ara té moltes ganes d'anar-hi», comenta. En Pere no ha millorat només les seves aptituds matemàtiques, sinó que ha viscut una «evolució madurativa». «Creiem que el fet de sentir-se més segur d'ell mateix i veure que sap fer el que li costava i no entenia li dona força per a obrir-se més al grup i treballar cada cop millor», expressa Calabuig.

Aquest era un dels objectius del programa. «Moltes vegades, la percepció de la seva pròpia competència dels infants de sisè es troba una mica malmesa, després de molts anys pensant que les matemàtiques són feixugues i que no són intel·ligents. El que fem és recuperar aquesta autoestima, que creguin que ells mateixos se'n poden sortir i que pot ser que els acabi agradant una cosa que semblava que era impensable», assenyala Pàmies. «És un programa molt ben pensat i aplicat. Com més anys duri, millor», conclou Roco.