«A Reus hem d'apostar per habitatges de primera acollida per donar resposta a emergències»

— Quines expectatives té de cara als comicis?

— Ens presentem amb solidesa i fermesa, que és com hem governat. Tenim molts projectes que ja hem començat; alguns, com el de la Hispània, estan adjudicats. Estem duent a terme una transformació urbanística important de la ciutat, l'estem preparant per al futur. Hem de ser el motor de l'àrea metropolitana i això no són paraules buides. Des de Reus, treballarem en la configuració d'aquesta àrea i tenim molt a dir en la definició de les infraestructures. No esperarem que ens les defineixin des de Madrid ni des de Barcelona.

— Què vol dir?

— Hi ha temes crucials quant a infraestructures damunt la taula. El primer, el disseny de l'entrada del tramvia a la ciutat, que serà molt important. Tot just estem desplegant un model de mobilitat, amb la nova ordenança i els carrils bici. Aquests ja no són temes de programa electoral. Són obligatoris. El futur ens marca parlar de mobilitat, de sostenibilitat… També serà clau la digitalització. En alguns punts de la ciutat, encara no arriba prou el senyal d'Internet quan, avui dia, ha de ser un dret bàsic per a tothom. Reus és una ciutat digital, la segona en ocupació tecnològica, però encara hi ha temes que no podem decidir des d'aquí. Un altre dels grans reptes que ens ve és l'aigua. Hem de treballar per a tenir les infraestructures hídriques que ens permetin ser competitius. Reus no es pot tornar a quedar sense aigua. Hem d'estar preparats per afrontar el futur. Aquest serà el mandat de l'aigua.

— Què farien per garantir que continuï havent-hi aigua?

— Ja fa temps que s'ha d'anar pensant en noves infraestructures. A Reus, hi ha plantejat un tractament terciari al voltant de la depuradora, per tal que l'aigua es pugui regenerar. La indústria química fa molts anys que ho està fent i, amb aquests processos, pràcticament s'obté H2O pura. Aquesta aigua, de moment, no és apta per a ús de boca, però sí que ho és per al rec. No hem de descuidar la pagesia.

— Va anunciar quatre edicions dels Bons Reus l'any. Com es finançarien aquests vals extra?

— Serà una de les prioritats als pressupostos de l'Ajuntament. Després, ja veuríem a la Taula de Comerç com es distribueixen. Ho deixaria en mans del teixit comercial, que pugui dissenyar com ho vol fer. Potser prefereix concentrar-los en campanyes concretes, com Nadal, o amb els canvis de temporada. Si acaba dient que el millor seria programar-ne dos cops l'any, donaré suport a la proposta. Ho vaig dir, més aviat, amb la idea que això es pugui planificar.

— Han afirmat que els mil habitatges de lloguer social seran una realitat el següent mandat. Això ja s'havia promès el 2019. Es poden comprometre a què, aquest cop, es faran?

— Clar que sí que serà de debò. Reus té un problema d'habitatge. Què hem fet en aquest mandat? Hem actualitzat el pla local d'habitatge, i això no és poca cosa. Hem fet una diagnosi real, actualitzada, de la ciutat, i hem projectat més de 600 habitatges. Hem recuperat la Casa dels Mestres i hem projectat nous pisos al barri del Carme, a la Hispània i a Mas Iglesias. A Reus, hi ha 40 grans tenidors que tenen una carta firmada per Teresa Pallarès dient que se'ls obrirà un expedient sancionador perquè hem comprovat que el seu habitatge està buit. Han de tenir una funció social. Quan se'ns acusa que no hem fet polítiques d'habitatge, em dol, perquè se n'han fet, i moltes. A més, s'ha ajudat a més de 2.000 famílies a pagar, amb subvencions i bonificacions, el seu lloguer o la hipoteca. Només que hi hagi una persona que tingui un problema d'habitatge a Reus, Teresa Pallarès també té un problema d'habitatge, i així ho continuaré dient. Hi ha marge de millora, molt. Hi ha dificultats, moltes, però no abaixarem la guàrdia.

— Per què no s'han assolit els mil habitatges?

— No és un tema de números, sinó de ser proactius. També hem d'apostar per una zona d'habitatges de primera acollida, que no estan preparats per a una llarga estada, però sí per a cobrir l'impacte inicial i donar resposta a situacions d'emergència, fins que serveis socials pugui derivar la persona.

— Creu que pot passar factura el pacte del PDeCAT amb Ara?

— Espero que no. És una decisió que han pres. Nosaltres tenim gent que ve del PDeCAT, de CiU, d'altres partits… En política, tothom pren les seves decisions i té les seves estratègies.

— Quins reptes haurà d'afrontar el Reus del futur?

— Un tema que tenim pendent és la connectivitat entre els barris. Són la ciutat i necessiten punts d'atenció centrals i connexions. D'aquí que hagin sortit els models d'autobús a demanda. La gent ha de sentir que forma part de Reus. De petita, tenia una tieta que vivia al barri Fortuny i, quan volia apropar-se al centre, deia que anava a Reus. Això forma part del nostre llenguatge quotidià, però hem d'anar-ho canviant.