«El cinema nacional no té res a envejar a pel·lícules d'altres països»

Escrivia novel·les, veia sèries, fins que va veure que la imatge i la literatura eren compatibles. Ser guionista unia les dues passions de Clàudia Garcia de Dios. Un curs d'estiu a una escola de cinema va estar a punt de fer descarrilar la seva trajectòria abans d'hora, «traumatitzada» pel muntatge, però, amb tot, va decidir estudiar Comunicació Audiovisual. Junt amb quatre companyes, del Treball de Fi de Grau va sortir l'embrió d'Un sol radiant, pel·lícula guanyadora del premi Talents al darrer D'A Film Festival.

— Si un meteorit estigués a punt d'impactar amb la Terra, la premissa del film, què faria?

— Per assimilar-ho ja tindria feina. Passat un temps, no crec que fes una festa com la Mila –la protagonista, una nena d'onze anys–, però sí que crec que voldria reunir la meva gent. Voldria passar els últims moments amb els amics, els pares... Ara estic vivint a Madrid i tenir un peu a cada costat és molt dur en aquestes situacions. Crec que tornaria a Reus. Com més gran em faig, més difícil veig la resposta.

—La fi del món és un tema que s'ha tractat abans en la ciència- ficció. Com us heu diferenciat?

— Tractant-la des de fora del camp de visió. La fi del món és una cosa que no veiem explícitament. Es deixa entreveure. El repte més gran era fer una ciència-ficció sense els seus codis, fer una premissa de ciència-ficció des d'un punt de vista intimista i baixat a terra, no tant d'efectes especials ni d'anar a salvar el món. Vam construir des del so i des de la natura.

— Com va viure l'estrena de la pel·lícula?

— Va ser una bogeria. Vam fer sold out a les dues sessions que s'havien programat. Va ser una manera de descobrir que aquesta pel·lícula interessa, que hi ha gent que la vol veure més enllà de pares i amics. És un projecte amb el qual hem viscut durant tant de temps i que hem fet amb tanta il·lusió que veure que hi ha gent que li agrada és al·lucinant.

— Fins al punt que us van donar el premi Talents.

— No tinc paraules, va ser una bogeria. Hi havia pel·lícules que havien tingut un recorregut molt llarg en festivals. Nosaltres no ens ho esperàvem gens, segurament érem la pel·lícula més petita dins de la selecció. Estrenàvem al D'A i, de fet, era la primera vegada que el públic veia l'obra. De sobte, que un festival, a la selecció oficial, ens doni el premi…

— Quin és el següent pas d'Un sol radiant?

— La volem estrenar internacionalment fora d'Espanya i intentar presentar-la a algun altre festival nacional. Després d'aquest recorregut, ens agradaria estrenar-la a cinemes comercialment, per al públic general.

— Era la vostra òpera prima. Debutant amb aquest èxit, serà complicat mantenir-se.

— Estem intentant gaudir al màxim del moment. Hem estat durant quatre anys treballant en aquesta pel·lícula i, ara mateix, tenim ganes de gaudir del que està passant: si va a altres festivals, si l'estrenem a cinemes i va agradant… El que passi després, ja vindrà. Crec que hem tingut una oportunitat molt difícil d'aconseguir. Amb 24 anys, tenir una pel·lícula és molt complicat. Hem començat per la teulada i ara estem navegant pel mig.

— Com veu el cinema català?

— S'estan fent pel·lícules molt bones. S'estan fent moltes coses i de qualitat. De fet, amb els Oscars, pensava «hi ha millors pel·lícules als Gaudí i als Goya que als Oscars aquest any». Després, hi ha moltes directores dones que estan sorgint i que s'estan obrint camí. La clau és que no només facin òperes primes, sinó que puguin fer una carrera.

— Està prou valorat el cinema català?

— Crec que hi ha dues opinions. En la indústria, hi ha molta consciència que a Catalunya es fan pel·lícules moltes bones. És veritat, però, que continua havent-hi certs estereotips sobre el cinema català i espanyol. Hi ha un sector de la població que té certa reticència a consumir pel·lícules nacionals i que només veu blockbusters dels Estats Units. És per desconeixença, perquè ara mateix no crec que hi hagi res a envejar a pel·lícules que s'estan fent a altres països del món.

— Per on passa el seu futur?

— Estic a una productora com a analista de guió, però m'agradaria pensar que el meu futur estarà encarat al món del guió de sèries. M'agradaria que al futur m'esperés crear sèries xules.