Demanen que el forn romà de la partida de la Buada de Reus sigui BCIL

L'Associació Reusenca per la Cultura i el Patrimoni (ARCP) ha presentat una instància a l'Ajuntament de la ciutat demanant la catalogació com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) d'un forn romà de la partida de la Buada, a prop del terme municipal de Castellvell del Camp.

El secretari de l'entitat, Cristian Muñoz, detalla que es tracta d'un element «molt poc conegut» del segle II dC, on es feien àmfores i altres elements de ceràmica, com teules. Assenyala que el forn, de planta rectangular, pertany al jaciment arqueològic d'una antiga vil·la romana «en el qual s'han fet troballes, però que no s'ha excavat». A més, subratlla que, en l'actualitat, el terreny és de titularitat privada.

De fet, aquest ha estat un dels factors que ha motivat la sol·licitud presentada per l'ARCP. En cas de ser catalogat com a BCIL, les restes d'època romana quedarien «protegides davant la llei i serien sensibles a poder tenir una millor conservació i a viure alguna restauració», atès que, en aquests moments, les restes estan envoltades d'herbes. «Si el pagès que té la finca volgués desfer-se del forn, ara ho podria fer. Si fos BCIL, no podria tocar-lo», exemplifica Muñoz.

El secretari de l'associació que busca preservar i conservar el patrimoni de la capital del Baix Camp assenyala que l'element «és molt curiós», ja que «forma part del marge de la finca». De fet, l'ARCP, que ha comptat amb l'ajuda de l'arqueòleg Jaume Massó per a documentar les restes, explica que el mur central, amb doble arcada de suport del garbell, està aparentment desaparegut en la seva major part i substituït per les pedres del marge.

El fet de tenir dues entrades i presentar dues arcades va fer que alguns estudiosos pensessin que, enterrats, hi havia dos forns situats un al costat de l'altre. Els materials utilitzats per a la bastida de l'estructura són toves cuites amb posterioritat pel mateix funcionament de la terrisseria, convertint-les en maons. Amb tot, Muñoz lamenta que s'hagi perdut part del forn. Historiador de professió, Muñoz, qui va poder conèixer de primera mà les restes fa uns dos o tres anys, expressa que «creia que era de justícia intentar protegir un dels pocs elements que tenim d'època romana, a falta de realitzar més excavacions i investigacions».

Des de la seva constitució oficial com a associació, l'ARCP lluita per a conservar elements del patrimoni reusenc. Fins ara, ha demanat que es catalogui com a BCIL el pont medieval de Calderons, a tocar de la urbanització El Pinar, i les Peixateries Velles –tant la plaça en si com els portals–. En l'actualitat, està treballant per presentar sengles instàncies per la Boca de la Mina –la sortida de l'aigua i el passeig– i per uns xalets noucentistes del camí de Tarragona.

L'entitat va sorgir arran de l'enderrocament d'una casa noucentista al carrer de Sant Llorenç, fa un parell d'anys, per motius de seguretat, tal com es va detallar des de l'Ajuntament. Muñoz detalla que «això a molta gent no li va agradar» i recorda que l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, va expressar el seu descontentament a través de les xarxes, on qualificà l'actuació de «menyspreu pel patrimoni de tots». «A partir de llavors, vam dir que era necessari ajuntar-nos la gent que teníem aquesta estima pel patrimoni, d'aquí va sorgir a idea de fer l'associació», conclou.