Política
L'oposició a Reus reclama tenir un sou en lloc de cobrar per assistències
La CUP i el PP ho comenten durant la celebració d'un ple en què es va aprovar el règim retributiu dels regidors electes
L'Ajuntament de Reus ja ha aprovat les retribucions que percebran els càrrecs electes i l'estructura del cartipàs municipal. L'alcaldessa, Sandra Guaita, percebrà un màxim de 75.529,97 euros bruts anuals. En cas de dedicació exclusiva, els regidors delegats de categoria A, els que ocupen les tinences d'alcaldia, rebran 73.582,29 euros bruts anuals i la resta d'edils de l'equip de govern, 67.089,81 euros bruts anuals.
Tal com va detallar Guaita, els sous són els que es van marcar «als pressupostos del 2023». El règim retributiu, aprovat amb 14 vots a favor (PSC, ERC i Ara), 4 en contra (CUP i Vox) i 7 abstencions (Junts i PP), es va produir en el marc d'un ple extraordinari celebrat ahir en què es va retre compte de diverses resolucions de l'alcaldia en matèria d'organització municipal, amb motiu de l'inici del mandat.
La sessió va servir també per fixar les retribucions que percebran els regidors, de govern i de l'oposició, per diversos conceptes. Presentar-se al ple significarà un ingrés de 600 euros, amb un màxim de 7.200 euros anuals. Fer-ho a una comissió informativa implicarà 150 euros i a una comissió de delegats, 445 euros. Així mateix, l'alcaldessa i els portaveus dels grups municipals cobraran 340 euros per assistència a la Junta de Portaveus, amb un màxim de 8.160 euros anuals. Els integrants de la Junta de Govern Local percebran 340 euros per participar en les trobades del citat òrgan.
Tot i l'aprovació d'aquest punt de l'ordre del dia, els partits de l'oposició van expressar el seu recel. La portaveu de la CUP, Mònica Pàmies, va declarar que el nou executiu comença «bé perquè mantenen els seus sous, que són convergents». La regidora independentista va criticar que no s'hagi contemplat una remuneració per a l'oposició i va preguntar a la batllessa «on són les polítiques socialistes i d'esquerres que defensava en campanya i en les reunions prepactes de govern».
El portaveu suplent del PP, Sebastià Domènech, es va sumar al lament. «Avui era l'oportunitat, i no s'ha tingut en compte, de poder tenir una cotització a la Seguretat Social perquè cadascú es pugui dedicar plenament a la tasca de control del govern», va assenyalar. Pàmies va aprofitar per exigir al PSC que recordi els anys viscuts fora del govern. Al seu torn, la portaveu de Junts, Teresa Pallarès, qui s'havia abstingut en la votació, va demanar que hi hagi una «actualització» del règim retributiu per dietes i assistències, «que fa uns anys que està congelat». En concret, va demanar que s'apugin un 4%, mateix increment que van viure els sous dels regidors electes.
Dubtes a l'oposició
El ple extraordinari va servir per continuar endavant amb l'estructuració prevista. D'aquesta manera, es va aprovar la designació de sis tinences d'alcaldia i de les regidories, així com la delegació de la presidència dels organismes autònoms municipals en Daniel Recasens (Institut Municipal Reus Cultura), Carles Prats (Institut Municipal de Formació i Empresa Mas Carandell) i Noemí Llauradó (Agència Reus Promoció).
Addicionalment, es van establir cinc comissions informatives –Serveis de Territori i Urbanisme; Serveis a les Persones; Promoció Econòmica, Hisenda i Projecció de Ciutat; Serveis Generals i Comptes–, a les quals assistiran tres representants del PSC, dos d'ERC i de Junts i un d'Ara Reus, el PP, Vox i la CUP. Tots aquests punts es van aprovar amb 14 vots a favor (PSC, ERC i Ara), 4 en contra (CUP i Vox) i 7 abstencions (Junts i PP).
Pàmies també es va mostrar crítica amb l'organització del consistori i de les empreses municipals. Va recordar que el regidor Arnau Martí no va poder assistir a la sessió perquè havia de declarar als jutjats penals de Tarragona, investigat per la seva participació en les protestes postsentència. Pel que fa al cartipàs, comentà que és «continuista» i «una decepció», i que no la sorprendria que es modifiqués en poc temps per l'adjudicació de dues regidories a Anabel Martínez i Daniel Marcos.
A més, va expressar els seus dubtes sobre les competències que tindran l'edil d'Empresa, Formació i Ocupació, Carles Prats, i Montserrat Flores, qui encapçala Bon Govern, Transparència i Administració Oberts. També va qüestionar la designació de Daniel Rubio com a tinent d'alcalde de l'àrea de Medi Ambient.
El portaveu de Vox, Julio Pardo, va assenyalar que el cartipàs s'ha construït sobre una «estructura enrevessada» i va apuntar que el fet que les regidories depenguin de sis tinences d'alcaldia provoca «que el pur ús quotidià sigui molt complex». Al seu torn, Sebastià Domènech va afirmar que el PP donaria 100 dies de cortesia al nou govern abans de fer cap valoració, mentre que Pallarès subratllà que Junts farà una «oposició constructiva».