Els mons petits de Joan Soler

Ara fa sis anys Joan Soler Gómez es va establir a la ciutat de Reus provinent de Vilanova i la Geltrú, la seva vila natal. Havia sigut allà, a la capital del Garraf, on Soler havia publicat a la revista de l'Ajuntament la seva primera obra, un relat titulat El Vissel meravellós. La vinculació de Soler amb el món de l'escriptura, però, havia arrencat molts anys abans, ja a l'escola: «La meva vocació literària comença quan tenia quinze anys, però escrivia només per a mi, sense intencions de publicar, eren uns versos horrorosos», explica amb humor.

Esperonat per la seva afició al teatre i per lectures d'autors com Josep Pla, Isabel Clara-Simó o Montserrat Roig, el Joan va fer l'entrada definitiva en el món de la narrativa. El punt de partida per a la publicació va ser un exercici proposat en un curs de català, en el qual els estudiants havien d'escriure les seves impressions sobre una lectura escollida. El Joan li va donar la volta i va escriure un petit text, que va ser la gènesi de la que seria la seva primera obra.

Diari d'un inadaptat és la seva primera novel·la, la qual té un format de dietari. «Encara que està escrit en primera persona, no és una autobiografia», apunta l'autor. Així i tot, admet que el protagonista és algú que, com ell, «té una visió del món diferent, viu en el seu món, però té la voluntat d'ampliar-lo, d'obrir-se». En aquesta petita descoberta, el protagonista toparà amb un seguit de personatges que li faran de mirall i li serviran per reflexionar sobre la seva pròpia vida i també sobre qüestions com les relacions de parella, la política o el sexe. «En aquest mon globalitzat, tots tenim petits mons», apunta l'autor.

En un segon pla, però adoptant també un paper protagonista, hi ha la rutina: «Vivim d'ella, si ens la treuen, som capaços de fer un daltabaix», assegura el Joan. És la rutina, afegeix, la que fa que de vegades s'ajuntin els micromons. Llavors, conclou, d'aquest voler fer conviure coses diferents poden acabar sorgint friccions.

En la narració també té molt de pes la descripció, tant dels llocs com de les situacions i dels personatges. «Penso que és important, perquè ajuda el lector a situar-se. Quan un escriptor escriu un llibre, és com si donés la mà al lector, i aquest s'hi ha d'agafar i deixar-se endur pel seu món», detalla el Joan.

Diari d'un inadaptat ha estat publicada en la col·lecció Narrativa Quorum gràcies a una campanya de micromecenatge. L'autor admet sentir «molta il·lusió» a mesura que s'ha anat trobant el seu llibre en aparadors de Reus o Vilanova i la Geltrú i que n'ha rebut molt bones impressions. A més, explica que ja té al cap escriure una segona obra. «Aquesta vegada, però, amb el repte de fer-ho sense micromecenatge», diu.