«Si al Tecnoparc no aconseguim que s'implantin empreses, ja podem plegar»

Josep Baiges sempre ha defensat que tenia vocació de servir a la ciutadania, sigui des dels mitjans de comunicació, la Cambra del Comerç, l'escola dels seus fills o el seu bloc. Quan Sandra Guaita va anar a consultar-li com veia Reus, va adonar-se que la seva opinió era valorada. L'estima que va sentir va fer que deixés una posició «còmoda» com a secretari general de la Cambra i que assumís el risc d'entrar al món de la política. «L'aposta la faig per la Sandra», expressa.

— Després de passar pels mitjans de comunicació i la Cambra de Comerç, fer el salt a la política era el següent pas?

— Jo no m'ho havia plantejat mai. Des del 1999 que he anat tenint, cada quatre anys, ofertes per integrar-me en alguna llista, però sí que notava que era una mica un «ho hem proposat a tres o quatre, ens han dit que no, i ara hem pensat en tu».

— Què diferencia el projecte de Guaita de les altres ofertes?

— A mi em ve a buscar per parlar de la ciutat. Jo, el que veig, és que, a ella, la meva opinió li interessa. No és únicament per anar a ocupar un lloc que ha quedat buit a la llista. Quan em fa la proposta d'entrar, jo em sento molt segur de fer aquest pas i dir «me la jugo». M'ha fet sentir important, estimat. És cert que tenia una posició molt còmoda, però la vida són riscos i a l'edat que tinc, després del que he fet i del recorregut que he seguit, ja que la meva dona també ho veu bé, crec que val la pena.

— Tenir el suport familiar va ser important per acceptar-ho?

— Completament. Jo soc el que soc gràcies al que he viscut a casa, especialment amb el meu pare, que va ser una persona molt implicada en la ciutat. A l'entorn més immediat, tots viuen amb la mateixa passió que jo la ciutat. Ells em van dir «tu que has fet una evolució als mitjans, a la Cambra, podries ser prior de Sant Pere o entrar a l'Ajuntament a treballar per a la ciutat». És com una evolució, no premeditada, però que té una certa lògica quan parles de vincular-te a Reus.

— Com veu la ciutat en aquest moment?

— La ciutat està en un punt que s'ha de rellançar, ho veig claríssim. D'aquí aquesta coincidència amb les idees de la Sandra. Cal fer un salt de qualitat. Històricament, Reus sempre ha sigut una ciutat ambiciosa i la seva gent i els seus líders polítics han hagut de tenir una mirada llarga i pensar en gran. Ens cal fer aquest salt, ser agosarats, ser atrevits, ser valents.

— Cap a on hauria de portar aquest salt?

— A engrandir-la, posicionar-la i recuperar la capitalitat. Reus és capital i ho és gràcies a la seva gent. Nosaltres no som capital administrativa, tot allò que aconseguim sempre ens ho hem de guanyar. En l'àmbit econòmic i comercial, hem de mantenir aquesta referència, projectar-la i apujar l'autoestima. La gent de Reus, més que mai, ha de recuperar l'orgull, el convenciment que aquesta ciutat té alguna cosa que la fa diferent. Hem de fer una capitalitat ben entesa, generosa, absolutament desinteressada.

— Es tracta de no conformar-se i anar més enllà...

— La ciutat ha de créixer i s'ha de desenvolupar, i hem de buscar més implantacions d'empreses. Hi ha un tema que no el podem menystenir, que és l'experiència de la Sandra al Congrés de Diputats. Això és un actiu brutal. Si el paper d'alcaldessa el juga ella, Reus farà un rellançament brutal, n'estic convençut. Altrament, jo no m'hagués mullat. Amb l'estació intermodal, l'Aeroport, el Tecnoparc, les oportunitats que es presenten són immenses, només cal una mica de visió estratègica per saber-les aprofitar. Això vol dir pensar en gran i, potser, aquests últims quatre anys s'ha pensat una mica en petit.

— Quina és la relació actual entre empreses i consistori?

— Estem molt a favor de l'economia social, però perquè n'hi hagi, hi ha d'haver economia productiva. Això vol dir que les empreses s'han de poder guanyar la vida i que els treballadors han de tenir bones condicions de treball. Si ajudem les empreses, estem ajudant la ciutat. L'administració ha de posar-ho fàcil.

— La ciutat encara té força locals buits.

— Si parlem de locals comercials, Reus és de les ciutats de Catalunya que té més rotació comercial. Se'n tanquen, és cert, però també se n'obren. L'atractiu que tenia la ciutat des del punt de vista comercial el continua tenint. El que ha de fer l'Ajuntament és acompanyar amb polítiques d'incentius reals perquè l'activitat comercial sigui profitosa. També s'ha d'ajudar molt el sector comercial amb una formació continuada, perquè s'adoni de la potencialitat que té aquesta ciutat. Quan passeges per Reus un dissabte a la tarda, no s'hi cap.

— Com imagina el futur de Reus?

— Si d'aquí a quatre anys no hi ha una implantació empresarial potent, no haurem aconseguit el que ens proposem. Aquí, que som una cruïlla de camins, que tindrem l'estació intermodal, que tenim l'Aeroport i els terrenys, han de venir empreses que generin ocupació. Hem d'ajudar les que hi ha ara, això és cabdal, però hem d'intentar captar-ne més. Si al Tecnoparc, que és un solar, no aconseguim que hi hagi implantacions, ja podem plegar. Des del sector comercial, hem de posicionar la ciutat com es mereix. Aquesta percepció que comença a córrer que Tarragona és la capital comercial... No, res d'això. El repte és apassionant.