Noms, cognoms i les fal·làcies no formals en campanya

Una fal·làcia no formal és un raonament que empra premisses inadequades per a intentar justificar una conclusió. En altres paraules, s'utilitzen arguments que poc o res tenen a veure amb el que es vol comunicar, que apel·len a l'emissor o a les emocions i no al missatge; sigui de forma expressa o involuntària. Els darrers set dies naturals han estat carregats de discursos ad verecundiam, els que defensen una sentència com a certa perquè l'ha pronunciat una autoritat considerada competent en la matèria, un referent a qui no es pot discutir. La seva sola presència és motiu de silenci, escolta i subjugació.

Res no ha tingut Reus a envejar al Passeig de la Fama de Hollywood. Jordi Turull i Albert Batet (Junts), Salvador Illa (PSC), Carlos Carrizosa (Cs), Joan Ignasi Elena, Natàlia Mas i Oriol Junqueras (ERC), Isabel Lázaro (Vox) i Xavier Pellicer (CUP) són alguns dels noms que s'han passejat pel Mercat Central, l'avinguda del Carrilet o el pont d'accés al barri Gaudí. La seva funció estava clara: mostrar el suport al candidat del seu partit a les eleccions municipals.

L'aval de presidents, secretaris generals i diputats reforça la imatge de l'alcaldable. Demostra que ha aconseguit que Reus sigui coneguda a Barcelona o a Madrid. Un fet que, en realitat, es basa en la mera presència d'una persona, que ostenta un càrrec determinat i que exposarà un discurs que, en la majoria dels casos, repetirà una vegada i una altra limitant-se a canviar el nom dels municipis que visiti. Illa confia en el lideratge de Rubén Viñuales per a «posar en marxa» Tarragona «com a pas previ per a posar Catalunya en marxa». També considera que Sandra Guaita és la candidata ideal per a «posar Reus en marxa com un primer pas per a posar Catalunya en marxa».

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, i el president del grup parlamentari, Albert Batet, van ser els primers a trepitjar la ciutat, divendres passat. Batet carregà contra ERC per fer que Catalunya passi «vergonya» amb qüestions com el procés de les oposicions a funcionaris que s'hauran de repetir.

Al seu torn, Turull, qui va ser un dels artífexs de la conversió de Pallarès en una estrella en la seva presentació com a alcaldable al Teatre Bartrina, va centrar el seu atac en el PSC per la gestió de Rodalies. No era la primera vegada que el partit majoritari al ple feia referència a les deficiències del servei ferroviari. Pallarès ja havia instat la candidata socialista, Sandra Guaita, a donar explicacions sobre el «menyspreu» del Govern estatal cap a la capital del Baix Camp en aquesta direcció.

Precisament, l'obsessió de Teresa Pallarès per Guaita ha arribat aquesta setmana a un nou nivell. En el passat, ja li havia recriminat passar massa temps a Madrid –la candidata socialista és diputada al Congrés–. Quan el PSC va penjar un cartell a l'estació d'autobusos de Tarragona amb el missatge «recuperem la capitalitat», Junts va respondre amb un de propi amb el lema «som capital» –si bé va al·legar que cadascú té les seves estratègies i negà cap relació entre les dues iniciatives–.

Això sí, ho va fer a Reus, a l'avinguda Vidal i Barraquer. Va ser dimarts quan Pallarès va desafiar obertament Guaita a mantenir un cara a cara per a contraposar dos models de ciutat «clarament oposats», un debat que, quan falta una setmana i escaig per a la cita amb les urnes, no s'espera que tingui lloc. El següent pas seria instal·lar un quadrilàter al bell mig de la plaça del Mercadal.

A hores d'ara, el PSC ha optat per la prudència i el silenci en la guerra dialèctica. Guaita va picar l'ham amb la qüestió de Rodalies, replicant que Pallarès hauria de preguntar al seu partit per què votà en contra d'uns Pressupostos Generals de l'Estat que garantien partides per al servei ferroviari i per a l'estació intermodal, però ja no ho ha tornat a fer. Amb tres forces polítiques disputant-se el podi de la representació consistorial, l'estratègia de Junts podria estar encaminada a buscar desestabilitzar el que consideren el seu principal adversari. Després de formar equip de govern durant dues legislatures, no seria comprensible una crítica ferotge cap a ERC. Com Scar a El Rei Lleó, tot s'hi val per ascendir al tron.

Noemí Llauradó havia quedat a l'ombra de la polèmica. Deixava que els altres es barallessin i es limitava als seus assumptes. Fins al míting del dimecres. Acompanyada d'Oriol Junqueras i de la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, va recordar als ciutadans decebuts amb la classe política que només han experimentat què és tenir un alcalde de Junts i del PSC, però mai un de republicà, missatge refermat per Junqueras, que denuncià que la «coalició conservadora» ha «segrestat» bona part dels valors que van fer de Reus la segona ciutat de Catalunya. En mig del foc creuat, la CUP ha carregat contra ERC i Ara Reus, formació que, al mateix temps, rebé un mastegot per part de Cs. Per als dies finals, potser serà necessari canviar l'americana per un protector bucal i uns guants de boxa.

Seguretat assegurada

Les propostes electorals s'han centrat aquests dies en l'àmbit de la seguretat. Junts va prometre «tolerància zero» amb les ocupacions; Valents, incorporar agents cívics i de l'oci nocturn; el PSC i Ara Reus, crear aplicacions per a millorar la comunicació entre ciutadania i Guàrdia Urbana; ERC, impulsar un pla director que permeti modernitzar el cos de seguretat. Les propostes per incrementar la plantilla tampoc van faltar.

La nota diferencial la va protagonitzar l'equip de Noemí Llauradó. La candidata, així com la número 5, Marina Berasategui, van estar acompanyades del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, a l'hora de presentar les seves mesures. La presència d'Elena ja validava que la proposta republicana era ideal. Amb tantes idees, serà impossible cometre cap delicte a Reus. Els partits hauran de buscar nous elements a criticar per al 2027.