«Reforçar la lectura en català és un dels gran reptes»

—La Biblioteca Xavier Amorós va obrir portes el 2003. Com ha anat transformant-se i adaptant-se per convertir-se en la biblioteca que és avui dia?

—Penso que hem aconseguit una cosa important, que és haver-nos fet un lloc entre la ciutadania. Els ciutadans compten amb nosaltres, som una porta oberta i molt concorreguda, tant per a les persones privades com per a les entitats i altres departaments de l'Ajuntament. En aquest sentit, penso que hem fet una bona xarxa que ens connecta amb el territori. Després, a Reus ens ha passat que moltes coses han sorgit de la iniciativa privada, la qual té unes condicions d'accés que no sempre són igualitàries. Aquest ha sigut el nostre paper, oferir una porta oberta a les persones que volen accedir a nivells bàsics de cultura, àmpliament entesa. És a dir, no parlem només de llegir i escriure, sinó també de l'accés als mitjans digitals, a la informació científica, a les activitats del foment de la lectura que oferim des dels usuaris més petits…

—Precisament la biblioteca infantil és un dels eixos centrals del projecte. Com la plantegeu?

—Treballem per fomentar la lectura, com més aviat millor. També volem ser una biblioteca educadora. Això es pot fer a tots els nivells, però ens interessa especialment en l'àmbit infantil. Per això treballem molt amb les escoles, pensem que el primer contacte amb la biblioteca ha de venir a través d'ells. Però tampoc renunciem a les activitats familiars, perquè encara que volem estar vinculats a la formació, també volem ser educadors en l'àmbit del lleure.

—Entre el públic infantil i l'adult hi ha els joves. Són l'assignatura pendent?

—Són un gran repte. Els tenim aquí, venen i s'hi queden. Ara, per exemple, ens omplen les sales per estudiar. Però no participen en les activitats. La pregunta és si això passa perquè no acabem de trobar la manera de vincular-los, o simplement hem d'acceptar que l'ús que fan, en aquest moment i en aquesta edat, és aquest, i potser no passa res i ho hem de viure amb tranquil·litat.

—Anys enrere la funció principal de les biblioteques era el préstec de llibres. En què se centra ara l'oferta de serveis?

—El préstec continua sent important, sobretot de novel·la. Però també tenim un paper com a cohesionadors socials, generem un espai de convivència amb tota mena de generacions, procedències, condicions o habilitats. Després, hi ha persones que viuen soles i que, potser no participen en les activitats, però que venen cada dia una estona a llegir, amb tot el que comporta: vestir-se, sortir de casa, i trobar-se amb un entorn socialitzat.

—També poseu la mirada en els autors locals.

—Sí, això és molt important. Nosaltres veiem la producció bibliogràfica local com un patrimoni. Cal tenir present el talent d'avui i recollir-lo per al dia de demà, vinculant-lo al patrimoni bibliogràfic de la ciutat.

—Quins són els reptes que encareu de cara al futur?

—Un d'important són les noves tecnologies. És un repte que anem assumint a poc a poc, també perquè necessitem un suport que va més enllà del nostre projecte, que necessita una inversió més gran per part de l'Ajuntament o la Generalitat. Però és un camí traçat. Estem pensant en quins continguts nous podem generar que connectin amb aquesta nova societat. La pandèmia ens va donar l'oportunitat de desenvolupar nous continguts digitals i veure com ens sentíem, i vam veure que cal treballar-ho molt a fons. D'altra banda, també hem començat a digitalitzar l'hemeroteca històrica, amb tots els continguts de caràcter local.

—També hi ha la qüestió de la llengua.

—El tema de la llengua el sentim, l'assumim i l'afrontem com un repte. A la Biblioteca Pere Anguera hem començat a fer un experiment, que consisteix en una ludoteca literària on hem de parlar tota l'estona en català. Després, pel que fa a la lectura, hi ha una diferència brutal entre el català i el castellà, i això ens preocupa molt. Però estic convençuda que som un àmbit que pot aportar experiència i projectes. Per exemple, amb els clubs de lectura: n'oferim 25, dels quals un és en castellà (i un altre en anglès). Reforçar molt la lectura en català és un gran repte.