El 28-M pot donar a Reus la primera alcaldessa de la seva història

Reus podria tenir a partir del juny una alcaldessa al capdavant de l'ajuntament per primera vegada a la història. Les formacions amb més probabilitat d'ocupar aquest càrrec (Junts, ERC i PSC) compten amb una dona a la primera posició de la llista, a més de Ciutadans i la CUP. Dels actuals partits amb representació, només Ara Reus ha optat per un home com a número u. Unes eleccions marcades pel pas al costat de l'actual alcalde Carles Pellicer, que tot i abandonar la primera línia, tanca la llista de l'alcaldable de Junts, Teresa Pallarès. ERC repeteix amb Noemí Llauradó com a número u, mentre que el PSC ha optat per Sandra Guaita. El comerç, la seguretat o la mobilitat són alguns dels àmbits que més preocupen a les formacions.

Teresa Pallarès és l'alcaldable de Junts per Catalunya a Reus, recollint el llegat de Carles Pellicer de dotze anys al capdavant de l'ajuntament i que, simbòlicament, tanca la candidatura. Actualment Pallarès és regidora d'Economia, Coneixement i Habitatge i és un dels pesos pesants de Junts al Camp de Tarragona, fins al punt que va ser delegada del Govern. De l'òrbita de Puigdemont, fins al 2017 militava a les files socialistes. Justament, entre 2003 i 2011 ja va ser regidora del consistori reusenc pel PSC.

El número dos de la candidatura dels nacionalistes catalans va fer-se esperar, fins al punt que Pallarès va anunciar abans que les actuals regidores Montse Caelles i Mariluz Caballero l'acompanyarien als números tres i quatre. Finalment, es va desvelar el segon lloc per a un perfil tècnic com és el de Joan Gavaldà, arquitecte i vicepresident del CN Reus Ploms. El número cinc és també un regidor del consistori actual: Pep Cuerba (esports), i el segueixen l'activista independentista Sarah Dubois i el mestre i músic Jordi Salvadó.

Durant la precampanya, Pallarès ha tret pit de la feina feta al capdavant de la regidoria d'Economia i Coneixement, sobretot a través de Redessa. L'alcaldable de Junts s'ha fixat en eixos com el comerç o la innovació, però també en accions més concretes com ara eliminar la cita prèvia a l'hora de fer tràmits a l'ajuntament. També ha promès arribar als 1.000 pisos d'habitatges socials, una proposta que Junts ja va llançar al 2019 i que no s'ha complert.

Llauradó, ara sí, vol ser alcaldessa

Noemí Llauradó, la candidata d'ERC, volia ser alcaldessa el 2019 després d'aconseguir sis regidors. Tenia els vots necessaris. A més dels seus, els sis regidors del PSC i els tres de la CUP, però finalment l'alcaldia es va decidir des dels despatxos de Barcelona. Esquerra feia alcalde a Pellicer a canvi de proclamar presidenta de la Diputació de Tarragona a Llauradó. Ara, quatre anys després, Llauradó torna a ser l'alcaldable dels republicans, amb el bagatge de la Diputació i aquesta vegada, diu, sí que vol ser la primera «alcaldessa republicana» de la ciutat.

Llauradó ha tornat a confiar amb els actuals regidors de la formació per ocupar els primers sis llocs de la llista: Daniel Recasens, Montserrat Flores, Carles Prats, Marina Berasategui i Òscar Subirats. Al número set, ha fitxat a la presidenta de la Unió de Botiguers de Reus, Meritxell Barberà i pel vuitè lloc ha anat a buscar a Joan Anton Verge que ja va ser regidor d'Esports, un àmbit que volen donar un «revulsiu».

ERC ha fet bandera aquests anys d'apostar per la «planificació estratègica», dissenyant diversos documents com el Pla estratègic de ciutat Reus horitzó 32. Durant la precampanya electoral, Llauradó ha insistit que han iniciat la «transformació» de la ciutat i que ara cal «culminar» la feina feta. En aquest sentit, han fixat qüestions prioritàries com el comerç, la recerca o el benestar, fent una ciutat més «amable» apostant per treure espai als cotxes o la captació d'indústria destinant 3.000.000 d'euros a la compra de sòl industrial.

Sandra Guaita, la candidata desconeguda

Andreu Martín havia de ser l'alcaldable del PSC, però per motius personals, va apartar-se de la cursa electoral, deixant pas a Sandra Guaita que sent regidora havia marxat a Madrid a mig mandat per ser diputada. Amb el canvi, els socialistes han hagut de suar per donar a conèixer la seva candidata, així que els darrers mesos s'han dedicat a trepitjar els barris. Fins i tot, seguint l'estil de Joan Laporta, al febrer van col·locar un cartell de grans dimensions a l'estació d'autobusos de Tarragona on es podia veure la seva imatge amb la frase: «Recuperem la capitalitat. Recuperem l'orgull de Reus».

Guaita ha renovat parcialment la llista que l'acompanya, amb un fitxatge destacat, el del periodista Josep Baiges que és el seu número dos i els permetrà «ampliar» la base de votants. Els actuals regidors Anabel Martínez i Daniel Marcos repeteixen en llocs de sortida, amb el número tres i el sis respectivament. En quarta posició hi ha l'advocat Manel Muñoz i en cinquena, Pilar López, que va ser regidora a finals dels anys 90. Maria del Mar Escoda, presidenta de l'associació de veïns del barri Gaudí, és la set, i el sindicalista de l'UGT Enrique Martín, el vuit.

Durant aquests anys els socialistes han denunciat que el govern no els ha tingut en compte, i poques mocions presentades pel PSC han tirat endavant. Amb el govern espanyol encapçalat pels socialistes, l'alcaldable ha fet pressió per desencallar qüestions com la nova estació de Bellissens o l'estació intermodal de Vila-seca. Per ocupar el despatx de la Mercadal, els socialistes han llançat propostes com crear Redessa COM, dedicada al comerç de proximitat, augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana o crear la T-Hospital i la T-16 per promoure l'autobús gratuït entre els menors i per anar a l'hospital Sant Joan.

Débora García repeteix amb Ciutadans

No ha estat la millor època per a Ciutadans. La crisi del partit ha petat també a la capital del Baix Camp quan a mig mandat, Raúl Meléndez, va deixar el grup per passar a ser regidor no adscrit. Malgrat tot, Débora García repeteix com a cap de llista dels liberals amb Ricardo López com a número dos. López també ha estat regidor de Ciutadans aquest mandat i és enginyer de professió. De número tres hi ha Carlos Martín, coordinador de l'agrupació a Reus.

Ciutadans ha estat la formació que més ha tardat en presentar la llista i durant aquestes setmanes ha insistit en dissenyar una administració «imparcial i equitativa». També s'han fixat en la seguretat, afirmant que apostaran per més policia local.

Marxa Fernández i Llorens, Pàmies es queda

L'actual regidora de la CUP Mònica Pàmies serà la candidata de l'esquerra independentista a la ciutat. El 2019 va ocupar la tercera posició, amb Edgar Fernández i Marta Llorens al davant, que ara es retiren per la limitació de mandats que té la CUP. De número dos va Arnau Martí, vinculat al Casal Despertaferro, i al tercer lloc torna la cuinera Mariona Quadrada, que va ser regidora del 2015 al 2019.

Els anticapitalistes s'han definit com l'única formació municipal «republicana, d'esquerres i independentista». Durant els quatre anys a l'oposició i aquestes darreres setmanes, han insistit en qüestions relacionades amb el medi ambient apostant pel reaprofitament de l'aigua de la depuradora de Reus, la internalització del servei de recollida de la brossa o impulsar l'ús preferent de la bicicleta a la xarxa urbana.

Daniel Rubio d'Ara Reus, l'únic home alcaldable

Daniel Rubio repeteix com a cap de llista d'Ara Reus, després de vuit anys com a regidor del govern municipal. És l'únic home candidat a l'alcaldia amb representació ara mateix al consistori. El segueix Dolors Vázquez que actualment té la cartera de seguretat i convivència. I de número tres, la formació municipalista ha comptat amb Albert Piñol, fill de l'exregidora de CiU, Dolors Sardà. Piñol prové del sector de la via pública i l'urbanisme.

Aquesta vegada, Ara Reus es presenta amb el PDeCAT, un fet que va molestar a l'alcalde Carles Pellicer fins al punt que va estripar el partit. Sigui com sigui, la formació ha estat clau per formar govern els últims dos mandats. Tot i això, les darreres setmanes s'ha desmarcat de grans projectes de l'actual equip de govern com el mercat del Carrilet.

Torna David Vidal

Dues formacions aspiren també a entrar al plenari, una per retrobar-s'hi i l'altra per accedir-hi per primera vegada. El PP ho farà amb Sílvia Virgili al capdavant que és professora de música i qui va ser candidat dels populars a Reus en eleccions anteriors, Sebastià Domènech de número dos.

Finalment, qui aspira a aconseguir algun regidor és Reus en moviment, una formació municipalista encapçalada per l'exregidor de la CUP de Reus, David Vidal, qui va destapar el cas Innova. Es defineixen de «centre-esquerre» i volen ser «transversals».

Dotze candidatures

També han presentat candidatura a Reus les formacions Entre Veïns, liderada per Valentín Rodríguez, expresident de la Federació d'Associacions de Veïns, també hi ha llista d'En Comú Podem, VOX i Valents. Amb un total de dotze candidatures, els pactes postelectorals per poder governar la ciutat seran imprescindibles. De moment, amb prudència, ningú marca línies vermelles. Només alguns partits com ERC, Junts, PSC o la CUP verbalitzen un «cordó sanitari» contra VOX o Ciutadans. El que es evident és que el 29 de maig, els partits que vulguin governar s'hauran d'asseure a parlar.