Connectar amb la Casa Navàs a través del cos

«No hauran viscut mai abans res com això». Arquitectura. Modernisme. Moviment. Cos. La Casa Navàs està a punt d'exhalar un torrent d'emocions. Quedar-se embadalit contemplant-la en creuar la plaça del Mercadal és un fenomen recorrent. Patir la síndrome de Stendhal només posar un peu al seu interior, habitual. Els ulls s'escapen als vitralls, al sostre, a les escales, a les parets, al terra. Com si poques fossin les obres d'art que conserva a cada racó, se li sumarà una de nova: la dansa. Anna Borràs i Daniel Navarro vertebren Indra Dance Company i, el 27 de juliol, presentaran Exhale Casa Navàs. Han adaptat l'espectacle original, Exhale, per incorporar-lo a una exclusiva visita guiada. Explicaran les històries de Joaquim Navàs, Pepa Blasco i els altres residents. No ho faran amb paraules. El cos parlarà.

«En comptes de només veure la casa, la podran sentir a través de les emocions», expressa Borràs. Sentir i emocionar són dues de les paraules que més repeteix la parella d'artistes i, de fet, és el seu element identitari. Tristesa, terror, exaltació, eufòria. «Volem recrear la personalitat de cada habitació, com hi vivia la gent», afegeix Navarro. Les fruites són omnipresents al menjador: n'hi ha a les cadires, a les parets, a la xemeneia. N'hi haurà a les mans del duet.

Una escena costumista deixarà pas a la paüra més autèntica en sortir a la terrassa, un espai edènic per assaborir un vermut que fou testimoni de la tragèdia del passat: els bombardejos de la Guerra Civil espanyola. «La casa va canviar completament, com es pot reflectir en l'arquitectura», assenyala Navarro. La torre, el capçal i els vitralls es van esmicolar. «Volem representar aquesta història, que és dolorosa i molt trista», explica Borràs. L'acció, que abans podia semblar bucòlica, ara serà «pujada de to, dràstica, física». La mort posarà fi a tot.

No faltarà espai per a la màgia. Si bé les danses estan marcades per a alguns dels indrets, d'altres només tenen «referències» per als ballarins. Serà el moment d'improvisar i de deixar-se guiar pel moment. «Juguem amb roba, ens vestim, ens desvestim, provem barrets... Volem posar-nos en la pell de la senyora Pepa», afirma Borràs. És el carpe diem en la seva expressió més pura. Viure el moment, sense tenir-ho tot quadriculat, i que sigui la inspiració qui t'acabi dirigint.

Memòries i moments

Aleshores, Exhale Casa Navàs serà un espectacle tràgic? Paradisíac? Tot i res. «La dansa no cal ser entesa. Només cal sentir-la. Espero que el públic, en comptes de pensar que la història va de fruites, de roba o de tristesa, es deixi emportar», prossegueix Borràs. Al final, la bellesa i el llegat de l'obra de Domènech i Montaner són la font d'inspiració dels artistes. L'espectacle parla del pas del temps, de les connexions, «de memòries i moments viscuts, per la casa, per l'Anna i per mi», subratlla Navarro. L'Exhale primerenc usa el guix per traçar el camí de la vida. Una línia que vol fer creure que és immutable. La recta s'acaba torçant i els camins del destí són infinits. En aquesta ocasió, el llapis blanc és substituït per teles, en honor als comerciants tèxtils que habitaren l'obra modernista. La botiga, de fet, serà escenari privilegiat del darrer instant del xou, l'escenificació completa d'Exhale tal com va ser concebut.

Exhale Casa Navàs va néixer a finals del 2022. Borràs i Navarro van aprofitar una de les escasses ocasions en què estan junts per recórrer els carrers de Reus i ell quedà bocabadat per la façana de la guapa del Mercadal. Borràs va posar-se en contacte amb la directora de Casa Navàs, Sílvia Sagalà, i li proposà fer algun projecte conjunt. La programació de l'Any Domènech i Montaner fou l'excusa perfecta per posar fil a l'agulla. Navarro no havia tingut ocasió de trepitjar la casa abans i quedà fascinat per la llum, els colors i l'arquitectura. Borràs l'havia visitada més d'una, de dues i de tres vegades, com una turista més. «El primer cop ja va ser una dosi d'adrenalina. M'imaginava ballant i fent-hi moltes coses», assegura.

La història dels components d'Indra Dance Company està plena de sentiments, emocions i màgia. Formant-se a l'Institut del Teatre, els professors sempre els ajuntaven, detectant una química inigualable. La companyia sorgí el 2010, però el destí els portà a recórrer món, per separat. En el moment d'unir-se, demostren que l'espurna mai no s'ha apagat. «No és estable els 365 dies, però sempre hem trobat el moment per fer alguna cosa junts», conclou Navarro.