El PSC guanya a onze dels tretze col·legis electorals de Reus com feu el 2003 i el 2007

El PSC va ser la força més votada en les eleccions municipals, setze anys després de l'últim precedent. Un 23,89% dels electors van considerar que l'equip encapçalat per Sandra Guaita és el més preparat per a governar la ciutat. La confiança es va traduir en vuit regidors, la millor dada des del 2011, i 8.641 vots, gairebé 3.000 més que el partit que ocupa el segon lloc del podi, ERC (cinc regidors i 5.652 vots). L'avantatge es traduí, també, en un domini aclaparador en l'anàlisi dels col·legis electorals. El projecte socialista va ser acceptat massivament a nord, sud, est i oest de la ciutat.

El PSC fou el partit més votat en onze dels tretze punts, un escenari que no es repeteix des de la victòria de Convergència i Unió i Carles Pellicer el 2011. Els dos únics indrets que no es van tenyir de vermell foren el polilleuger Joan Rebull, on ERC s'endugué el 24,08% de les paperetes, i l'escola Prat de la Riba, on Junts acabà amb el puny en alt amb el 22,35% dels vots. Curiosament, aquest darrer col·legi ha estat, històricament, feu propici a l'espai convergent i postconvergent. També ho era l'espai del Joan Rebull, encara que l'hegemonia va arribar al seu final en els comicis d'aquest any.

En els dos últims mandats socialistes, el dibuix electoral fou mimètic. Tant el 2003 com el 2007, el partit liderat per Lluís Miquel Pérez estengué les ales i seduí els votants d'onze dels tretze centres que guardaven les urnes. Tan sols es van escapar del seu domini el Prat de la Riba i el Joan Rebull, com va passar aquest 28 de maig. El 1999, es van haver de conformar amb el triomf sobre deu punts de votació: EUiA fou capaç d'endur-se la victòria a l'escola Rosa Sensat.

Tornant al 2023, pel que fa a la divisió per districtes, el PSC s'imposà en set dels deu en què es divideix la capital del Baix Camp. Tan sols el centre i el nord adoptaren tonalitats d'altres colors. El sisè districte, que agafa part dels barris Ample, Niloga, Sant Jordi, Gaudí i Mineta, es pintà amb el color groc republicà. D'altra banda, el turquesa de Junts estampà el primer districte –amb parts de Mercat Central, Carme i nucli històric– i el novè, que s'estén septentrionalment i que inclou les urbanitzacions del Pinar i Sant Joan i el barri de Pelai, entre altres.

Segona força

Conèixer quina va ser la segona força més votada a cada sector també ajuda a entendre la configuració definitiva del consistori. ERC consolida la seva medalla de plata, ja que va ser el segon partit més escollit en set col·legis diferents. Al seu torn, Junts ho va fer en tres –polilleuger Joan Rebull, escola General Prim i Institut Baix Camp–.

El mapa adopta, però, dues tonalitats més. Vox, que debutarà al ple amb tres regidors, va sumar 903 vots entre el Pavelló Olímpic Municipal i l'escola Rosa Sensat, on van quedar només per darrere del PSC. Simbolitzen un 23,82% dels que van recaptar. Ara Reus va pujar al segon graó del podi al CEIP Cèlia Artiga. En aquest centre, Junts va caure a la cinquena posició i el PSC va obtenir el percentatge de vots més alt dels comicis. Un 34,58% de les paperetes contenien el nom de Sandra Guaita.

El repartiment per districtes és encara més polaritzat i quatre formacions s'han repartit els subcampionats. ERC se n'endugué quatre, provinents del centre i el nord de la ciutat, mentre que Junts conquerí dos reductes al centre-oest. Amb tot, Vox va ser el segon partit més votat en tres districtes, tots ells, al sud. De fet, amb l'excepció del polilleuger Ciutat de Reus, Vox només superà el 10% dels vots als col·legis meridionals o de l'est. Addicionalment, Ara Reus fou la segona agrupació del districte desè, a l'est, articulat entre el polígon Dina i la urbanització Mas Carpa.

Si bé en la majoria dels col·legis la classificació dels quatre partits més votats es va mantenir estable, amb una rotació entre PSC, ERC, Junts i Vox, hi ha tres casos addicionals que se saltaren la norma. A les escoles Pompeu Fabra i Prat de la Riba, la CUP va ocupar la quarta posició de la llista i, en ambdues situacions, deixà enrere a Julio Pardo Rodríguez i companyia. Al Pavelló Olímpic Municipal, Ara Reus aconseguí pujar, un cop més, al podi i quedar-se amb la medalla de bronze, mentre que ERC va caure fins al cinquè lloc. Ciutadans, que va perdre els tres regidors que assolí el 2019, no va poder enfilar-se al top enlloc.

Altres dades

Un dels factors que ha resultat clau a l'hora de determinar la configuració del ple ha estat l'abstenció. 36.354 electors, un 49,73% del total cridat a les urnes, van preferir quedar-se a casa. La baixa participació dificultava obtenir el primer edil i l'alcaldable d'ERC, Noemí Llauradó, ja ho apuntà com un dels motius que explica el descens de sis a cinc regidors de la formació republicana.

En aquest escenari, només quatre dels tretze punts de votació van veure desfilar més de la meitat de les persones que tenien potestat de fer-ho: el polilleuger Joan Rebull (59,71%) i les escoles Prat de la Riba (56,99%), Misericòrdia (54,37%) i General Prim (52,36%). A l'altra banda de l'espectre es troba el CEIP Rosa Sensat, que va registrar una abstenció del 59,15%. Només van anar-hi a votar 2.394 ciutadans de 5.860.

En el conjunt dels comicis municipals, les forces independentistes han patit un fort sotrac. El 2019, Junts, ERC, la CUP i Primàries van sumar, plegats, 21.628 vots. Aquest 28 de maig, els quatre partits –tot i que Primàries no es presentà– en comptaren 13.114.

Només han pogut retenir un 60,63% de la població que, en el passat, va confiar en ells. Reus en Moviment, que ha entrat per primera vegada al tauler de joc, va endur-se 1.431 paperetes, però, amb un 3,95% del global, no tindrà representació al consell plenari. La cap de llista de la CUP, Mònica Pàmies, ja va interpel·lar l'exlíder cupaire a reflexionar sobre si ha valgut la pena la seva participació en detriment de la resta d'esquerres.

D'altra banda, malgrat la desaparició de Ciutadans de l'Ajuntament, el bloc constitucionalista es manté estable i, fins i tot, millora els resultats. Dels 15.843 vots del 2019, entre PSC, Cs, PP, Vox i dCIDE, s'ha passat als 16.184 del 2023, substituint dCIDE per Valents. El lleuger ascens, sumat a l'abstenció, ha permès al PP tornar al consistori amb dos regidors, després de caure en l'última legislatura, i a Vox irrompre per força.

Tot i l'abstenció, hi ha hagut quatre partits que han rebut més vots aquestes eleccions que fa quatre anys: PSC, Vox, PP i Ara Reus. L'equip liderat per Daniel Rubio ha estat l'únic a qui l'increment no s'ha vist traduït en més edils: s'haurà de conformar, un mandat més, amb dos.