Un Sant Pere massiu abaixa el teló amb eixordadores tronades i l'esperada Professó

Havia arribat el dia. Era Sant Pere. No es podia dormir fins tard, ben aviat s'havia de tornar a plaça. Puntuals a les 7 del matí, les matinades van substituir els despertadors amb les seves percudides melodies. Els avisos pirotècnics agafaren el relleu per als sons més profunds. Tothom amunt. El bust reliquiari del Sant Patró ja estava llest per a la veneració i la devoció i els mascles estaven en formació al quadrilàter de la Mercadal, preparats per a petar amb la màxima potència. A poc a poc, reusencs, grans i petits, anaven arribant al seu destí. El sol i la calor espantaven més que la tronada –el cri-cri alterat dels grills es combinà amb les melodies dels balls– i els porxos de les tres arestes foren el refugi perfecte per a refugiar-se.

«Mira, la Mulassa!», clamà, sense previ avís, un infant. «I el Carrasclet!», responia el seu germà. Un per un, els elements del Seguici Festiu van anar abandonant el Palau Municipal. Ni tan sols el bestiari es volia perdre l'esclat matinal. La Víbria, el Bou –enflocat per a l'ocasió– i companyia es van anar ubicant al voltant de la plaça, contemplant fixament la reguera de pólvora que tenyia les llambordes de negre atzabeja.

Els aplaudiments es van substituir per un aprensiu silenci absolut quan l'exalcalde, Carles Pellicer, va encendre la metxa, ben puntual, amb el toc de les 11. I el primer mascle rebentà. Després, un segon. Un parell de nanos que s'havien assegut a tocar de l'encordonat van fugir en direcció contrària a l'espurna. Els valents que havien aconseguit lloc a primera fila s'anaven retirant lentament, torçant i caragolant el seu cos, protegint-se les oïdes amb auriculars, cascos o, simplement, amb els dits índexs de les seves mans. Les cendres i les restes dels petards anaven plovent sense distinció. Resseguit el tercer vèrtex, Pellicer grimpà al bell mig de la plaça. La doble apagada del dissabte quedà en el record del passat. La tronada matinal tronà com tocava. «Aquesta sí que ha anat com jo les recordava, ràpida i molt potent», clamava un jove entre el públic. No tothom compartia el seu entusiasme. «Entenc que no t'hagi agradat, mai més de la vida torno a venir a això», responia un pare a la seva filla després de viure l'experiència al davant del tot, encara ensordit.

Allò només fou l'inici de la festa. Començant pels Diables i acabant per l'Àliga, els grups festius sortiren a la plaça consistorial per enlluernar amb els seus balls i les seves tonades. L'exhibició castellera dels Xiquets de Reus, amb una sublim perfecció, posà punt final a la jornada del matí. Això no obstant, encara quedava molt per davant.

La Prioral de Sant Pere va acollir a la tarda la solemne missa concelebrada. La imatge de l'interior de la parròquia contrastava amb la que s'estava vivint a la plaça del Mercadal. Mentre el bust reliquiari del Sant Patró es preparava per a sortir i recórrer, 365 dies després, els carrers del nucli antic, el Drac, el Lleó i el Basilisc dansaven davant de l'Ajuntament. Al cap i a la fi, això és Sant Pere: festa i devoció a parts iguals, perquè tothom en pugui gaudir.

La Professó Solemne portà al clímax a la diada. Sant Pere sortí per la porta de la Prioral i reposà al tàlem. Des d'allí, va observar atent el ball solemne curt de l'Àliga. L'animal alat li dedicà una reverència. Era l'hora que el bust es dirigís a la plaça del Mercadal, mentre s'acabava de resseguir amb la pólvora la rosa de la carretillada final. El Patró fou rebut per una multitud i pel Seguici Festiu, que li dedicava els seus millors passos. En arribar a les portes del Palau Municipal, cremà la pólvora per darrera vegada. La Festa Major arribava a la seva recta final, però restava acomiadar-se com toca. El retorn de la imatge a la Prioral fou acompanyada per l'eufòria col·lectiva. Només quedava que cada element digués adeu. Les bèsties de foc i els Diables foren els últims que quedaren en peu. D'aquesta, manera conclogué una Festa Major de Sant Pere que ha estat massiva. Enrere quedava la pandèmia que tot ho va esguerrar. El compte enrere per Sant Pere 2024 ja ha començat.