Les entitats de Festa Major de Reus proposen crear protocols en una taula de diàleg

La cloenda de la Festa Major de Sant Pere va quedar aigualida per la berganta pluja. Va obligar a suspendre els balls dels elements, que es van haver de refugiar al Palau Municipal, i el Drac i el Ball de Diables van haver d'esperar pacientment per acomiadar-se del Sant Patró. La confusió que va regnar sota l'atroç mirada amenaçant dels negres núvols de tempesta feu sorgir una proposta que hauria de permetre establir uns criteris bàsics d'actuació en casos d'inclemència meteorològica: crear una taula de diàleg que aglutini les entitats de Festa Major i l'Ajuntament de Reus.

«És necessari un espai que treballi més el dia a dia de les entitats, on puguis, per exemple, preparar uns protocols per saber què fer si plou», valora el president del Ball de Diables de Reus, Roger de la Cruz, qui assegura que va sentir «ràbia i impotència» per no haver pogut presenciar la ballada final del bestiari. La presidenta de la Colla Gegantera, Astrid Martín, considera que es tracta d'una idea «molt positiva» per dissenyar com s'ha de reaccionar en escenaris «de caos», però assenyala que hauria d'haver-hi algú «a dalt» capacitat per a prendre decisions quan hi hagi multiplicitat d'opinions entre els representants del Seguici. En concret, pensa que el regidor de Cultura hauria d'assumir aquesta responsabilitat.

De la Cruz assenyala que la pluja no seria l'únic punt a tractar en aquestes reunions, que es podrien convocar un o dos cops al mes. Per exemple, menciona que s'hi podrien determinar «certs aspectes del programa» i «treballar protocols d'agressions sexistes». «Cada entitat pot tenir els seus, però seria positiu tenir-ne un de genèric per a la Festa Major, perquè tots els elements hi estiguin representats», comenta. El president del Ball de Diables apunta que l'espai permetria «aclarir dubtes» i escoltar propostes sobre què es podria afegir, treure o modificar del calendari festiu, a través del diàleg entre les diferents organitzacions i representants de la corporació municipal. Així mateix, garantiria que hi hagi coordinació entre les entitats, atès que «a vegades se superposen actes».

Pere Latorre, president de l'Estol del Basilisc, subratlla que la taula propiciaria que «molta més gent participés de la Festa Major» i, alhora, generaria que es programessin «més activitats» i que no es fes «sempre el mateix». Explica que «la Festa Major no es fa en 15 dies» i, per tant, veuria positiu trobar-se mensualment per compartir l'actualitat de les entitats i fer aportacions. Creu que s'haurien d'organitzar més activitats per a la gent gran. Martín proposa que s'eixampli el tram tranquil i que s'habiliti en un espai «més físic» per evitar barrejar segments de població. Apunta que es podria situar, amb una graderia, a la plaça d'Evarist Fàbregas i Pàmies. També estaria d'acord amb endarrerir actes per fer front a la calor.

Amb tot, hi ha un deure pendent de la Festa Major reusenca: apropar-la als barris de la perifèria. Latorre creu que l'Ajuntament hauria de facilitar que els elements formessin part de celebracions com les festes de barri o que visitessin les escoles. «Com puc arribar als barris si no tenen els diners per pagar la pirotècnia o els músics i no els doneu facilitats?», es pregunta de la Cruz. Aquest seria un dels altres temes que es debatria a les reunions. «La festa es fa des de baix, no ve marcada des de dalt», conclou el representant del Ball de Diables.