La CUP anhela un Reus «verd» en detriment de la «ciutat de ciment»

La CUP va presentar ahir el seu projecte de candidatura per a les eleccions del 28 de maig. Continuant amb l'eslògan de campanya, l'alcaldable, Mònica Pàmies, explicà que el programa anticapitalista es basa en «fer polítiques per a convertir Reus en una ciutat per a viure-hi bé».

En aquest context, la candidata asseverà que l'actual equip de govern està «construint una ciutat de ciment, mentre que nosaltres volem una ciutat propietat dels seus veïns, per a viure, per a gaudir-la, per a passejar, per a fer salut». «Volem zones verdes que combaten l'escalfor i el canvi climàtic», assenyalà.

La número 1 de la llista va insistir en la feina feta durant l'últim mandat, com el suport als paradistes del Mercat del Carrilet o la recuperació del comerç local, alhora que criticà que l'actual govern «impulsa centres comercials». Així mateix, Pàmies aprofità la vetllada per apel·lar a la necessitat de comptar amb la màxima força possible perquè la formació «lideri les polítiques de la ciutat cap a l'independentisme i cap a l'esquerra».

Arnau Martí i Meri Díaz, números 2 i 8 de la candidatura, respectivament, també participaren en l'acte. Martí va ridiculitzar la promesa de Junts per Reus de construir 1.000 pisos de lloguer social, assegurant que el que sí que pot prometre és que els membres de la CUP «ens deixarem la pell per evitar desnonaments».

A més, va assegurar que «no renunciarem als nostres drets ni els negociarem, els lluitarem fins a les últimes conseqüències». Al seu torn, Díaz va fer referència a la necessitat de tenir «una ciutat inclusiva». «Qui viu a la ciutat ha de poder formar part del Reus actiu que tant ens agrada, independentment de la procedència, l'orientació sexual o el gènere», afirmà.

Mireia Vehí, diputada al Congrés, fou l'encarregada de cloure l'acte, que també comptà amb la participació de l'actual portaveu del grup municipal, Marta Llorens, i del militant ecologista Andreu Escolà. En el seu cas, va presentar el context que s'està vivint a l'Estat cap al municipalisme, com ara una llei d'habitatge que «no s'ocupa de la pujada desenfrenada dels lloguers ni de l'aturada efectiva dels desnonaments en habitatges de fons voltors». «Només al Baix Camp hi ha quasi 2.000 habitatges buits i aquests s'han de posar al servei de la gent», etzibà Vehí.