«Escornalbou, com Eduard Toda, és un gran desconegut»

En la seva primera novel·la, Retorn als orígens. Els quaderns perduts d'Antoni Gaudí, la periodista i escriptora Sònia Casas Codinach es capbussa en la biografia d'Antoni Gaudí i Eduard Toda, amics de la infància, en una història que té com a principals escenaris Reus, l'Argentera i el Castell d'Escornalbou.

—Ha escrit una novel·la en què posa veu a Antoni Gaudí. Quin vertigen, no?

—Sí, i també a Eduard Toda, perquè tots dos són coprotagonistes, això és important. La meva manera d'afrontar aquest vertigen va ser amb un gran esforç documental. Com que havia de ficcionar fets i diàlegs, vaig voler que tot l'embolcall fos el màxim fidedigne possible, nodrir-me de documentació. Per exemple, per escriure l'escena en què Gaudí és rebutjat per la Pepeta Moreu vaig buscar la biografia de la Pepeta. Altres episodis com la seva detenció o les discussions amb Rosario Segimon, senyora de Milà, per la Pedrera, estan agafats de biografies. Després, també he visitat tots els llocs que apareixen a la novel·la, intentant recrear al màxim la seva atmosfera. També he tingut la sort de trobar guies i persones que m'han ajudat molt.

—En una obra així, però, és inevitable barrejar realitat i ficció. Què hi ha de cada?

—Doncs, per exemple, les restes prehistòriques i els fenòmens astronòmics que s'hi descriuen, així com les roques gaudinianes, són reals. El que és ficció és el vincle que estableixo entre aquestes restes prehistòriques i els dos protagonistes. Mai podrem saber si les van conèixer. Altres episodis són reals i estan extrets de documentació, com la visita que Toda fa a Barcelona durant l'Exposició Universal del 1888, i la petició que li fa a Gaudí perquè li presenti l'Eusebi Güell.

—Ha treballat 15 anys com a cap de redacció de la revista Sàpiens. Sembla inevitable que acabés fent una novel·la d'història-ficció.

—El cert és que, sense el meu pas per la revista, difícilment m'hauria plantejat fer-la. Haver-la escrit és una culminació de la meva trajectòria professional. En quinze anys a Sàpiens, he llegit molts articles i ha sigut la meva escola, fins i tot d'escriptura.

—Més enllà del fil argumental, la novel·la és una gran història d'amistat.

—Sí, el que m'agradava de Gaudí i Toda és que són dos personatges amb el mateix origen, encara que de classes socials diferents, que segueixen dos camins contraposats i, alhora, complementaris. Toda fa una evolució molt cap enfora, molt social, amb una vida plena d'aventures, mentre que Gaudí fa un camí de transformació personal, molt més interior. I tot plegat funciona bé perquè tots dos es complementen.

—Eduard Toda és una figura encara poc reivindicada?

—Sí, encara que té una biografia apassionant, digne de tenir una novel·la per a ell sol. La meva anàlisi és que, com que mor l'any 1941, ningú reivindica el seu llegat. Tot el que havia fet, com ara la recuperació de la vida monàstica a Poblet, queda tapat. I queda mig camuflat perquè va ser un equilibrista: no era del bàndol republicà, però va posar Escornalbou a disposició del Govern de la Generalitat per salvaguardar el patrimoni. I, a la vegada, tenia molts vincles amb Madrid, i per això el franquisme el tolerava.

—En afegir-hi una trama contemporània ha convertit la història en una novel·la d'aventures trepidant.

—La vaig afegir perquè no volia desaprofitar l'ocasió d'explicar com es fa una recerca arqueològica. També hi ha aspectes que formen part del meu món, com el periodisme, i elements que connecten amb la nostra realitat, com la corrupció o l'amenaça turística. A més, relatar una part de la història des de l'actualitat em permetia oferir la mirada que tenim ara sobre la figura de Gaudí.

—Què ha tingut de descoberta personal, aquesta novel·la?

—M'he enamorat del Baix Camp, té una lluminositat especial. Reus era una ciutat que no coneixia massa, i la trobo preciosa. M'ha passat el mateix amb l'Argentera, que va ser una descoberta magnífica i, sobretot amb el Castell d'Escornalbou, que és el gran desconegut, igual que Toda. Molts lectors ja m'estan dient que aquest estiu aniran a visitar-lo. Així que prepareu-vos.