Burgesos i obrers recorden el passat gloriós i modernista del Reus del 1900

Reus volia presentar un joc de dualitats. A l'ombra bufava un ventet d'aparença inofensiva, però dels que acaba penetrant fins al moll de l'os. A metres de distància, el Sol roent escalfava la plaça del Mercadal, on els burgesos aprofitaven l'ocasió per ostentar totes les riqueses que havien acumulat, passejant-se entre les parades del mercat de la vila. Acolorits vestits i faldilles llargues, pulcres americanes, amples barrets d'ala, canotiers, bombins, bastons, armilles i dos llebrers van sortir a passejar sota l'astre del migdia. No va passar gaire estona, però, fins que va arribar una escalfor encara més tòrrida que la del Sol: els ànims de la classe obrera estaven encesos i es volien fer sentir.

«Amunt la classe obrera, avall el patró», ressonava des del raval de Santa Anna. Una munió de treballadors, que reclamaven la jornada laboral de vuit hores, es plantava davant del palau consistorial per fer front als seus amos, i ho feien on més mal els feia. «Les cases modernistes no es construeixen soles», reblava el contingent davant l'atenta mirada d'una impertèrrita Casa Navàs. En el seu interior, des del balcó, Lluís Domènech i Montaner mostrava la seva estupefacció, remenant el seu mostatxo.

Eduardo Dato presidia el Consell de Ministres, Alfons XIII regnava a Espanya i es commemorava el vint-i-novè aniversari de la revolta de Haymarket, a Chicago. Al Vapor Nou, s'acabava de decretar un tancament patronal i s'havien acomiadat centenars de treballadors. «Per què hi ha gent vestida d'aquesta manera?», es preguntava Amàlia, una jove que s'havia apropat a la ciutat per a fer una petita excursió amb la seva parella. Sense requerir l'ajuda de Doc Brown, la capital del Baix Camp havia tornat a temps pretèrits, al seu passat més esplendorós: l'aflorament del Reus modernista.

Era 1915. Acabava d'esclatar la Gran Guerra. «El preu de la subsistència s'ha disparat mentre els nostres jornals continuen sent els mateixos», denunciaven els treballadors en el seu míting. «Res no ha canviat; quasi, quasi que estem vivint el mateix», responia un dels seus oients, qui vivia al 2023. «Tots a treballar, colla de dropos», responia l'avantpassada d'una de les actuals edils municipals.

La festa modernista Reus 1900 va permetre als ciutadans experimentar com era la vida a la capital del Baix Camp amb l'entrada al segle XX. Va ser una època de prosperitat, amb l'alçament d'edificis com la Casa Navàs, la Casa Gasull o l'Institut Pere Mata, però també de revoltes socials, amb uns obrers que n'havien tingut prou de les càrregues laborals a què es veien sotmesos. Els curiosos que aquest cap de setmana van decidir apropar-se al nucli històric no només van ser testimonis del desenvolupament d'una pel·lícula a temps real –el representant de l'Associació Cultural Mandrilia, Xavier Mèlich, ja havia avançat que la plaça es convertiria en una mena de gran plató de cinema–, sinó que van poder participar-hi i ser claus en el transcurs dels esdeveniments. A banda d'estar convidats a vestir-se d'època, es van organitzar tallers d'escriptura amb ploma, de vitralls modernistes, de ceràmica, de picapedrer, d'armes; es van ballar sardanes; es van fer castells. Passat i present convivien en un mateix espai; telèfons mòbils i càmeres digitals immortalitzaven carruatges tradicionals i treballs manuals.

La codirectora de Reus 1900. Festa modernista, Sílvia Sagalà, expressa que la resposta de la ciutadania ha estat «molt millor» del que s'esperava. L'organització calcula que Reus ha reunit uns 10.000 visitants només tenint en compte les activitats de la celebració. «La voluntat és que enguany sigui el primer d'una iniciativa que ha vingut per a quedar-se», conclou Sagalà.