«Pensem que les àvies no han tingut una vida emocionant»

—La teva novel·la ens transporta al Londres dels anys 70. Per què allà i en aquells anys?

—Perquè Londres, en aquell temps, era el centre de la moda, de la música… i la societat estava canviant molt. També jugaven un paper rellevant la publicitat i la comunicació, i agències com Saatchi & Saatchi, que apareix en la novel·la, eren importants. La Maeve, que és la protagonista, en aquella època té uns vint anys. Ella prové d'una família irlandesa. Els seus pares van haver d'emigrar a finals dels anys 40 per la gran crisi i es van instal·lar a Liverpool. La Maeve i el seu germà ja neixen allà i seran anglesos.

—La Maeve, però també la seva mare i la seva àvia, són les grans protagonistes. Les dones són clau en la novel·la.

—Les dones acostumen a tenir un pes importantíssim en les meves novel·les, i en aquesta també. No només la Maeve, que és una jove de la meva generació, sinó com apuntes, també les àvies. Els nets acostumen a pensar que les àvies no han tingut una vida emocionant, que sempre han sigut aquelles dones que fan els canelons tan bons. I a la Meave i la seva amiga Phyllis els passa el mateix, fins que descobreixen unes àvies molt diferents.

—A més de la relació àvia-neta, també és important la de la Maeve amb la seva mare.

—Molt. Els pares són irlandesos i la Maud, que és la mare, és catòlica, estricta i conservadora. La filla, en canvi, és liberal i feminista. Es vol menjar el món i a Liverpool s'ofega. Amb la mare sempre té petits enfrontaments, fins que el lector sabrà per què la mare actua d'aquella manera. Fins i tot la Maeve, arriba un moment que hi parlarà, perquè de vegades, quan et fas gran, cal parlar amb la mare.

—No ens podem oblidar tampoc d'un altre personatge femení de pes, amb qui topem a mitja història: Margaret Tatcher!

—Sí, en aquesta novel·la hi ha personatges reals i de ficció i s'acaben fusionant, de manera que els reals viuen a dins de la història. La Maeve admira Margaret Tatcher des de petita. Ella és laborista, però li agrada la manera com ha lluitat per aconseguir entrar en la política, tot i ser una dona, i de classe mitjana. Margaret Tatcher no és feminista, vol ser una més entre aquells homes que la miren per damunt de l'espatlla. La protagonista l'acabarà coneixent per una sèrie de circumstàncies i, entre les confidències que anem trobant al llarg de la novel·la, que poden tenir forma de conversa, de cartes o de pensaments en veu alta, també hi ha les de Margaret Tatcher. I aquí és on veurem una dona molt més humana.

—La coberta dona pistes.

—La Teresa Llorach, que és l'autora de la il·lustració, sempre copsa molt bé les meves idees, i aquí ha dibuixat la Maeve mirant al 10 de Downing Street, amb la incògnita de què passarà darrere d'aquella porta.

—Com ha estat l'exercici de posar veu a La Dama de Ferro?

—Hi he treballat moltíssim, he buscat molta informació en diaris de l'època i en documentals, arribant a trobar coses molt remotes i interessants. Volia mostrar els seus dos vessants, perquè els anys en què va ser Primera ministra va anar canviant, es va fer encara més dura.

—Al costat de totes aquestes dones tan rellevants també hi ha homes que tenen un paper, no són simples figurants.

—Sí, en primer lloc hi ha el pare de la Maeve, amb qui sempre ha tingut una relació molt propera. Ell és qui li parla de l'àvia i del seu passat, que seran molt importants. L'àvia Sally és irlandesa i viu en una època molt intensa, en què Irlanda vol aconseguir la república. Després, serà una dona casada i amb la seva vida. També coneixerem l'àvia de la Phyllis, que és de Cornualla, i que té un secret, que la família descobrirà a través d'unes cartes. Altres homes de la història són el germà de la Sally, en Darren, que sempre està enfadat i que fa patir els pares, i els companys de feina: en Harry, algú encantador, i l'Edward, un personatge que a la Maeve li resulta fascinant.

—A la vegada, és una novel·la molt musical. Cada capítol és el títol d'una cançó de l'època.

—Sí, això també m'ha portat molta feina, perquè cada cançó es correspon amb el moment de l'any en què passen les coses. I he buscat que la lletra tingués alguna relació amb el contingut. Ha sigut molt entretingut.