L'hospital de Reus potenciarà la docència i la recerca per a «retenir el talent»

El Consell d'Administració de Salut Sant Joan-Baix Camp, l'entitat de dret públic (EDP) adscrita al Departament de Salut que gestiona l'Hospital Universitari Sant Joan, va aprovar a principis d'abril el Pla Estratègic 2023-2025, el full de ruta que determinarà el rumb del centre en els pròxims tres anys. El document estableix quatre eixos prioritaris: l'aprenentatge i el futur, els processos interns, els clients i la part financera i social. En el primer paràmetre, s'inclou una de les qüestions on el metge Lluís Colomés, cap d'estudis de l'hospital i coordinador del pla estratègic, considera que s'ha de prestar més atenció: la retenció del talent.

«Diversos objectius estratègics van lligats a retenir el capital humà, aquestes persones que són molt bones i que hem d'intentar que no tinguin temptacions de marxar a fora, sinó que han de saber que aquí podran desenvolupar una carrera professional assistencial, docent i de recerca potent», explica Colomés, que afegeix que, en l'actualitat, «manquen metges», situació que s'agreujarà per la pròxima jubilació d'una generació.

Per assolir la fita, el cap d'estudis afirma que s'han de «cuidar i mimar» els professionals, amb mesures com flexibilitzar els horaris, però també creu que és cabdal «conjugar docència i recerca». «La gent de casa nostra o qui vingui podrà fer de metge o d'infermera, però si vol tindrà la possibilitat de fer classes, tant de grau com de postgrau, i, si es vol fer recerca, tenim els instruments per fer-ne amb majúscules», assenyala.

En aquesta línia, l'hospital està treballant per incrementar les unitats docents, les especialitats que reben metges interns residents que volen completar la seva formació, i les places ofertes. Actualment, es compta amb tretze àmbits acreditats i una seixantena de residents. En tres anys, la meta és arribar a les setze o disset unitats.

Precisament, tant la visió com la missió de l'EDP posen la docència, la recerca i la innovació com a elements fonamentals per al bon funcionament dels centres sanitaris i per a garantir la qualitat assistencial. «Tenir la màxima tecnologia disponible ens permet oferir la millor sanitat», rebla Colomés. El metge cita com a exemple la incorporació de dos acceleradors lineals d'última generació, però matisa que la innovació no consisteix exclusivament en l'adquisició de nous aparells, sinó també en «canviar la forma de treballar».

L'adaptació i actualització dels professionals inclou tenir en compte l'opinió dels pacients, una situació que el metge assenyala que abans «era impensable». «La gent vol que se li expliqui què passa, que pugui participar i dir la seva. La comunicació és fonamental», assenyala. Menciona que s'han de comentar els avantatges i desavantatges de cada possible intervenció a l'usuari abans de prendre una decisió sobre quin tractament seguir.

Colomés explica que el professional ha d'adaptar-se al pacient i, si fa falta, modificar la terminologia, ja que «quan algú té un problema, té un grau d'angoixa que dificulta la captació del missatge». «El metge pot explicar-se molt bé i dedicar molt de temps a fer el seu comentari, però hem d'entendre la situació que està vivint el ciutadà i preocupar-nos per verificar que ens ha entès», subratlla.

Treball conjunt

El Pla Estratègic 2023-2025 sorgí a partir del treball dels alumnes del postgrau en Lideratge, Habilitats Directives i Desenvolupament Directiu en Organitzacions de Salut, formació acreditada per la Universitat Central de Catalunya i la Unió Consorci Formació. Una vuitantena de comandaments de l'EDP estan cursant els mòduls, que proposaven crear un pla estratègic.

Els estudiants, sumats amb «gent important de l'hospital», van confeccionar un grup de 109 professionals que van determinar la missió, els valors i la visió de l'organisme i van definir les disset línies estratègiques en què es divideixen els eixos del pla. Així mateix, la seva elaboració va comptar amb una anàlisi externa d'agents com els pacients, CatSalut, la regió sanitària del Camp de Tarragona, l'administració pública, la URV i els proveïdors del territori. El pla també contempla indicadors quantitatius i qualitatius per a verificar l'assoliment de les fites.

«L'escenari ideal seria que es pogués assolir un 80% del que hi ha aquí», remarca Colomés, qui explica que el document no està «tancat» i que es pot modificar segons les necessitats o els canvis de legislació. Amb tot, el somni final és invariable. «El millor seria que l'hospital doni el millor servei possible a la ciutadania i que els professionals estiguin satisfets i orgullosos d'estar aquí. Si els usuaris i els treballadors estan contents, l'administració també estarà contenta», conclou.