Reeditar govern, l'assalt del PSC o deixar d'estar junts
ERC i Junts han mostrat sintonia durant la campanya per a frenar l'avenç de Guaita i Baiges, mentre la CUP busca introduir-se a l'equip executiu a costa d'Ara Reus
Ja és aquí, ja ha arribat, ja és blanc Nadal! Bé, no, però gairebé. Una sensació anàloga ha envaït la població. Aquest diumenge, 28 de maig, els més de 70.000 electors aniran a dipositar un paperet a les urnes amb la il·lusió amb què esperen el 25 de desembre. La premissa és clavada: si s'han portat bé –és a dir, si voten a qui toca– rebran un bon regal.
La diferència radica en el fet que, aquesta vegada, no és l'infant qui escriu la carta plena de desitjos, sinó que els dotze Reis Mags de Reus els han presentat un catàleg d'ofertes i propostes difícils de rebutjar. «Construirem una gran zona verda, o dues pel preu d'una!», ja es pot sentir sense haver d'encendre la televisió.
En realitat, l'escenari del diumenge es preveu oposat al plantejat. La ciutadania està desencisada amb la classe política i l'abstenció podria ser de rècord. Noemí Llauradó, l'alcaldable d'ERC, comentà al seu acte central de campanya que els reusencs només poden estar decebuts amb el PSC i amb Junts, els únics partits que han ocupat l'alcaldia en democràcia.
«Seré el candidat que us faci recuperar la il·lusió per la política», expressà Daniel Rubio, d'Ara Reus, en el debat celebrat dimecres, organitzat per Canal Reus, Diari Més i el Centre de Lectura. Recuperar aquesta il·lusió no serà tasca fàcil i, de fet, a alguns, els grans, potser tampoc els interessa restaurar-la. Ja tenen un contingent de votants fidels que els seguiran a la primera línia de foc i la fragmentació dels petits, els grups que aspiren a entrar al consistori amb un o dos regidors, pot causar que tots, d'esquerres o de dretes, es quedin a les portes del ple.
Tot apunta que serà complicat veure una majoria absoluta i que el pactisme serà determinant. Una primera opció que cal posar sobre la taula és la possibilitat de reeditar l'equip executiu dels darrers vuit anys. L'enquesta publicada per Diari Més en l'edició del 19 de maig donava a ERC i Junts una estimació d'entre 6 i 7 regidors per cap i un lleuger avantatge favorable als republicans.
En el millor dels casos, Teresa Pallarès i Noemí Llauradó obtindrien 14 regidors i, per tant, el govern de la ciutat. Ambdues van mostrar sobre l'escenari del Teatre Bartrina una complicitat atípica dels debats electorals, repel·lint conjuntament qualsevol atac que es pronunciés sobre la seva gestió. Sembla haver-hi sintonia i, en aquest punt, la presidència de la Diputació de Tarragona podria marcar la diferència. Si bé també se la disputen des de la capital provincial, un intercanvi de rols entre les formacions podria desencallar l'aliança definitiva. Com sonaria que Noemí Llauradó fos alcaldessa i Teresa Pallarès, presidenta de la Diputació? I si es manté la figura de vicealcaldessa?
Cal plantejar l'escenari advers. ERC i Junts es quedarien amb dotze regidors. En necessitarien dos més per a estar tranquils. Aquí entraria en joc, altre cop, Ara Reus. El 2 és el seu número fetitxe, no es mou ni cap amunt ni cap avall. Daniel Rubio i Dolors Vázquez podrien repetir al capdavant dels departaments de Medi Ambient i Seguretat, respectivament, però no tothom estaria disposat a acceptar una tercera edició del matrimoni.
La CUP vol governar, ara sí. Ho ha afirmat la seva candidata, Mònica Pàmies. Un dels seus objectius és conquerir l'àrea de Joventut. El 2019, els anticapitalistes ja es van mostrar disposats a cedir l'alcaldia a Llauradó. A qui no volien és a Carles Pellicer, igual que ara no senten amor cap a Daniel Rubio. «Diu que vol estar amb gent com tu. Com el senyor Rubio, que diu que és municipalista i fa polítiques empresarials? O com la CUP?», preguntà Pàmies, apel·lant directament la líder republicana. El baròmetre atorgava quatre edils a la CUP, però el trencaclosques permet continuar jugant.
En Comú Podem aspira a debutar al camp reusenc. Els pronòstics apunten que s'haurà de disputar els minuts amb formacions com Valents, Vox i Reus en Moviment –tot i la varietat ideològica, la divisió d'opcions dificulta arribar al percentatge necessari per a sumar el primer escó–. Les esquerres, per minoritàries que puguin ser les seves representacions, permetrien plantejar un escenari alternatiu per a desbancar Ara Reus de l'equip de govern.
No es pot oblidar, de cap manera, el PSC, el gran triomfador de la nit electoral, segons l'enquesta. Sandra Guaita surt des de la pole position, però faltarà determinar si la resta d'equips permetran el seu ascens al tron. Si bé la candidata socialista només ha assenyalat Vox com a línia vermella, Teresa Pallarès ha carregat durament contra ella, així que resulta complicat que s'entenguin si no els obliguen forces majors.
ERC va considerar, el 2019, que un pacte amb la formació aleshores encapçalada per Andreu Martín no era versemblant per l'aplicació de l'article 155. En política, mai no s'ha de descartar res i tothom assegura que va a guanyar i que es veu alçant els punys en senyal de victòria. Quin serà l'as sota la màniga de Guaita? L'efecte Josep Baiges acabarà marcant la diferència?
La guerra de la dreta
Tot i que Débora García assegura que té molt bones expectatives de cara al 28 de maig, l'espiral negativa en què s'ha submergit Ciutadans en el panorama espanyol fa difícil pensar que repeteixin els tres regidors dels comicis anteriors. La seva davallada la podria aprofitar el PP per a tornar al consistori. Amb Sílvia Virgili com a nova cara visible del projecte, els populars han apostat per treballar les xarxes socials.
Fins i tot, Virgili –així com David Vidal (ReM) i Daniel Rubio– va aparèixer al programa Vilatà Rius Reus, emès per YouTube. Amb l'acte final de campanya, esperen causar furor i evitar que els indecisos facin el salt a Valents d'una expopular com Dolors Compte. Cayetana Álvarez de Toledo i Alejandro Fernández visitaran la capital del Baix Camp per a determinar el duel de les dretes.