«Vam pactar l'acord i el desacord i aviat ens asseurem per parlar del Mercat del Carrilet»

— Com ha viscut els primers dies com a alcaldessa?

— Molt bé. Encara estem aterrant, però, alhora, ja estem activats. Hem començat a visitar els treballadors municipals. Hem tingut molt bona rebuda per part de la gent de la casa i ens hem trobat que tenen moltes ganes de treballar.

— S'han començat a posar els engranatges en marxa?

— Hem començat a activar coses que pensàvem que s'havien d'activar ja, però els primers dies han estat bastant operatius, en el sentit d'acabar de treballar el cartipàs municipal, marcar les funcions que hauria de tenir cada àrea, parlar amb els gerents municipals i amb els treballadors... Al final, nosaltres tenim un projecte polític, però és evident que necessitem els treballadors perquè es dugui a terme. Tenim gent boníssima a la casa i volíem que ens coneguessin i posar-nos a la seva disposició.

— Com s'ha definit el cartipàs municipal?

— Basant-nos en els acords a què havíem arribat amb Ara Reus i amb Esquerra i als eixos que havíem treballat, que són les polítiques adreçades a les persones, l'economia, la ciència i la innovació i la ciutat verda i sostenible, hem definit aquest cartipàs municipal amb les sis tinences d'alcaldia. Volíem que no fos un repartiment de cadires, sinó un repartiment de funcions per donar una resposta a les demandes de la ciutadania.

— En campanya, van remarcar la voluntat de posar les persones al centre. Hi haurà una tinença de Serveis a les Persones i els Drets Socials. És una manera de demostrar aquest compromís?

— Sí. En qualsevol cas, la nostra vocació és de treball públic i, per tant, cap a les persones, en totes les tinences d'alcaldia, encara que no portin explícit el nom de «persones». Tots els àmbits van adreçats al mateix. Per exemple, la política econòmica és una política que ha d'anar adreçada a les persones, perquè busca que la gent pugui tenir una feina digna i un sou digne. La ciutat verda i sostenible no és una idea tan sols pel bé del medi ambient, sinó també per la salut dels ciutadans.

— També hi haurà una tinença centrada en l'urbanisme. Serà un tema important els pròxims quatre anys?

— Sí. En la definició de model de ciutat, nosaltres havíem marcat que volem mirar la ciutat en gran. Per tant, les polítiques d'urbanisme i les d'habitatge, que s'inclouen en la mateixa tinença d'alcaldia, són importants, i ho són per les demandes i les necessitats que tenim, tant pel que fa a la necessitat de disposar de pisos com per la definició de la ciutat que volem, del present i del futur.

— En línies generals, els socis de govern, ERC i Ara, mantenen les regidories de l'anterior mandat. Com es va arribar a aquest repartiment?

— Primer vam posar els programes sobre la taula. Ha estat fàcil arribar a acords perquè teníem una visió de ciutat, en alguns punts, molt similar. Hi havia regidors que aportaven un coneixement previ en determinades àrees i això s'havia de valorar. Nosaltres teníem també regidors que havien estat a l'Ajuntament, encara que fos a l'oposició, i persones que tenen un bagatge professional molt potent. Amb aquesta amalgama, pensem que hem col·locat les millors persones per a cada una de les regidories.

— Quins eren els principals punts de coincidència?

— Per exemple, les polítiques de seguretat, via pública o habitatge, però no tan sols aquestes.

— Va ser complicat arribar a l'acord per governar plegats?

— No. Hi havia molt bona voluntat per part de tothom i tots teníem clar que anàvem a treballar un model de ciutat, més enllà de les sigles que cadascú pugui defensar legítimament.

— Es va parlar d'una possible entesa amb Junts.

— Al principi, no anàvem amb un acord predeterminat amb ningú, sempre ho vam dir. Ens vam reunir amb els grups municipals i vam posar el model de ciutat damunt la taula. Amb Junts hi havia punts d'acord. El que va passar és que el pacte amb ERC va ser molt fluid i molt ràpid. Per això vam acabar pactant amb Ara i amb ERC.

— Noemí Llauradó dirigirà l'àrea de Projecció de Ciutat, que també inclou regidories com Cultura o Empresa.

— Pensem que tenim uns eixos molt potents a la ciutat, no tan sols el comerç i la cultura, sinó que també hi ha el vessant turístic. Aquest turisme pot ser cultural, gastronòmic, comercial… Ens ha semblat adequat englobar-ho tot dins d'una mateixa àrea. Hem pensat que s'havien d'establir xarxes de complicitat entre els diferents camps per permetre que aquesta projecció de ciutat tiri ben amunt.

— Les competències dels mercats recauran en el segon tinent d'alcalde, Josep Baiges, i la seva àrea de Promoció Econòmica i Coneixement, i no en la regidoria d'Empresa i Ocupació. Què ha propiciat aquest canvi?

— Vam decidir que ho volíem liderar nosaltres. Quan vam estar parlant de promoció econòmica, un tema que ens semblava molt rellevant era la gestió dels mercats i com es projecten com a pol econòmic indiscutible de la ciutat. Òbviament, també tenen una importància que va més enllà, un vessant social, d'unió, de comunitat.

— És una manera de deixar-hi l'empremta del PSC?

— Tothom sap què pensa el PSC, però serà una empremta de govern. El govern ha d'arribar a acords en molts àmbits. Aquest no vol ser un govern de tres partits, sinó que vol ser un govern municipal. Per tant, els acords seran acords de govern.

— Remarcava la coincidència dels tres partits en matèria de via pública. Precisament, la seva primera visita com a alcaldessa va ser a les Brigades.

— Els treballadors municipals tenen un paper primordial per al funcionament de la ciutat. Un dels camps en què es veu claríssimament és amb les Brigades, que busquen que la via pública estigui en les condicions òptimes. Per tant, una de les primeres visites vam voler que fos a Brigades per conèixer la feina que fan i per dir-los que necessitem molt d'ells perquè la ciutat estigui bé.

— Com a candidata, defensava la importància de potenciar la comunicació amb la resta d'administracions. El primer dia, ja es va reunir amb el delegat del Govern de l'Estat.

— Sí. Va ser el delegat del Govern qui ens va demanar la reunió, cosa que li vam agrair. Ja hem demanat reunir-nos amb el delegat del Govern de Catalunya al territori i estem esperant que ens doni data. També ens va visitar la ministra de Transports, Raquel Sánchez, per parlar de les infraestructures que tenim pendents d'executar i assegurar-nos que no quedi res encallat. Amb aquestes administracions hi ha d'haver una comunicació fluida.

— En el discurs d'investidura, va afirmar que no volia malgastar cap dels 1.460 dies que tenia al davant.

— Conèixer els treballadors municipals i escoltar les seves demandes no és perdre cap d'aquests dies perquè és començar a treballar en tot l'engranatge que ha de donar resposta a aquestes demandes ciutadanes. Ja hem tingut una reunió amb el delegat del Govern de l'Estat, amb la ministra, amb els gerents municipals. Hi havia temes que s'havien d'activar, que no es podien parar, i que ja estan en funcionament. Des del primer dia estem signant decrets.

— Quins projectes han anat activant o reactivant?

— Hi ha temes que ja estaven en funcionament i que no pararem, com el projecte de la Hispània. Hem posat damunt la taula que s'ha de començar a treballar amb el Pla d'Acció Municipal (PAM) perquè ens ha de guiar els pròxims quatre anys, i això s'ha de definir en els mesos que venen. Són les accions específiques, amb el calendari i els objectius, de cada una de les regidories i, per tant, amb el PAM, tots tindrem molt clar què s'ha de fer, quan s'ha de fer i com s'engloba dins del pressupost municipal. Pensem que ja s'han de definir el pla d'acció municipal i els pressupostos del 2024. També hi ha, per exemple, l'aplicació mòbil de seguretat que havíem recalcat tots que era important.

— La que permetria millorar la comunicació amb la Guàrdia Urbana?

— Sí, o la de via pública. Hem de veure com ho podem fer perquè hi hagi una brigada d'intervenció ràpida. Aquestes coses són més immediates. O el Pla Reus 10. Com comencem a activar aquests plans ja està damunt la taula. Amb polítiques de seguretat, vam tenir una reunió amb els caps de la Guàrdia Urbana i s'ha parlat de l'aplicació i d'altres temes, com el nombre d'agents. Hi ha una sèrie d'accions amb què s'ha començat a treballar perquè són processos llargs i des del primer dia t'hi has de posar perquè, si no, no engeguem. Després, hi ha moltíssimes accions més que són importantíssimes, però hem de prioritzar-ne algunes.

— En els primers 100 dies de govern, es notarà que hi ha una nova alcaldessa?

— Espero que sí, les dinàmiques ja són molt diferents, però això ho haurà de dir la ciutadania.

— Un dels principals punts de discòrdia amb els socis de govern és el Mercat del Carrilet. Han parlat ja sobre el tema?

— Va ser fàcil arribar al pacte de govern perquè vam pactar l'acord, però també el desacord, en el sentit que quan hi hagi opinions dispars, cosa que passarà, perquè som persones diferents i, per tant, veiem la ciutat de maneres diferents, ens asseurem i parlarem del tema. Tenim una reunió ben aviat per parlar del Mercat del Carrilet.

— Quins són els principals reptes que haurà d'afrontar el nou govern?

— Hi ha un tema importantíssim que és com donem una resposta a les demandes ciutadanes, com l'administració pública canvia la manera d'interactuar amb la població. No podem ser una administració tancada i d'esquena a la ciutadania, sinó que la interrelació ha de canviar. Més enllà d'aquestes accions específiques adreçades a les persones, hem de pensar la ciutat del present i del futur en gran. Hem de fer projecció de ciutat perquè no ens podem anar empetitint.

— De portes endins, s'ha trobat amb l'escenari que esperava?

— M'he trobat un escenari fantàstic. Hem tingut una rebuda superbona per part dels treballadors. Els he d'agrair la facilitat que ens han posat des del primer moment perquè les coses vagin bé. Quan hi ha un canvi sempre és complicat, tant per a ells com per a nosaltres, però ens ho han posat molt senzill. Això ha facilitat molt que ens hàgim pogut sumar ràpidament en temes com la Festa Major, que ja la tenim aquí.

— Li ha canviat gaire la vida les últimes setmanes?

— Ara soc alcaldessa de la ciutat. Per tant, sí. Ara bé, pel que fa a les dinàmiques de treball, com que sempre hem sigut de treballar molt per a la ciutat, ara simplement ho fem des d'un lloc diferent, que és un govern municipal, però la voluntat ja hi era abans. Simplement, ara podem transformar la ciutat perquè estem dintre del govern.

— Com va ser el traspàs de poders amb l'exalcalde, Carles Pellicer?

— Vull agrair l'acollida a l'alcalde i a tots els regidors del govern anterior, que han fet molt fàcil el traspàs. S'han posat a la nostra disposició pels temes més urgents, els que estan en tràmit, els que esclataran d'aquí a poc temps… La primera setmana ja vaig signar documents i l'alcalde m'havia avisat que aquests temes estaven enllestits.

— Què li ha tocat signar?

— Fins a la delegació de competències, ho havia de signar tot jo. He firmat de tot ja, des d'una terrassa al carrer fins als decrets propis de l'Alcaldia.

— Serà només alcaldessa. Com és que no assumirà cap altra competència?

— Perquè ser alcaldessa d'una ciutat com Reus és la màxima responsabilitat. Hi ha plena confiança en l'equip de govern. Cadascú té les seves funcions, que són molt específiques i molt necessàries perquè això funcioni. L'alcaldessa, també, com el lideratge i la coordinació amb la resta de l'equip.

— Es dedicarà exclusivament a Reus?

— No estaré ni al Congrés dels Diputats ni al Parlament de Catalunya.