«Si soc propietari, l'immoble el puc tenir com em vingui de gust, tant si el tinc habitat com si no»

— Com qualifiquen la feina de l'equip de govern actual?

— Hi ha temes amb els quals estem completament en contra. Per exemple, amb la funerària supramunicipal. La memòria diu que les noves tarifes seran més cares. No té cap sentit. D'altra banda, Reus Energia és una comercialitzadora. T'estàs aventurant en temes que ni van ni et venen. Ja hem vist què ha passat amb la comercialitzadora de Barcelona, que és un pou sense fons. Amb els equipaments que depenen de l'Ajuntament encara té un cert sentit, però no en té cap quan depens d'un mercat com la població. El seu consum és inestable. L'únic que provocaran són pèrdues, com amb l'Hospital Sant Joan. No han après res. Tampoc coincidim en el tema de l'habitatge. Ara alguns diuen que no els agraden els ocupes. Com que no t'agraden, si estàs aplicant un recàrrec del 50% sobre l'IBI als immobles desocupats? Si soc propietari, l'immoble el puc tenir com em doni la gana, tant si el tinc habitat com si no.

— En matèria d'habitatge, què plantegen?

— La construcció de més habitatges. Si els tens destinats al lloguer social, ja tens uns rendiments. Agafa'ls i reinverteix-los en més habitatges. No hem anat mai en contra de la borsa de lloguer, però veiem que no hi acudeix gairebé ningú perquè limiten molt els preus. Hi ha gent que sí que estaria disposada a llogar el seu pis, però no ho fa perquè tindrà un topall i, per exemple, preferirà posar-lo a disposició del lloguer turístic. Tenim un problema creixent de persones que paguen el primer i el segon mes i després deixen de pagar. Tardes un any o més a aconseguir que marxin de casa. No és atractiu llogar un pis.

— Proposen crear una Oficina Municipal Antiocupacions.

— Per a orientar els propietaris i les comunitats que tenen el dubte sobre què poden fer, que se'ls informi que el mateix Ajuntament pot actuar i pot demandar l'ocupa si du a terme activitats molestes, però com que el govern no vol assumir aquesta funció, no volen que se sàpiga.

— Comenten que un dels problemes és la seguretat.

— La ciutat està malament. Si no hi ha més problemes, és per la prevenció de la gent. Si s'està fent fosc, per determinats carrers ja intentes no passar. Hi ha problemes enquistats, com al barri Sant Josep Obrer. Els veïns estan cansats de queixar-se. Pots evitar que tot això succeeixi, per exemple, amb videovigilància.

— On instal·laria càmeres?

— El Sant Josep Obrer en necessita més, però hi ha altres punts. A la plaça Teresa Miquel i Pàmies se'n van instal·lar, però el focus de conflicte va passar al carrer de la Muralla. No és tan greu el problema com abans, però continua en aquella zona. Allà també se n'haurien d'instal·lar.

— No s'instal·larien arreu?

— Si no és necessari, no. Es tracta d'anar mitigant el problema. Quan la gent veu càmeres, pensa més el que va a fer. No es tracta d'estendre-les arreu perquè no seria viable, però si es pogués, tampoc veuria el problema. És com si em trobo policia pel carrer. Hi ha gent a qui li molesta, però jo em sento segura.

— Mantindrien el Mercat del Carrilet on està?

— S'hauria de parlar. Ens van dir que hi havia uns desperfectes estructurals i que, per a rehabilitar-lo, s'havia de fer una gran inversió. Sabent això i que han comprat una nova nau, no veiem tan greu que es traslladi. El que no entenc és que ara diguin que allò es reutilitzarà per a una altra cosa. Estan enganyant a algú.

— Com valoren el desplegament de la xarxa ciclista?

— La forma d'implantació no és la correcta. L'hauries de fer passar per carrers paral·lels a les vies principals, que és el que no han fet a les avingudes de Vidal i Barraquer i de la Salle. Han reduït els carrils. Això què provoca? Embussos enormes. L'embús no contamina? La xarxa per carrers paral·lels molestaria menys.

— Quins reptes haurà d'afrontar el Reus del futur?

— Haurà d'afrontar els reptes d'abaixar la fiscalitat, que és molt alta; d'ajudar els autònoms i les famílies; de revertir la mobilitat que estan aplicant, que és un nyap… Té reptes d'atreure més empreses, que es podria fer amb bonificacions. Es pot accedir a les que està aplicant el govern a partir de crear 25 llocs de treball. Nosaltres diem que hauria de ser a partir de dos. Apostem per una política realista que sí que beneficia la major part de la població.

— Plantegen bonificacions, com del 95% de l'IAE. Com s'ajustaria la despesa?

— Encara que rebaixis la fiscalitat, aconseguiries recaptar el mateix perquè ampliaries la base. Arribarà més gent atreta per les bonificacions. Si els ajuts són a partir de 25 treballadors, vindran molt poques empreses.

— Serien idees destinades a atreure noves empreses.

— Sí, però també hi ha partides que es poden reduir.

— Per exemple?

— Vicealcaldia. S'hi destinen gairebé 100.000 euros l'any, tot i que en els pressupostos t'indiquen que en són 30.000.