«Els alumnes arriben més ben preparats tecnològicament, però les bases de l'educació valien més antigament»

«Tot val la pena quan, anys més tard, els antics alumnes t'aturen pel carrer i comproves que tenen una bona posició laboral i familiar. És quelcom que t'indica que la missió ha estat complerta». Són les paraules de Rafel Ortiz, un dels docents que l'Ajuntament de Reus va homenatjar ahir al Saló de Plens.

Però, de ben segur que es podrien atribuir a qualsevol de la resta dels 25 docents de 19 centres diferents, en els que s'inclouen, escoles, instituts i centres d'educació especial, que van gaudir d'aquest reconeixement després de jubilar-se durant el curs 2022-2023 deixant darrere un llegat inesborrable en l'educació dels alumnes que van assistir a les seves classes durant tots els seus anys d'instrucció acadèmica.

L'acte, celebrat ahir al migdia, va estar presidit per l'alcalde de Reus en funcions, Carles Pellicer, i també va comptar amb la presència de la vicealcaldessa en funcions, Noemí Llauradó, i el regidor de Cultura i Política Lingüística en funcions, Daniel Recasens, així com d'altres regidors de l'Ajuntament que van prendre part en la cerimònia.

Rafel Ortiz, qui impartia l'assignatura de Tecnologia als joves estudiants de l'Institut Gabriel Ferrater, ha valorat l'evolució de l'educació durant els seus anys de docència deixant un missatge clar: «Ara els alumnes arriben més ben preparats tecnològicament, però les bases de l'educació valien més la pena antigament».

Així i tot, Ortiz defensa la qualitat de l'ensenyament, ja que, segons ell «és un orgull veure com els alumnes arriben a l'institut amb 12 anys i després en surten amb 18 molt ben formats». No obstant això, sempre és possible millorar i, per fer-ho, Ortiz creu en un model amb una atenció més especialitzada en l'alumnat.

«És necessari invertir més recursos per a poder realitzar una atenció més personalitzada a cada alumne. Seria molt beneficiós ser capaços de reduir el nombre d'alumnes a les aules i poder gaudir de més recursos, perquè tampoc val la pena tenir un grup petit d'alumnes si tens les manes lligades en no gaudir de prou recursos», ha sentenciat.

Una altra de les docents homenatjades va ser Dolors Olivé, qui va començar la seva carrera en l'educació com a professora de Música i que s'ha involucrat durant 20 anys a l'equip directiu de l'Escola Teresa Miquel amb els últims vuit exercint de directora del centre.

Olivé creu important el reconeixement rebut per als mestres, ja que «és emocionant veure que la ciutat agraeix la formació, perquè pràcticament ningú més ho fa, i aquest reconeixement oficial penso que és important que es faci, no tant a títol personal, sinó com a grup social i educatiu que som a la ciutat».

Burocratització de la professió

Olivé, creu que la nova generació d'educadors arriba amb una bona base, però fa una advertència a l'administració: «Crec que els i les mestres actuals estan molt preparats, però també s'ha burocratitzat la feina i per tant, es perd temps per analitzar nous camins i estratègies educatives. Parlo de la meva experiència en l'administració, però crec que també es pot incloure al professorat. L'excés de paperam ens impedeix invertir temps a reflexionar sobre la nostra feina».

Les reclamacions d'Olivé no s'acaben aquí. «Sovint es diu que qualsevol problema social s'ha de solucionar a l'escola. Per exemple, en el cas del català. Si bé nosaltres podem defensar el seu ús i treballar-ne, si des de fora no es fa una aposta per la llengua, la feina feta a l'escola no serveix per res i això derivarà en que el català es converteixi en una llengua morta a les escoles, que ja ho és».

Per finalitzar, Olivé va explicar les diferències en la visió de l'ensenyament des d'un punt de vista polític i des de l'administració de les escoles, exemplificant-ho de forma clara: «Avui en dia es parla molt de la inclusió. Però, atenció, no val qualsevol inclusió ni a qualsevol preu. Això no vol dir que no estigui a favor, però estic a favor d'una inclusió ben feta, amb recursos i no per a tothom, perquè no tothom pot assistir a una escola ordinària. A vegades s'enganya una mica a la gent parlant de la inclusió i no es fa bé», va defensar.

Un plantejament que comparteix Magda Rodríguez, qui va treballar durant 27 anys al Col·legi d'Educació Especial Nostra Senyora del Mar. «Sempre seran necessàries les escoles d'educació especial i, si bé hi ha alumnes que es poden adaptar a les escoles ordinàries, per fer-ho, es necessita un personal especial que, ara mateix, no hi és, invertir en els mitjans necessaris i adaptar els centres escolars», explicava Rodríguez qui, d'altra banda, va expressar la seva emoció en recordar «tots els alumnes i companys que m'han acompanyat durant tants anys de dedicació» en un reconeixement que ha qualificat com a «molt bonic i ple de felicitat i que et fa sentir important».