La fiscalitat de Reus, a debat: el col·legi d'interventors qüestionen la CEOE

El president del Col·legi Oficial de Secretaris, Interventors i Tresorers d'Administració Local de Tarragona, Baldomero Rovira, considera que l'estudi d'opinió sobre competitivitat fiscal elaborat per l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE), think tank de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), «pateix de greus deficiències» que acaben esbiaixant les seves conclusions. El document estableix que Reus és la població amb més de 50.000 habitants amb una major pressió fiscal.

Rovira assenyala que l'error més greu recau en la metodologia emprada i, en concret, comenta que, a l'hora d'estudiar l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI), l'informe «se centra únicament i exclusiva en els tipus impositius», ometent en el procés «l'altre element essencial d'aquest impost», la base imposable, que es determina mitjançant el valor cadastral dels béns immobles.

Aquest indicador no és homogeni als municipis de l'Estat, ni està actualitzat uniformement –en el cas de Reus, el valor es remunta al 2001–, de manera que el president del col·legi apunta que la comparativa «ja no serveix». «Centrar l'estudi únicament en els tipus impositius és desfigurar un tribut de tal manera que el torna irreconeixible», assevera. La regidora d'Hisenda, Mariluz Caballero, ja va apuntar dimarts que l'IEE no havia tingut en compte el valor cadastral per a avaluar l'impost.

L'edil comentà que el tipus fiscal a la capital del Baix Camp era elevat, però es tracta d'una mesura necessària per a «compensar» uns valors cadastrals «extraordinàriament baixos». En aquest sentit, Rovira afegeix que «l'ordre dels factors no altera el producte» i que «si un municipi dobla el seu valor cadastral i rebaixa a la meitat el tipus impositiu, l'efecte sobre el rebut de l'IBI serà neutre, es continuarà pagant el mateix». Per aquest motiu, explica que un municipi no serà més competitiu fiscalment per haver rebaixat el tipus, si l'altre factor continua a l'alça.

Fins i tot, el president del col·legi detalla que tant els valors cadastrals de Reus com el rebut mitjà de l'IBI són inferiors a les mitjanes de Catalunya i de la Comunitat de Madrid. «Mantenir uns valors cadastrals anormalment baixos, tant a Reus com a Tarragona, resulta que els acaba fent més competitius fiscalment, ja que el valor cadastral no s'utilitza exclusivament per a l'IBI, sinó que també forma part del càlcul d'un altre import local, com la plusvàlua, i d'altres tributs autonòmics o estatals», subratlla.

En aquest escenari, Rovira assegura que és més «atractiu fiscalment» invertir a Tarragona o a Reus que no a la resta de Catalunya o a Madrid, «un pretès paradís fiscal». «Aquest informe de la CEOE ha estat fet a mida, amb l'exclusiva finalitat de reblar aquesta aparent realitat idíl·lica que, econòmicament, resulta que no és certa», conclou.