El PSC lidera un triple empat en la lluita per l'alcaldia de Reus
Sandra Guaita, al capdavant dels socialistes, té un lleuger avantatge respecte de Llauradó i Pallarès, però tots els escenaris es mantenen oberts a deu dies per les eleccions
A deu dies per les eleccions municipals, l'escenari previst a l'ajuntament de Reus és el d'un triple empat en nombre de regidors entre el Partit dels Socialistes, Esquerra i Junts. Això és el que es desprèn dels resultats de l'enquesta encarregada pel Diari Més a l'empresa Infortécnica i que s'ha realitzat amb enquestes telefòniques aleatòries aquest mateix mes de maig. El PSC de Sandra Guaita és la formació que lidera aquest triple empat. Aconseguiria 7 escons al plenari reusenc. Això representa sumar-ne un respecte dels resultats actuals. Segons l'enquesta, la intenció de vot mesurada en funció dels que han afirmat que anirien a votar, li atorga al PSC un 28,8%.
Per la seva banda, Esquerra Republicana, amb Noemí Llauradó al capdavant, aconsegueix una intenció de vot del 26,5%, la qual cosa representaria o bé mantenir els sis regidors actuals o fins i tot arribar als 7, igualant els resultats dels socialistes. La tercera formació en discòrdia en aquest podí electoral és Junts, que afronta les municipals amb un relleu al capdavant, després de la renuncia de l'actual alcalde, Carles Pellicer, a tornar a encapçalar la llista.
L'aposta de Teresa Pallarès podria perdre un regidor, però en la forquilla que estableix l'estudi d'Infortècnica, també s'indica com a possible mantenir els 7 actuals. En aquest cas el percentatge d'intenció de vot sense tenir en compte indecisos i abstencionistes, és del 24,9%. Precisament el percentatge d'indecisos és determinant per dibuixar els resultats que assenyala l'enquesta i en alguns casos caldrà esperar a la fotografia final més detallada.
D'aquesta manera, el 30,4% de persones que l'enquesta assenyala que encara no han decidit el seu vot o si aniran a votar, seran determinants a l'hora d'explicar les intencions de vot sobrerepresentades, com la que atorga a la CUP, més d'un 13% i fins a 4 escons al saló de plens reusenc. De la mateixa manera, la consolidació dels indecisos, i el creixement del nombre d'abstencionistes, serà determinant també pels resultats de les formacions que es troben al límit de la representació, situat en el 5%.
El percentatge d'enquestats que han confirmat la seva intenció de no anar a votar arriba al 13,4%, una dada que serà sagnant per les aspiracions dels partits més grans en funció de l'abstenció que se sumi el dia de les votacions. Així, una baixa participació pot convertir-se en una espasa de Damocles per a Ara Reus, que ara compta amb 2 regidors i fins i tot pel PP. En els dos casos les forquilles d'intenció de vot fan que es moguin entre aconseguir 2 escons (que en el cas dels Populars representaria recuperar el que ja van assolir fa dos mandats) o quedar-se sense presència a l'ajuntament.
No deixa de ser significatiu, però, que a pocs dies de la celebració dels comicis municipals, el percentatge d'indecisos es mantingui en nivells similars al que ja van registrar sondejos electorals realitzats fa sis mesos. Si els perjudicats d'una baixa participació podrien ser Ara i PP, a qui segurament beneficiaria una abstenció molt àmplia seria a les formacions considerades, en l'àmbit municipal reusenc actual, com a minoritàries. L'enquesta assenyala a Valents, Comuns i Vox com els partits que, sense cap ordre preestablert, podrien arribar a tenir presència al consistori de la capital del Baix Camp.
Tres batalles simultànies
D'aquesta manera, hi ha tres grans 'batalles' municipals que les urnes hauran de resoldre. Per una banda hi ha la del lideratge, que enfronta a PSC, ERC i Junts. Tot i que cada vegada resulta menys rellevant quina és la llista més votada en la constitució final dels consistoris, aquesta serà una eina de negociació clau. A l'hora d'establir pactes, que resulten ara mateix indestriables de la consecució de l'alcaldia de Reus, cada formació farà valdre els arguments que li siguin més beneficiosos per determinar —repartir— quotes de poder.
El que sí resulta evident, tret d'una sorpresa d'última hora, és que Reus tindrà una alcaldessa aquest pròxim mandat. L'altra batalla que la votació del 28 de maig resoldrà és la d'aquells formacions que lluiten per mantenir-se. L'enquesta confirma com Ciutadans ha passat de ser determinant a moltes institucions a, gairebé, la irrellevància —o la desaparició.
La CUP malgrat que no es presenta en el seu millor moment intern per lluir-se en la convocatòria electoral, aconsegueix mantenir una 'clientela' fidel que els tornarà a donar una presència important a saló de plens reusenc. En aquesta lliga cal comptar a Ara Reus i al Partit Popular, tot i estar a expenses de com evoluciona el percentatge de participació. Els queda encara una setmana de campanya per intentar convèncer a nous votants o recuperar els que van tenir en el seu moment.
Finalment, la lluita dels més petits serà entre Valents, Comuns i Vox. La formació de la ultradreta no aconsegueix, d'acord amb els resultats de l'enquesta, uns percentatges tant elevats com si que sembla que es produeixen a altres ajuntaments o Comunitats Autònomes que també han convocat eleccions pel 28 de maig. Amb tot, no es pot descartar l'existència d'un vot ocult que també acabi donant un panorama diferent al que estableix l'enquesta respecte del pressumible creixement de Vox en l'àmbit local reusenc.
Valoracions de candidats
L'enquesta d'Infortècnica pel Diari Més també va preguntar pel nivell de coneixement i la valoració dels caps de llista de les diferents formacions. En aquest cas, els millors resultats els aconsegueix l'actual vicealcaldessa i cap de llista d'ERC, Noemí Llauradó (que també ocupa la presidència de la Diputació de Tarragona.
Un 70,6% dels enquestats afirmen conèixer-la, la qual cosa la situa per sobre de Sandra Guaita (67,8%) i Teresa Pallarès (64,6%). Les tres candidates, com ja passa amb la intenció de vot, estan a força distància de la resta de caps de llista. De la resta, Mònica Pàmies, de la CUP, és la que suma major coneixement dels electors (49,4%), seguida de Daniel Rubio (Ara), actualment a l'equip de govern municipal, amb un 40,9%. El cap de llista menys conegut és, segons les dades de l'enquesta, Valentín Rodríguez, d'Entre Veïns Reus, amb un 16,9% de respostes positives.
Aprovats i suspesos
Pel que fa a la nota que els electors, hi ha un bon nombre d'aprovats entre els alcaldables, però cap aconsegueix una nota per passar l'examen amb 'excel·lència'. La més valorada és Noemí Llauradó, amb un 5,8, tot just quatre dècimes per sobre de la nota que recullen Teresa Pallarès i Sandra Guaita (5,4).
La resta de candidats que aconsegueix superar l'aprovat són Mònica Pàmies, de la CUP (5,2), Daniel Rubio i Maria Dolors Compte, de Valents, ambdós amb un 5. Els altres candidats suspenen. L'únic que queda aprop de l'aprovat és el representant veïnal Valentín Rodríguez, amb un 4,8 sobre 10.
Els caps de llista de Reus en Moviment, David Vidal, exrepresentant de la CUP; de Reus en Comú Podem, Nazaret Troya i del PP, Sílvia Virgili, superen de poc el 4 en la valoració que en fan els electors. La pitjor nota se l'emporta el representant de Vox, Julio Pardo, amb un 3. Tampoc no surt ben parada de la valoració dels enquestats la cap de llista de Ciutadans, Débora García, que mereix, segons l'estudi d'Infortécnica, un 3,1.