«L'alcalde de Reus no ha d'estar al despatx, a la plaça és on es viu»

El despatx de l'Ajuntament podia haver estat la segona residència de Carles Pellicer, però, en realitat, hi ha un altre racó on ha passat més temps: els carrers de Reus. Sigui visitant els barris amb el programa de proximitat de l'alcaldia, gaudint a l'Estadi Municipal del futbol, commemorant l'aniversari del Centre Aragonès El Cachirulo cantant jotas o ballant a la Feria de Abril, la «vocació» de Pellicer l'ha portat a trencar «l'urna de cristall». «L'alcalde no ha d'estar al despatx», assevera.

Allà ha mantingut reunions, ha pres decisions, però un dels trets identitaris del seu mandat és que, després, sense ni tan sols canviar el seu característic outfit d'americana i camisa blanca, ha baixat a la plaça, «on es viu, on es veu, on es cou, on es plora i on es riu». «Has de ser capaç d'escoltar el que et diu la senyora que seu en un banc i el que et diu la que acaba de passar, que et donen una visió que no és la del despatx. Els freds números estan molt bé, són necessaris, però has de veure com està la ciutat», considera.

«Estic orgullós que hi hagi molta gent que em digui 'no entenc com es pot governar així, estant a tot arreu, mirant de solucionar-ho tot'», declara. Des d'una bombeta fosa fins a executar una gran inversió, passant per recollir un paper del terra o avisar si hi ha un clot. «Una pintada la trauria jo», afegeix. La «vocació» ha portat Pellicer a què l'acusin de ser «un alcalde de poble», però assegura que no pot «passar» de veure que la «millor ciutat del món» no està impol·luta. «No ho sabria fer de cap altra manera», expressa. Pellicer explica que ha estat l'alcalde «les 48 hores del dia, tots els dies de l'any, Nadal inclòs». No ha tingut ni divendres, ni dissabtes, ni diumenges lliures; ni vacances. Quan se'l reclamava, havia de posar-se la indumentària i saltar al terreny de joc amb immediatesa. Va ocórrer amb la pandèmia. «Per a ser alcalde, has de tenir molt clar que la teva disponibilitat ha d'estar al 200% al servei de la ciutadania», la sobirana responsable d'elegir batlle i de treure'l del poder i, al mateix temps, figura clau a l'hora d'entendre la confecció de Reus.

«La ciutat no la fa l'Ajuntament, no la fan les administracions; la fem entre tots», rebla l'alcalde sortint, que aprofita l'ocasió per a aplaudir la constant activitat que es respira cada dia, cada setmana, a cada indret: les sortides de motos, les trobades de ciclistes, les competicions esportives, el Trapezi... «L'Ajuntament ajuda, acaba de completar, procura no ser un impediment, que vegades és cert que ho som perquè s'ha d'aplicar la llei, però la ciutat avança gràcies a la seva gent», celebra. Per aquest motiu, no es vol acomiadar del càrrec sense dedicar-li un últim «gràcies» a la població que ha fet de Reus «la millor ciutat del món».