El PSC recupera la confiança de la població i Vox irromp amb força al ple de Reus

Reus torna a ser un feu socialista. Ho va ser durant 32 anys, fins que, el 2011, un comerciant format en Dret va assaltar el poder amb les sigles de Convergència i Unió. Tres mandats de Carles Pellicer han passat i el poble ha exigit un canvi. El PSC ha estat la força més votada en aquestes eleccions i la biòloga Sandra Guaita entra amb avantatge a la carrera per a determinar la primera alcaldessa de la ciutat perquè, un cop més, pactar serà necessari per a governar. Abans, però, l'espera una parada intermèdia. Els seus estudiants de Bioquímica de la Nutrició tenen avui examen. Esperen que l'alegria dels resultats es tradueixi en un test assequible i en bones notes, les mateixes que la població ha decidit posar a la formació de la seva professora.

«Volem agrair els 8.583 vots i a la ciutadania de Reus per la seva participació, perquè nosaltres valorem a tots aquells que ens han votat, però també a aquells que no ho han fet, que també lluitarem i treballarem per ells», va clamar l'alcaldable. La seu de la plaça del Castell era una festa. Les abraçades, els petons, els càntics, els víctors, eren constants. «Visca, visca, visca, Reus socialista», se sentia. Era una victòria especial que van veure, en primera persona, els fills de Guaita. Aquesta nit també era màgica per a ells.

En un moment d'eufòria col·lectiva, la candidata no va voler oblidar dues figures cabdals que permeten entendre la configuració del PSC actual. Guaita va recordar que Andreu Martín, qui havia d'encapçalar la llista en els comicis d'enguany, i Carmina Pozuelo, regidora que traspassà el 31 de desembre del 2022, van «començar a confeccionar» el projecte que guia la formació. «Carmina, va per tu!», va exclamar. L'alcaldable va prosseguir afirmant que «volem tornar a ser un Reus referent, volem tornar a ser un Reus capital» i, per això, «a partir d'avui, ja», s'ha de començar a «construir de nou» la capital del Baix Camp, pensant «en gran» i projectant-la «cap al futur» per tal de ser «una referència indiscutible del sud de Catalunya».

«Ens ha castigat l'abstenció»

El PSC ha obtingut vuit regidors, millorant en dos els resultats del 2019. L'actual equip de govern, conformat per Junts (5), ERC (5) i Ara Reus (2), no assolirien la majoria absoluta desitjada, de manera que serà impossible revalidar l'executiu de les últimes dues legislatures sense modificacions. En aquest escenari, Guaita obrí la mà a «qualsevol que vulgui participar en aquest canvi de Reus».

Els comicis han estat marcats, sobretot, per l'abstenció. Tan sols un 49,35% dels reusencs han visitat les urnes. Aquest motiu ha estat el que ha esgrimit l'alcaldable d'ERC, Noemí Llauradó, per explicar la pèrdua d'un edil. En el cas dels republicans, que han estat el segon partit més votat, passen de sis a cinc regidors. «Crec que ens ha castigat la forta abstenció. Continuem treballant, picant pedra per aquest Reus sencer que tant ens estimem tots», va valorar la candidata.

Per la seva banda, Teresa Pallarès, cap de llista de Junts per Reus, considerava que era una jornada de celebració dels resultats, malgrat perdre dos regidors. «Gràcies a tots per la feina i pel suport. Sou els millors, el millor equip, la millor candidatura, i continuarem treballant, com no pot ser d'altra manera», reblà la cara visible del projecte, que remarcà que les urnes han decidit «que Reus ha de governar-se amb acords» i subratllà que, aviat, «haurem d'iniciar converses».

Daniel Rubio va viure una de freda i una altra de calenta. Ara Reus esperava sumar un tercer regidor, però les expectatives s'han quedat «curtes». Tot i que han millorat els resultats en gairebé 200 vots, un mandat més, el número 1 de la candidatura i Dolors Vázquez seran els dos únics representants de la formació municipalista al plenari durant els pròxims quatre anys. «Ara pot continuar dient que s'ha consolidat a la ciutat de Reus i els resultats no poden negar que hem fet una gran campanya», va exclamar Rubio.

Repartiment entre CUP i ReM

Al seu torn, Mònica Pàmies, candidata de la CUP, esperà a tenir el 100% del vot escrutat abans de fer declaracions i fou la darrera a comparèixer. «En el context que tenim, pensant que en l'àmbit de Catalunya l'independentisme l'han castigat, està clar que hem baixat, és el que ens ha tocat», va lamentar. La formació anticapitalista ha vist com continua el descens progressiu en la seva representació al ple. Dels sis regidors del 2015, es va passar a tres el 2019 i, ara, a dos. Amb tot, instà Noemí Llauradó a negociar per «virar aquest govern cap a l'esquerra i l'independentisme». Afegí que «el que no seria aconsellable» seria «barrejar Junts, ERC i PSC».

L'alcaldable va apuntar que la irrupció de Reus en Moviment, amb David Vidal al capdavant, l'home responsable que els cupaires obtinguessin el seu millor resultat històric, ha «esgarrapat vots». Amb tot, la nova plataforma no ha aconseguit representació, després de convèncer 1.426 electors. «Són ells els que han de valorar si han valgut la pena aquests vots que ens han esgarrapat», va concloure Pàmies.

L'esclat de Vox i el cordó sanitari

El segon titular de la nit el protagonitzà Vox. Els pronòstics apuntaven que el partit d'extrema dreta tenia possibilitats d'entrar al ple, però amb una participació residual. Amb tot, Julio Pardo no serà l'únic representant que tindrà a l'Ajuntament, sinó que Vox ha estat la quarta força més votada, amb tres regidors. El candidat a l'alcaldia va manifestar el seu «orgull i satisfacció» en veure que «un alt percentatge de la població ha captat el nostre missatge, ha acoblat i ha rebut les nostres idees, i, lògicament, ens està donant suport per a un objectiu que és legítim, pragmàtic i que només busca el bé de tot Reus, no només d'una banda».

La resta de partits no van tardar a valorar l'entrada de Pardo i companyia a l'Ajuntament. La cap de llista de la CUP, Mònica Pàmies, ho va qualificar de «fracàs» i va plantejar que totes les forces amb representació al ple facin «un cordó sanitari per arraconar els feixistes». «És inadmissible que tinguin veu dins del consistori, els hem d'arraconar i silenciar. Això és un pacte no tan sols de govern, sinó de totes les forces que estiguin representades i es diguin democràtiques», va concloure. Al seu torn, la republicana Noemí Llauradó lamentà «l'entrada de l'extrema dreta al plenari». «Fem una crida a totes les forces democràtiques de fer un acord per mirar d'unir-nos i que els posicionaments antidemocràtics no tinguin pes dins del plenari», va expressar.

Julio Pardo també va voler respondre al plantejament d'establir un «cordó sanitari» per a vetar Vox al ple. «Això, democràticament parlant, és nefast, però els qui presumeixen d'aquesta democràcia van en contra de la nostra llibertat. Nosaltres defensem la nostra i la d'ells, això és el que ens diferencia, i per això, farem una batalla legítima, legal, jurídicament impecable en tot moment», va remarcar.

Entra PP, marxa Cs

Una altra formació que es va mostrar sorpresa per la força de l'equip liderat per Julio Pardo fou el Partit Popular. Amb Sílvia Virgili com a nova cara visible, els populars tornen a tenir representació en el si de l'ens municipal amb dos regidors, de forma que l'antic número u, Sebastià Domènech, també obtindrà seient. «Estem contents pel nostre treball, per la nostra entrada i per poder tornar a representar aquests votants que fins ara estaven sense altaveu», destacà Virgili. En aquesta línia, Domènech va subratllar que el PP «de sempre ha tingut un paper centrat en la ciutat» i que va perdre poder en l'àmbit municipal per la deriva nacional, «però el PP de Reus sempre s'ha caracteritzat per ser un partit que ha posat la ciutat, els barris, els ciutadans per davant de tot, i aquest continuarà sent el nostre objectiu», va sentenciar.

El retorn del PP i el debut de Vox significa, en conseqüència, l'adeu de Ciutadans, que perd els tres regidors que havia assolit el 2019. La seva candidata, Débora García, es mostrà ahir orgullosa «del treball que hem estat fent aquests últims quatre anys, amb moltes propostes» i va mostrar el seu agraïment «als ciutadans que han dipositat la seva confiança en nosaltres». Va reconèixer que el partit de Pardo ha afectat els seus resultats, però considerà que la desaparició de la cambra es deu a «moltes circumstàncies, no només a una». Això no obstant, no tot eren lamentacions. Els membres de la formació van escollir el local Goofretti per acomiadar-se dolçament del palau consistorial que els ha acompanyat en les últimes legislatures. «Com que també tenim les nostres feines, continuarem treballant en les nostres professions, no ens suposa una situació tan extraordinària», va concloure la portaveu.