«Si pensem que Reus es fa exclusivament des d'aquí, estarem volent una ciutat molt petiteta»

— El govern de Pellicer remarca que s'ha reduït l'endeutament els últims dotze anys.

— Jo tinc clar que, en aquests dotze anys, no s'ha fet res a la ciutat. Tens uns impostos molt alts que no tenen un retorn a la ciutadania. Han pagat el deute i això és el que faria qualsevol família normal i corrent. La gent que no som rics tenim una hipoteca i la paguem. Quan tens la hipoteca, és per a fer alguna cosa, i el PSC a Reus va fer moltíssimes coses. La major part del deute estava acordat amb la Generalitat. Això no ho expliquen. La reducció del deute, en gran part, és per a desfer-se de patrimoni, com l'Hospital Sant Joan. Això no és una bona gestió.

— Proposen recuperar el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER). Abans, era un consorci públic amb aportacions d'altres institucions. Seguiria el mateix format?

— Volem pensar la ciutat en gran. El govern va sortir dient que això era molt car, sense tenir en compte que era finançat per altres administracions públiques. O és per desconeixement, que seria greu, o per mala fe. Volem teixir estratègies de col·laboració amb la resta d'administracions. Ells no han tingut cap contacte fructífer amb la Generalitat. Nosaltres volem que aquest contacte hi sigui, independentment de qui estigui a Barcelona, i també ho volem amb el Govern de l'Estat, independentment de qui estigui a Madrid. Aquesta acció de reclamar i de tenir un pes específic a Catalunya, ells l'han perdut. A ells, el CAER els queda molt gran.

— En cas que les altres institucions no volguessin col·laborar, es podria tirar endavant el projecte?

— Es podria tirar endavant un projecte. No seria el mateix, però no ens volem quedar pensant en petit. Volem ser referents culturals altra vegada. Per a ser capital cultural, has de teixir confiances i complicitats amb la resta d'administracions. Això no vol dir que tu no tinguis capacitat de fer coses, però volem anar més enllà. No ens entra dins del nostre esquema mental que altres administracions no vulguin donar suport a la cultura a la nostra ciutat. Si la Diputació o el govern de la Generalitat no volen fer costat a la cultura a Reus, hauran d'explicar per què serà.

— Com intentarien captar noves empreses?

— Tenim un avantatge a Reus, que és el Tecnoparc. El vam fer i està sense empreses. És ingenu pensar que les empreses vindran a la teva ciutat perquè sí. El que hem de fer és anar a buscar-les. També tenim altres polígons, que tampoc estan plens. El segon pas és facilitar la feina a les empreses. Per exemple, utilitzant la Cambra de Comerç, com un ens que ja treballa directament amb elles.

— Estarien a favor de reparcel·lar alguna zona?

— Sí. El terreny hi és. La reparcel·lació la pots fer a priori o en el moment que t'arriba l'empresa. Hi ha ajuntaments que ho han fet en el moment que t'arriba, però ho han fet en col·laboració amb Acció, de la Generalitat, i la reparcel·lació ha sigut rapidíssima. Per exemple, Mont-roig. Cal que reparcel·lis abans si no saps qui vindrà? Potser no, però cal que siguis àgil en el moment que l'empresa vulgui venir. Amb això necessites, una vegada més, una col·laboració intensa amb la Generalitat. Per què Reus no ho pot fer? Potser és per una mancança de lideratge polític.

— Subratlla la importància de mantenir la comunicació amb altres administracions.

— Si pensem que Reus es fa exclusivament des de Reus, tenim un problema de concepte, perquè estarem volent un Reus molt petitet. El que ha de fer Reus és liderar el territori, òbviament, però fer-ho en col·laboració amb les altres administracions, que són importantíssimes.

— El govern actual ha perdut aquesta comunicació?

— Crec que és evident. Si manté la comunicació, no és efectiva.

— El pla Reus 10 és molt ambiciós. Com ho farien per arribar a tots els barris?

— Hi ha problemàtiques diferents als barris. El Reus 10 no és un pla urbanístic estrictament, va molt més enllà. Gairebé és un pla comunitari, perquè és la col·laboració amb els veïns de la ciutat. Els plans comunitaris eren una escolta activa de les problemàtiques que tenim als barris des dels mateixos barris, eren els veïns els que deien què passava i les actuacions específiques que s'havien de fer. Llavors, es traslladava tot això cap a l'Ajuntament. El sentit comunitari s'ha perdut. El que es fa ara és que l'Ajuntament diu què s'ha de fer a aquests barris.

— Proposen fer un gran parc inspirat en Gaudí.

— Hi ha una necessitat d'un gran parc a la ciutat. Hi ha gent que posa el crit al cel. Un altre cop el mateix. Volem creure'ns que som una gran ciutat? Si penses que no ho som, fes la teva proposta de parquets. Nosaltres pensem en gran i creiem que la ciutadania es mereix això. És una proposta per als reusencs, una oportunitat de passar dies en família, i un espai de promoció. Tindrem un parc adreçat a Gaudí, que et pot enllaçar després amb el Gaudí Centre i amb el patrimoni modernista. Això és pensar en gran. Hi ha dos models clars en aquesta ciutat: el del govern actual, d'ERC, Junts i Ara, que pensen en petit, i el nostre. Volem una ciutat dinàmica, il·lusionant i viva, i no una de grisa, apagada i trista.