«He posat el meu granet perquè s'acabi la Sagrada Família» de Barcelona

Joan Mateu somiava amb ser arquitecte o mestre. Quan acabava les classes a la Universitat Laboral, anava al taller familiar al barri del Carme a ajudar a dibuixar làpides. Allí començà a picar i, als 14 anys, deixà els estudis per a dedicar-se al món de la pedra. En l'actualitat, treballa a un obrador a Juneda, on, entre altres qüestions, s'elaboren peces per a la Sagrada Família, i participa en fires com la Setmana Medieval de Montblanc. La Generalitat el va reconèixer com a mestre artesà.

— Com ha evolucionat l'ofici?

— S'han introduït la tecnologia i les premses. Abans, treballaves a mà i tardaves més temps. Ara, amb la maquinària, tardes menys, però no és el mateix. Jo he continuat treballant a mà. Faig servir la radial per a desbastar i rebaixar, però ja està, no he evolucionat en aquest sentit. M'agrada agafar la pedra, dibuixar-la, picar-la. A més, la maquinària t'avança molta feina, però, igualment, l'has d'acabar sempre de polir a mà.

— Així pot notar les característiques de la pedra.

— La pedra ens parla. Quan toques una pedra, ja sents si has de picar per un costat o un altre. La fusta, per exemple, té nusos i ja t'indica per on tallar. Amb la pedra, no saps què et trobaràs a dins si no piques i la sents.

— Hi ha relleu generacional?

— No. Fa poc he impartit tallers de picapedrer al Montsià i als alumnes de l'Institut Domènech i Montaner, a veure si podíem inculcar l'artesania als joves, però no, van per altres camins. Els interessen més les telecomunicacions i les xarxes socials, no es volen embrutar les mans, i és una llàstima perquè l'artesania s'està perdent. Falten picapedrers, cistellers, ceramistes, terrissaires... La joventut vol treballs fàcils en què guanyin molts diners. Als que he ensenyat a gravar pedra, els ha semblat molt bonic com a experiència, però no ho veuen com a futur.

— Què s'ha de fer per a captar l'interès de la població?

— Oferir més formacions. Si no ho fem, no sabrem si els alumnes volen provar-ho. També és clau el suport d'entitats com la Cambra de Comerç, que em van obrir les portes de la Casa Navàs, en el marc de la festa modernista, i de l'Institut Domènech i Montaner. En l'actualitat, si algú es pregunta on pot aprendre l'ofici de picapedrer, no hi ha cap lloc a la vora. L'escola és a Mollerussa. La idea seria que hi hagués alguna cosa al Baix Camp. Vull contactar amb els Centres Cívics i el Consell Comarcal per a organitzar algun taller. A més, s'ha de dir que picar pedra relaxa molt. A la Casa Navàs només vam estar-hi una hora, però com que la gent veia que el gravat de la lletra anava sortint, i que cada vegada ho feia més bé, s'anava animant.

— Com és l'experiència de treballar amb la Sagrada Família?

— Molt satisfactòria. L'agost passat, vam anar a una visita guiada i vam demanar pujar a una torre. Enfilant-nos-hi, el meu fill va veure una peça i em va dir: «Aquesta l'has fet tu!». Se'm va posar la pell de gallina i vaig notar una tremolor... Va ser el moment d'adonar-me que realment estic col·laborant amb la Sagrada Família i que aquí hi ha una peça que he fet jo. Era el mateix tipus de pedra, amb una bola. Potser no era exactament la que havia fet jo, però veies que les peces que fèiem estaven col·locades.

— Es podria dir que serà un dels responsables que s'acabi la Sagrada Família?

— Seré un petit gra, però maco. És un granet que poso.